agradava molt discutir, va començar a defensar postures molt pròximes al racisme. També altres vegades,

més que res per afany polemista i per portar la contrària, Javier assumia la defensa de postures minoritàries,

d'opcions aparentment indefensables, etc. La Nora, que coneixia aquest costum de Javier, va pensar que en

el fons aquest no creia en el que estava defensant. No obstant això, es va adonar que a mesura que anava

discorrent la discussió semblava que Javier s'anava

autoconvencent progressivament. Nora tenia per norma

actuar neutralment en els debats; limitar-se a moderar i a mantenir un clima dialògic i respectuós. No obstant això, en aquest cas va començar a dubtar. S'adonava que Javier, amb la seva habilitat dialèctica, estava conduint el debat per on li convenia i que alguns alumnes, a el principi oposats al que Javier defensava, estaven sent convençuts per ell i que els que es mantenien radicalment en contra del racisme no eren capaços de rebatre a Javier. El temps de la classe s'estava acabant

no està gaire d’acord amb aquest esdeveniment. Personalment, creu fermament que

el problema de la pobresa s’ha de solucionar exigint canvis immediats des de la

política, i no posant mesures temporals i no resolutives que faciliten que els polítics

es desentenguin i no actuïn amb la rapidesa amb què haurien de fer-ho.

En un inici, la Joana decideix reservar-se la seva opinió i ajudar als infants i

adolescents amb l’organització del Banc d’Aliments. No obstant això, en una sessió de

tutoria, els estudiants comencen a debatre sobre el sentit i la utilitat d’aquest tipus

de mesures i li demanen què en pensa. La Joana finalment els explica que, en opinió

seva, aquestes campanyes no tenen sentit i no haurien de fer-se, ja que afavoreixen el

desinterès i la inactivitat dels alts càrrecs, els quals són els únics que poden prendre

mesures efectives per solucionar-ho. Els alumnes escolten atentament el seu discurs.