Com ha passat sempre, després d'una extinció massiva la vida es recupera rapidíssimament i més diversa que abans. En aquest cas, la desaparició de moltes espècies coral·lines va alliberar enormes quantitats de calci als oceans, i això ho va aprofitar la vida per crear els primers esquelets en noves espècies marines.

Van desaparèixer el 80% de les espècies vives. Va afectar sobretot els entorns marins, i va tornar a fer que aquest entorn es reestructurés completament.

La causa va ser la caiguda d'un objecte d'entre 10 i 15 km de mida a la zona del Yucatán. La descoberta la van fer els Alvarez, pare i fill, 2 científics americans l'any 1980. Van trobar concentracions anormals d'iridi als sediments de fa 66 milions d'anys en molts llocs del món. Aquest metall és molt poc abundant a la superfície del planeta, ja que quan la Terra es va formar l'iridi, juntament amb altres elements pesats, es va enfonsar dins el mantell. En canvi els asteroides i cometes són força més abundants en iridi. A poc a poc es van anar acumulant més proves. Es va localitzar el possible cràter, anomenat Chicxulub, de 150 km de grandària. I també formes de cristalls de quars a mols llocs distants, que s'haurien format sota l'enorme pressió de l'impacte i haurien estat ejectats.

Aquesta extinció ens va donar pas a nosaltres

Tan sols 300.000 anys després, el nombre d'espècies de mamífers s'havia recuperat a nivells anteriors al cataclisme, i a partir d'aquí va créixer espectacularment... fins ara.