<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title> HISTÒRIA DE LA MÚSICA by Lluc Hellín Díaz</title>
      <link>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p</link>
      <description></description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2023-04-11 07:59:24 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2023-05-30 08:28:18 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>La música en la prehistòria</title>
         <author>lluchd</author>
         <link>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2549864310</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>&nbsp;Què és la prehistòria ?</li></ul><div>La prehistòria es abans que els humans escrivissin</div><ul><li>Per a que feien música ?</li></ul><div>Feien rituals amb la música per exemple una dansa per caça un animal .</div><ul><li>Materials dels instruments</li></ul><div>El instruments es feien amb osos, fusta, pell, banyes i elements de la natura.</div><ul><li>Famílies</li></ul><div>Aeròfons<br>Idiòfons<br>Litófonos<br>Cordòfons<br>Membranòfons<br><br><br><br><br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1380370939/2e56f9de8a81c25be521b3fb389d27c5/a.jpg" />
         <pubDate>2023-04-11 08:09:41 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2549864310</guid>
      </item>
      <item>
         <title>LA MÚSICA GREGA I ROMANA</title>
         <author>lluchd</author>
         <link>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2558245664</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>Importància de la música en la societat grega</li></ul><div>La fellen servir per bodes, funerals, naixements i cerimònies religioses&nbsp;</div><ul><li>Origen</li></ul><div>Per el grecs de la antiguitat . Para ells creien que la musica podria curar malalties, modificar a les persones obri tot tipo de prodigis, de catàstrofes, de canviar el temps.&nbsp;</div><ul><li>Característiques de la musica grega</li></ul><div>La musica grega estava sometida generalment a la transmissió oral. La poesia i la dansa ( es a dir las palabras i els gestos )&nbsp; van sempre unides a la musica i se van a servir de apollo para garantizar. La dansa formava part important de la vida dels grecs, que ballaven en las seves celebracions al son de instuments com el aulos i el tympanum&nbsp; &nbsp;</div><ul><li>Instruments</li></ul><div>Hi ha tres famílies que son el vent, la corda i percusio</div><div><strong>&nbsp;1.Aulos</strong>&nbsp;</div><div>La família de l'aulos es vent. Es una espècie de flauta doble. Cada ma se encarrega de un tub. Els romans ban dir aquet instrument TIBIA&nbsp; &nbsp;<br><strong>2.Siringa</strong></div><div>La Siringa també es de la família del vent. També coneguda com a flauta de pan en honor a un deu creador. Se trata de un conjunt de tubs de canya ajuntats. Els romans el ban dir Fístula Panís<br><strong>3.Cornu<br></strong>El cornu també es de la família de vent. Es una mena de trompeta con el tub en forma de circular usada sobre tot para fines militares.<br><strong>4.Lira<br></strong>La Lira es de la família de corda. Especia de arpa primitiva. Las primeres Liras estaven fetes amb el caparaçon de un tortuga com a caja de ressonància. També es fellen amb cuernos de cabra sobre sobre els que tensaven les cordes ( que eren tripas de animal seca ). Al principi la Lira tenia 4 cordes i poc a poc sen ban ficar mes. Ban existí mes instruments dessarollats a partir de la Lira com el Barbitón o la citara.<br><strong>5.Crotals<br></strong>Els Crotals es da la família de percussió. Petits plats que se entrexocaven. En el principi eren dos peças còncaves de fusta i mes tard de ferro.<br><strong>6.Tympanum<br></strong>Els tympanum també eren de la família de la percussió. Era una membrana de pell de animal tensat sobre un marc de fusta. Se tocava amb la ma</div><ul><li>La musica a Roma&nbsp;</li></ul><div>Els romans utilitzaven la musica per com a entreteniment per la guerra. Sòcrates, important filòsof de la època deia que el que millor que balla es el millor lluitador    </div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/1380370939/90cbca55d8399ddb97a3c97400c0bd8d/a.jpg" />
         <pubDate>2023-04-18 08:11:27 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2558245664</guid>
      </item>
      <item>
         <title>LA MÚSICA DE L&#39;EDAT MITJANA</title>
         <author>lluchd</author>
         <link>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2592644467</link>
         <description><![CDATA[<ul><li>Anys</li></ul><div>L'edat mitjana va durar deu segles entre el segle V fins al XV</div><ul><li>Música vocal</li></ul><ol><li>RELIGIOSA: &nbsp; El principal impulsor&nbsp; d'aquestes labor d'unificació i difució la litúrgia va ser el papa Gregori magne (590-604). Considerat per la tradició com el creador del cant cristià (de aqui ve el nom de gregorià), en realitat, no va inventar el cant, però si que en va potenciar l'organització com a manera d'enfortir el sentiment d'unitat critiana</li></ol><ul><li>Música profana</li></ul><div>&nbsp; &nbsp; 1.TROVADORS: Els trobadors eren poetes músicals, generalment d'origen noble. Depenent de la zona i la llengua en que cantaven, van rebre diferent noms: trobadors ( sud de França ), trouvères ( nord de França ), i minnesanger ( Alemanya ).<br>    2.JOGLARS: Juntament amb els trobadors també hi havia músics ambulants, denominats Joglars que recorrien els castells i els pobles entretenint al públic amb cançons, representacions i jocs d'acrobàcia. Els Joglars interpretaven les cançons  dels trobadors o del senyor al qual serven. <br>&nbsp; &nbsp;&nbsp;<br><br></div><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-05-16 07:28:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2592644467</guid>
      </item>
      <item>
         <title>LA MÚSICA EN EL RENEIXEMENT</title>
         <author>lluchd</author>
         <link>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2608842796</link>
         <description><![CDATA[<ul><li><strong>Quan comença i cultures d'inspiració</strong></li></ul><div>Al segle 14: La societat a França i Italià manifesta un cert inconformisme cultural, artístic, ideològic...&nbsp;</div><ul><li><strong>Burgesia</strong></li></ul><ol><li>Acadèmies: On es reunien els nobles i burgesos per discutir sobre art, els clàssics...&nbsp;</li><li>Mecenatge: Una protecció econòmica que fan famílies molt poderoses cap als artistes: els Medici a Florència, els Este a Ferrera...</li></ol><ul><li><strong>Música vocal</strong></li></ul><div>POLIFONIA</div><ol><li>Contrapuntístic: Tractament horitzontal de les veus. Ajuda a reforçar el caràcter i les emocions de la poesia. Fa més dificultosa la comprensió del text</li><li>Homofònica: Tractament vertical de les veus. Comprensió total del text.</li></ol>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2023-05-30 08:00:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/lluchd/p01uhjw2hz6y2i3p/wish/2608842796</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
