-El Sistema locomotor es forma per ossos ,teixits i músculars.

-Els musculs són allargats i fets per fibres i tendons que uneixen els ossos.

-Els ossos són durs i poc flexibles amb la finalitat de moure's,protegir aragons i donar forma al cos.

-Els teixits són capes de cel·lules : continu-epitelial-muscular-nerviós

Quan inhalem aire entre pel nas i la boca passa per la tràquea i arriba els pulmons,en aquest procés l'aire s'escalfa i s'humitege dins dels pulmons l'aire als alvèols que són petites bases d'aire.

Hi han 3 tipus de respiració:

abdominal, intercostal i claviculars

El tronconcèfont:

És un òrgan que es troba dins del cap i controla totes les funcions d'un ésser humà

Factores de risc

tabac-contarminacio ambitental-exposicio de pols-genetica

-Els 4 hàbits per cuidar el SN són: descansar les hores necessàries, cuidar l'alimentació evitar substàncies estufa cients, evitar situacions d'estrès.

-Una sinapsi és el procés on les neurones es comuniquen entre si per transmetre informació.

Permet sentir,pensar i actuar.

-La Transmissió d'informació, per controla les activitats del cos, el Sn rep informacio

permet sentir, pensar i actuar.

-Vena: té parts més primers,menys elàstiques, transporten sang desoxigenada

-Arteria parets grases,transporten la sang cap a fora,son elastiques.

Està format per cor, artèries, venes, capilars, sang.

-Parts: Boca, faringe, glandules salivals, esofag,estomac, intestí prim, gros , recte arus.

Gracies el siestema digestiu tot el que menjem es transforma en nutrients que fan serveis a l 'hora de fer esport, gracies a una bona alimentacio i rutina d'entrenaments tindrem una bona cordinacó fisica.

• Característiques de les vies metabòliques

  • Capacitat: quantitat total d’energia que es pot produir (volum)

  • Potència: ritme de producció d’aquesta energia  (temps)

  • Inèrcia: temps que es triga a aconseguir el pic de la via

  • Recuperació: temps que necessitem per recuperar tota la capacitat

• Via anaeròbica alàctica: atp-fosfocreatina (pcr) - NO NECESSITA OXÍGEN

  • Energia ràpida

  • No produeix lactat

  • Atp - fosfocreatina

HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=6HB_95CJUJG 

• Via anaeròbica làctica (hc - glucólisis - no oxigen) 

  • El glucogen muscular emmagatzemat en les músculs i el fetge 

  •  Glucosa sanguínia

  • Amb entrenament podem augmentar aquest “dipòsit de reserves”

  • Genera lactat

  • Processos de degradació dels carbohidrats.

• Via aeròbica (lípids - oxigen – oxidatives)

  • La glucòlisis aeròbica (glucosa/carbohidrats)

  • Beta oxidació (lípids)

  • En casos extrems utilitzem les proteïnes.

  
  

• Classificació segons fox:

  • Zona 1: Proves de menys de 30 segons

    • Atp i fosfocreatina (cp)

  • Zona 2: Proves de 30-90 segons

    • Fosfàgens i glucòlisis anaeròbica

  • Zona 3: Proves de 1-3 minuts

    • Glucòlisi anaeróbica i oxidació aeròbica (ch)

  • Zona 4: +3 minuts. Aeròbic 

    • Greixos i ch (“protes”)

• Llindars

  • Es la linea on canvia la font d’energia i passem d’un sistema amb unes demandes a un altre

  • Anaeròbic:

    • Alàctic: 0-30 secs

    • Làctic: 0’30-2 min

  • Aeròbic: +2 mins

RESUM: https://www.youtube.com/watch?v=0_ayoEdLeDg

-Sostenir el cos , moviments del cos, protegir òrgans vitals.

PAB: posicio de anatomia basica.

Tipus de ossos

pla,curt llarg, irregular.

Sensa Moviments crani

Monoarticulars, colze, genoll

Braç

Bíceps braquial

-Origents de escapula

-inserció

-Funció ppal extensió de colze

Tríceps braquial

-Origen :escapola/clavicula

-Inserció: humer

Funcio ppal : elevació, extanció i abduccio de el braç.

Deltoides( lateral, anteroior, posterior)

-Origen:escapula/clavicula

-insercio: hùmer

Pectoral

- Origen: esternum/clavicula

-Insercio pubis

EXTREMITATS INFERIORS

Quadriceps

-Origen: fèmur

-Inserccio: ròtula

-extencio de la cama

Isquiotivial

-Origen isqui

insercio: calcani

Aductors

-Origen pubis

-insercio femur

- fppal aduccio de la cama i rotacio interna de la cama

Gluti

-Origen : cresta iliaca

insercecio: femur

-extencio i rotacio externa de la cama

FACTORS CONDICIONANTS

• Factors intermusculars

• Tipus de fibres: Tipus I (fibres lentes, vermelles), Tipus II (fibres ràpides, blanques)

• Edat

• Sexe

• Estímuls d’entrenament

• Constitució de la persona

• Nivells de força i de resistència

TIPUS DE VELOCITAT

• mínim temps transcorregut entre captar l’estímul i iniciar la resposta motriu. Pot ser:

• → Simple: tenim 1 estímul, hi ha 1 resposta. Exemple: sortida de la cursa de 50 metres papallona de natació.

• → Complexa: O més d’un estímul o més d’una resposta. Exemple: La persona que estàs defensant (diferents esports) se li cau la pilota a terra (piques la pilota, et llences i l’agafes, segueixes defensant igual...)

  Velocitat acíclica

• Capacitat d’executar un gest únic el més ràpid possible

• (velocitat gestual). Exemple: el llançament a cistella

 Velocitat cíclica:

• Capacitat d’executar un gest que es va repetint el més ràpid

• possible (velocitat de desplaçament). Exemple: Cursa de 40 metres.

RM: REPETICIÓ MÀXIMA

Forma indirecta:

1RM = (Pes aixecat 0,033 repeticions ) + Pes

aixecat

Màxim 6-8 repeticions.

Forma directa:

Fas una repetició amb el pes que creus convenient i si pots, descanses 3-5 minuts, augmentes pes i

tornes a provar,

Fins que no puguis moure el pes.

VARIABILITAT DE L'ENTRENAMENT

INTENSITAT = I

VOLUM = V

CARREGA: (KG / POT)

PR = RECORD PERSONAL // RM: REPETICIÓ MÀXIMA

• Augment de les reserves energètiques (sobre els 20 dies)

  • Augment reserves de glucogen muscular.

  • Augment del volum de la fibra muscular.

• Millora dels sistemes i estructures reguladores (sobre els 30 dies):

• Augment del número de mitocondris (cèl·lules encarregades de fer funcionar els músculs amb la seva respiració) i millor capil·larització.

• Millor reclutament d’unitats motores.

• Increment de la força.

• Millor coordinació dels sistemes de control (sobre els 40-60 dies)

  • Augment de la freqüència cardíaca.

  • Augment de la pressió arterial…

• Millora del funcionament del sistema hormonal:

  • Mobilització els àcids grassos.

  • Fomentar la capacitat de captació d’oxigen en els teixits…

A. PERÍODE PREPARATORI GENERAL:

• Resistència bàsica.

• Importància del mètode continu harmònic, variable i fraccionat llarg.

• S’accentua l’entrenament de l’eficiència i capacitat aeròbica.

B. PERÍODE PREPARATORI ESPECÍFIC:

• Resistència específica.

• Predomini del mètode fraccionat mig i curt. (repetició per potencia)

• S’accentua l’entrenament de la potència aeròbica i capacitat anaeròbica làctica.

C. PERÍODE PREPARATORI COMPETITIU:

• Resistència competitiva i ritme de prova.

• Predomini del mètode de repeticions o el fraccionat intervàlic.

• S’accentua el treball de la potència i capacitat anaeròbica làctica i alàctica.

Consisteix en realitzar una previsió d’actuacions de tot el procés global de l’entrenament amb l’objectiu d’assolir en el moment desitjat els millors resultats esportius.

Quines fases té?

• 1.Fixació i priorització d’objectius.

• 2. Periodització i programació del pla d’entrenament.

• 3. Realització del programa.

• 4. Control de l’entrenament i competició.

  MACROCICLE

  Cada macrocicle, generalment, s’estructura en 3 fases:

  • Adquisició de la forma: Correspon als mesocicles d’Acumulació i Transformació.

  • Manteniment de la forma: Correspon als mesocicles de Realització.

  • Recuperació: Fase de pèrdua de forma específica i de recuperació.

    MESOCICLE

  • Cicles temporals intermitjos  que tenen com a finalitat assolir objectius parcials del procés global d’entrenament.

    TIPUS:

  • Mesocicle d’Acumulació: predomina el treball de caràcter general.

  • Mesocicle de Transformació: predomina el treball específic.

  • Mesocicle de Realització: Es defineix a l’esportista i es competeix.

    TIPUS DE MICROCICLE

    MICROCICLE D’INTRODUCCIÓ

    • Prepara a l’esportista per la següent fase d’entrenament. Baixos nivells de càrrega.

  • MICROCICLE DE CÀRREGA

    • Predomina en la majoria de dissenys de planificació, la càrrega del microcicle ha de correspondre a un rang mig  de les reserves d’adaptació de l’esportista però sense arribar a esgotar-les totalment.

  • MICROCICLE D’IMPACTE

    1. Serveix per estimular el nivell més alt d’adaptació de l’esportista. Es busca el màxim grau de fatiga.

       TIPUS DE MICROCICLE

       MICROCICLE D’APROXIMACIÓ

       • Es caracteritza per utilitzar càrregues molt semblants a les suportades a la competició. Han de permetre la recuperació de l’esportista.

    2. MICROCICLE DE COMPETICIÓ

    3. Integren en la seva organització les activitats abans, durant i després de la competició.

    4. MICROCICLE DE RECUPERACIÓ

       • Persegueixen la recuperació total de l’esportista