Avui comença una nova etapa, l'inici de la teva carrera laboral als serveis socials. Per això t'escric aquesta carta, perqué no perdis de vista els teus valors. Primerament, has de recordar que els projectes no sempre surten,per molt que hi treballis, per tant , esta bé deixa passar a algú que ho pot fer millor, és llei de vida, no tots som bons en el mateix. Per altra banda, és important que mantinguis la teva sang freda i que pensis amb logica, saps que tenir diners et soluciona el 90% dels problemes, no només a tú , sinò també als usuaris que et trobaràs en aquest viatge, per això , cal que parteixis d'aquesta perspectiva, per així estalviar temps i energia en uns serveis socials col·lapsats i autocuidar-te a tu mateix.

És important tenir en ment una frase que enllaça amb l'últim paràgraf " La millor intervenció és la que no es fa", enrecorda't d'aquesta frase a l'hora d'escoltar polítics presumint de que la quantitat de diners que es dona amb una ajuda "x" ha pujat. No és una gesta hercúlea, és el reflexe de la penositat i el fracàs de la gestió del país.

M'imagino complint el meu horari i les meves obligacions , sense fer res més ni res menys, el fet de ser un servidor públic té coses bones i coses dolentes i, una d'aquestes és la falta d'ambició , a més, aquesta falta és complementa en que els serveis socials no és el lloc per fer un gran canvi, sense la possibilitat de guanyar una quantitat important monetaria i de no poder aplicar les noves idees , l'únic que pots fer és ser un "Bartleby".

Seguint el guió passem als reptes, com de costum, soc bastant pesimista per alguns i realita per a mí, penso que el repte principal serà la supervivencia al col·lapse dels serveis socials i és que , veient coses com el deute públic o el enorme número de gent gran que s'encamina a la seva jubilació . Em fa pensar que el sistema de pensions no serà sostenible i l'estat , per evitar aquest col·lapse, ja la gent gran són vots, retallarà de totes les partides de pressupostos, entre ells serveis socials .

A més, el número de persones asidues a serveis socials augmentarà degut a la falta de feina , ja que la gran majoria de PYMES no podran contractar tanta gent com abans pel fet de que la quantitat d'impostos que hauràn de pagar per mantenir les pensions.

Resumint, que la meva trajectoria com a treballador social als serveis socials no la veig positiva i , per sort, disposo de diferentes opcions que encara he de meditar.

No connecta gaire amb el que he escrit però la frase que he triat ha sigut

" Aquells que han estat exiliats i que no han tornat a veure els seus fills corra."

Ja que té un component que és relaciona amb el que soc ara mateix i és que els meus avis van ser exiliats a França , acte que em va inspirar en creure en els meus valors i a lluitar pel que vull.