Entre aquests noms també hi ha el de l'emperador Justinià I (483-565), qui va ser potser el governant més destacat de l'Imperi Bizantí.

El regne visigot s'organitzava políticament com a monarquia. Tot i això, els reis tenien un poder limitat i el càrrec no era hereditari, sinó que el rei s'elegia entre els membres de l'aristocràcia guerrera.

La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans , ocorreguda el 29 de maig de 1453 (d'acord amb el calendari julià vigent en aquella època), va ser un fet històric que va posar fi a l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient i que, a la periodització clàssica i segons alguns historiadors, va marcar també el ...

La invasió musulmana de la península ibèrica, desencadenada a partir de la batalla de Guadalete , en 711 va posar fi al Regne visigot de Toledo.

L'Imperi romà es va caracteritzar per un govern autòcrata en què els poders administratiu, polític, militar i religiós estaven en mans d'un emperador . Al llarg de la història imperial, diferents dinasties van heretar la successió de govern i van imposar el seu estil a la societat romana.

2.La seva extensió va arribar a ser enorme, abastant bona part d'Europa, Àfrica i Àsia menor, amb el mar Mediterrani al centre. El seu territori es dividia en províncies , cadascuna amb nom propi i un regidor imperial.

3.Gran part de la cultura romana consistia en una traducció local de la cultura grega , a punt tal que compartien principis filosòfics, valors clàssics i la mateixa religió politeista. Però atès que el seu idioma era el llatí i no el grec, els déus grecs van ser reanomenats en llengua romana: Zeus com Júpiter, Afrodita com Venus, Hermes com Mercuri, Hera com Juno, Hefest com Vulcà, Posidó com Neptú, etc., i els herois grecs el mateix: Odisseu com Ulisses, Hèracles com Hèrcules, etc.

4.L'Imperi romà va presenciar el naixement al seu si del cristianisme , una reelaboració de l'antiga religió jueva. Va ser tal la influència d'aquest nou culte a la seva població que a partir del segle IV va passar a ser la religió oficial de l'Imperi, escampant-se per Europa.

5.La capital de l'Imperi va ser Roma , però també en diferents moments van ser Milà, Ràvena, Nicomèdia i Constantinoble. Igualment, les monedes romanes eren el denari, sesterci i sòlid bizantí.

6.L'Imperi posseïa un poderós exèrcit , constituït en diferents legions (30 diferents en els seus millors moments), cadascuna composta per 10 cohorts, dotades d'un estendard cadascuna, divisibles al seu torn en cinc o sis centúries de vuitanta soldats. Cada centúria podia subdividir-se en deu contubernis, que era la unitat mínima de 8 legionaris que compartien la tenda de campanya. Cada legió tenia entre cinc o sis mil soldats d'infanteria.

7.Atès que era un imperi colonial , a Roma existia una pluralitat de productes provinents de diferents latituds , es parlaven múltiples llengües populars i existia una vasta xarxa de comerç , gràcies al sistema de vies que permetia la connexió de les diferents províncies romanes.