La música de l'Edat Mitjana by Inara Kennes Tena

SEGLE V: cant plà

inarakennes — 2024-11-03 21:35:27 UTC

-la missa: és l'ofici religiós més important del cristianisme. Tot i que es dividia en varies parts, es van limitar a només 10: Kyrie, Gloria, Sermó, Credo, Oracions, Sanctus, Canon, Peter Noster, Agnus Dei i Ite Missa est.

-trops: apareixen al segle IX als cants gregorians. Són adicions en el text o la melodia dels cants litúrgics.

-seqüències: originalment, eren extensions melismàtiques afegides a l'Alleluia, però després es van convertir en composicions independents amb text.

SEGLE IX: polifonia (organum paral·lel)

inarakennes — 2024-11-03 21:38:57 UTC

-Organum paral·lel: una veu segueix la melodia principal però a una distància a la quarta, la cinquena o l'octava.

SEGLE XII i XIII: ars antiqua (discàntus, organum florejat i motet)

inarakennes — 2024-11-03 21:40:21 UTC

-Discàntus (S.XI): dues veus es mouen en moviment contrari.

-Organum florejat (desenvolupat per Léonin): la meu que dobla ho fa melismàticament.

-Motet: a partir del discantus, es va afegir fins una tercera veu, el tenor restava en llatí original i les altres veus superiors s'afegeixen en llatí o francès.

SEGLE XIV i XV: ars nova (motet isorítmic)

inarakennes — 2024-11-03 21:40:51 UTC

-Motet isorítmic: introdueix i desenvolupa noves idees, com ara la repetició d'un patró rítmic conegut com a talea, que es repeteix al llarg de la composició i l’organitza rítmicament.

Noves formes musicals

Franceses:

-virolai, rondeau i ballada.

-hoquetus i la chanson.

Italianes:

-madrigal, caccia i ballata.