Pel camí van ser bombardejats pels avions fascistes varies vegades.Quan van ser a França, els van posar en camps de concentració on les condiciones eren terribles. Estaven a la platja, llavors sempre estaven mullats, sense llits i labavos, amb una mala alimentació i aigua salada, és a dir, que no era potable.
ttps://www.flickr.com/photos/lagabata/2492285818

Hi havia unes tanques altes i una sola entrada on llançaven el pa dins. Els van anar tancant poc a poc. Hi havien 75.000 persones tancades en un espai de tres quilòmetres de llargada per mig d'amplada. Menjaven llegums secs i bacallà salat. No tenien aigua potable, havien de beure aigua salada. Això va provocar trastorns intestinals greus i sense latrines. A finals d'abril, ella i la seva família van ser traslladats al camp de Sant Cebrià. També va descobrir que estava embarassada. Al desembre la van portar a la Maternitat d'Elna.

Durant la seva estada a la maternitat, es va sorprendre molt pels bons tractes que li donen, però
també estava preocupada per la seva família ja que els van tornar al camp d'Argelers. El seu pare s'anava quedant cec. El Joan surt a treballar a les mines on es troba als seus dos germans i al germà de Remei. Al Nadal, el personal de la maternitat, va preparar un sopar amb una decoració treballada i els hi van regalar un lot de regal dins d'un bressol. El 5 de gener de 1940 va néixer Rubén, un nen de 3,83 quilos, el fill de Remei. Set dies després del part, el Joan la va venir a veure. A la mare de Remei la van ingressar en un hospital a causa d'una pulmonia.Abans de tornar al camp d'Argelers, l'Elisabeth li va donar la partida de naixement del seu fill, era un apàtrida. La seva mare, el seu pare i el seu marit van morir més tard 

També es va preocupar molt pels seus familiars durant la seva estança a la maternitat perquè ella estava molt ben tractada mentre la seva família no.
Tenia por que mai tornés a Espanya i que el seu fill neixes en el camp perquè sabia que no sobreviuria. 

El seu èxit va ser donar a llum a un nen completament sa.

Igual que els altres, no tenien ni menjar ni aigua. Van trobar un pot que servia per a tot. Uns mesos, els van posar una barraca de fusta i unes dutxes amb aigua freda perquè la gent es moria per falta d'higiene. Els senegalesos sempre vigilaven, i si algú s'atrevia a sortir li llençaven un cavall al damunt. Quan s'adormien els gendarmes, robaven pa i bacallà. Tenien molts problemes d'higiene i els francesos els ignoraven, l'únic que podien fer era deixar-los morir. Un any després, van protestar i els van traslladar a Sant Cebrià. Es va alegrar del canvi ja que estava embarassada i no volia que el seu fill moris. Quan portava set mesos d'embaràs, la van portar a la Maternitat, on va conèixer a Joana Pasqual i al seu marit.

En arribar a la maternitat, María va voler ajudar i ho va fer rentant la cuina. El 24 de març de 1940 va néixer el seu fill Felipe. Mentre es recuperava del part, va ajudar rentant nens. Així va estar dos anys i mig fins que va anar a Mèxic a reunir-se amb el seu marit però quan va arribar es va trobar a una altra dona que estava esperant un fill de seu marit. No el va voler veure més. 

També quan veia gent suïcidant-se al mar del camp.
Va sentir molta ràbia perquè no podia revelar-se contra les injustícies dels gendarmes.
La seva por va ser que el seu fill naixés en aquells camps.
El seu èxit és haver donat a llum un nen sa.

Van separar als homes de les dones. El seu espòs es va oferir a netejar les latrines del camp de les dones perquè es veiessin més sovint. Més tard va ser traslladada a la maternitat, on va coneixer a l'Elisabeth.

En la maternitat va començar a treballar a la cuina rentant olles i ajudant a la cuinera. El seu fill, Pere, també va néixer el 24 de març de 1940. El seu espòs estava treballat en una companyia del cos de els trens prop de París. Quan van arribar els nazis a França, Elisabeth va intentar ajudar a les mares jueves i els seus fills, però no podia ajudar sempre perquèhavia de mirar pel bé de la maternitat. Elisabeth va implantar un nou sistema per aconseguir finançar les despeses dels nens. A cada nen li corresponía un padrí a Suïssa perquè envies diners. El comandant del camp, va avisar al seu marit de que els nazis van venir a buscar-lo, i van decidir tornar a Espanya, però el van capturar i tancar a Figueres.

Llavors, va ser maltractada en els camps de concentració. A més, el seu fill consta com un apàtridal.

- Estar en un entorn net, així evitaven problemes de salut.

- No passar fred a l'hivern.

- Estar sota un sostre.

- Estar millor tractades i millor alimentades.

- Gaudir d'una bona companyia.
- Disposar de bressols, llits, infermeres, medicaments perquè els nadons creixessin sans.