Antonio Lucio Vivaldi va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, i va morir el 28 de juliol de 1741 (63 anys)

el seu baptisme oficial a l'església va tenir lloc dos mesos després de néixer.

Antonio va tenir nou germans, tres dels quals van morir a edat temprana.

El 1693, a l'edat de quinze anys, va començar a estudiar per ser sacerdot.

Finalment ungit sacerdot el 23 de març de 1703, als vint-i-cinc anys.

Més inclinat cap a la música que a les obligacions religioses, va aconseguir que ho dispensessin de donar la missa per raons de salut el 1704.

Al començament del segle XVIII, l'òpera era l'entreteniment musical més popular a Venècia i va demostrar ser el més rendible per a Vivaldi.

La seva primera òpera, Ottone in villa (RV 729) no es va representar a Venècia, sinó que ho va fer al Teatre Garzerie a Vicenza el 1713.
El 1717 i 1718 li van oferir un nou prestigiós lloc com a mestre de capella a la cort de Felip de Hesse-Darmstadt, governador de Màntua.

Es va traslladar allí durant tres anys i va produir diverses òperes, entre elles Tito Manlio (RV 738). Durant la seva 

estada a la ciutat.

Durant aquest període va escriure Les quatre estacions, quatre concerts per a violí que representen escenes apropiades per a cada estació de l'any.

La inspiració per als concerts probablement li va venir dels camps de Màntua. L'obra va ser una revolució musical a la seva concepció.

A la cúspide de la seva carrera va rebre encàrrecs de la noblesa i reialesa europea.

Vivaldi va viatjar a Viena i Praga el 1730 acompanyat pel seu pare, on va presentar la seva òpera Farnace (RV 711), que va tenir sis reposicions.

El 28 de juliol va ser enterrat en una tomba senzilla del cementiri que era propietat d'un hospital públic, a prop de l'església de Sant Carles Borromeu. El seu funeral va tenir lloc a la catedral de Sant Esteve. El cost del funeral amb un Kleingeläut va ser de 19 Gulden 45 Kreuzer, que era bastant car per al més baix tipus de repic de campanes.

LINK: OTTONE IN VILLA

LINK: LES CUATRO ESTACIONS

Richard Wagner va néixer el 22 de maig de 1813 a Leipzig.

El seu pare adoptiu Ludwig Geyer, actor i pintor, Foguèt, el seu primèr instructor. La seva germana gran Rosalie també era actriu i la seva altra germana, Klara, cantant.

El 1829 va assistir a una representació de Fidelio, quedant enlluernat davant els dots de la soprano Wihelmine (Leonora). Va decidir dedicar-se a la música aquell mateix dia.

No va destacar com a estudiant de piano i violí. Durant sis mesos va estudiar amb Theodor Weinlig, cantaire de Sant Tomàs de Leipzig. Va mostrar el seu interès també per la lliteratura, sobretot clàssica, per la qual cosa descobria a l'òpera el seu ideal, ja que així es podria dedicar als dos gèneres conjuntament. Va ser un dels músics més importants del segle XIX (19). Destacat compositor, director d´orquestra i teòric musical.

Va compondre les seves primeres obres per a teatres de poca categoria, Les fades (1834), (La donna serpente) i La prohibició d'estimar, (1836).

El 24 de novembre del 1836 va contreure matrimoni amb l'actriu Minna Planer. Els seus deutes acumulats mentre va treballar als teatres de Königsberg, Dresden i Riga, el van obligar a fugir del país; París va ser el seu destí i durant la travessia cap a Londres (camí de París) una sèrie de terribles tempestes li va inspirar una nova òpera: L'holandès errant.

Va romandre un breu temps a la presó per deutor.

El Teatre Reial de Dresden va acceptar L'holandès errant en 1842-1843. D'altra banda, la influència de Weber augmenta el seu interès pel món germànic, sobretot pel mític i llegendari, tan important a la tradició cultural alemanya.

Va desenvolupar la idea de l'obra d'art total, síntesi de totes les arts, en una sèrie d'assajos entre 1849 i 1852, i que va plasmar a la primera meitat de la seva tetralogia L'anell del nibelung.

El dia del seu cinquanta-novè aniversari va posar la primera pedra del Teatre de Bayreuth, i l'any següent va realitzar una gira de concerts per Alemanya per recaptar fons, i finalment, va poder acabar. Aquest mateix any (1874) va construir la seva casa Wahnfried de Bayreuth, a la qual es va traslladar.

Després del festival es va traslladar amb la seva família a Londres on va dirigir una sèrie de concerts per captar fons que cobrissin les pèrdues de Bayreuth. Poc després se li van presentar els seus primers problemes de cor per la qual cosa es va traslladar a Bad Ems (1877) per a una cura de salut.

El 1882 va acabar la seva última òpera a Palerm, Parsifal.

Es va traslladar a Venècia per recuperar la salut ja molt deteriorada. El 13 de febrer de 1883 moria en aquesta ciutat.

LINK: Algunes curiositats sobre Richard Wagner

LINK: L'anell del nibelung

·La Valquíria: Cavalcada / Sigfrit: Murmuris del Bosc de l'Acte III

Johann Sebastian Bach va néixer el 21 de març de 1685 a Alemanya.

Fill de Maria Elisabetha Lämmerhirt i de Johann Ambrosius Bach, un talentós violinista i trompetista. Es va criar en una família que durant set generacions va donar 52 músics importants.

Va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare. Quan aquest va morir, se'n va anar a viure i estudiar amb el seu germà gran, Johann Christoph, llavors organista d'Ohrdruff.

Els seus oncles van ser tots músics professionals, des de compositors i músics de cambra, a organistes.

Durant l'any 1700, Bach va començar a exercir com a membre del cor de l'església de Sant Miquel, a Lüneburg.

El 1703, va passar a ser violinista de l'orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Weimar, aquell mateix any es va convertir en organista d'església d'Arnstadt. A finals de 1705, va aconseguir un permís per cursar estudis amb Dietrich Buxtehude, organista i compositor danès establert a Alemanya.

Entre tots dos músics es va establir una relació tan positiva que la seva estada Lübeck es va allargar un mes més del que s'havia acordat.

Un any després va tornar a Weimar com a organista i violinista de la cort del duc Wilhelm Ernest. Allí va romandre durant els set anys següents i es va convertir en concertino de l'orquestra de la cort el 1714.

A Weimar va compondre unes 30 cantates, inclosa la coneguda cantata de funeral Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit (c. 1707), a més va compondre obres per a orgue i clavicèmbal Entre 1717 i 1723 va exercir com a mestre de capella i director de música de cambra a la cort príncep Leopold d'Anhalt-Köthen.

Durant aquest període va escriure fonamentalment música profana per a conjunts instrumentals i instruments solistes.

Johann Sebastian Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i també va patir una malaltia del cor que el va obligar a retirar-se de la música mort a Leipzig el 28 de juliol de 1750, als 65 anys, després de sotmetre's a una operació fallida ocular.

Va deixar la seva influència en músics posteriors com Mozart, Beethoven, Mendelssohn o Chopin.

LINK: Curiositats de Bach

LINK: Concert Nº1 Brandenburg

Orff va començar a tocar el piano a l'edat de cinc anys i també va prendre lliçons d'orgue i violoncel. Tot i això, es va mostrar més interessat en la composició que en l'estudi orientat a la interpretació instrumental. Per això mateix, des de molt aviat Orff va escriure i va posar en escena obres de titelles per a la seva família, component la música per a piano, violí, cítara i glockenspiel per acompanyar les seves obres.

El 1911-1912 Orff va escriure Zaratustra, Op. 14, un ampli treball per a baríton, tres cors i orquestra, inspirat en l'obra filosòfica de Friedrich Nietzsche Així va parlar Zaratustra.

Després va servir a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. Va ser greument ferit durant un bombardeig d'artilleria mentre es trobava en una trinxera. Més endavant va ocupar diversos llocs a les òperes de Mannheim i Darmstadt i, finalment, va tornar a Munic per prosseguir els seus estudis musicals.

La relació d'Orff amb el feixisme alemany i el Partit Nacionalsocialista ha estat matèria d'un debat i anàlisi considerables. Les seves Carmina Burana van ser molt populars a l'Alemanya nazi i la seva estrena a Frankfurt del Main el 1937 va ser causa de nombroses representacions. Però la composició, amb els seus ritmes poc usuals, va ser també denunciada amb arguments racistes. una nit d'estiu després que la música de Felix Mendelssohn fos prohibida, mentre que altres van rebutjar col·laborar-hi.

Segons el mateix Orff, després de la Segona Guerra Mundial es va enfrontar a una possible pèrdua dels drets d'autor dels Carmina Burana, a causa d'un oficial de la desnazificació que havia estat membre de la Rosa Blanca i va estar involucrat en la resistència.

Orff es va casar quatre vegades. Les seves parelles van ser Alice Solscher 1920-1925, Alice Willer 1939-1953, Luise Rinser 1954-1959 i Liselotte Schmitz 1960. La seva única descendència va ser Godela, fruit del primer matrimoni, que va néixer el 1921. Orff va acabar negant.

Carl Orff va morir a l'edat de 86 anys a Munic el 29 de març de 1982. La seva vida va travessar quatre períodes històrics importants: l'Imperi alemany, la República de Weimar, l'Alemanya nazi i l'Alemanya Occidental de la postguerra. Orff va ser enterrat a la capella del monestir d'estil barroc d'Antechs

LINK: Curiositats de Carl orff

LINK:O FORTUNA. Carmina Burana. Carl Orff. Concert Band

YouTube

https://www.youtube.com › watch