Visigots

Bizantina

Carolíngia

Els Visigots van mantenir una societat jerarquitzada, i amb una mescla entre tradicions germàniques i romanes.

Educació i religió: L’educació era sobretot religiosa, controlada pels monestirs i l’Església.

Economia: La societat visigoda estava dominada per les activitats de caràcter agrícola i ramader. En aquest punt van continuar la mateixa activitat econòmica de la Hispània romana.

Religió: Els visigots seguien l'arrianisme que s'havia estès a l'Imperi romà al segle IV.

Religió: Els monestirs tenien gran influència: conservaven llibres antics, educaven i ajudaven els pobres.

Educació: Hi havia escoles públiques i privades, i també centres d’ensenyament vinculats a l’Església.

Economia: Tenien un comerç molt actiu: l’Imperi estava situat entre Europa i Àsia, controlava rutes comercials claus (so, espècies, seda, or).

Religió: Hi havia molt de cristianisme. Era la base de la vida política i social. L’Imperi Carolingi volia unir tots els pobles sota la fe cristiana.

Economia: Els senyors feudals (nobles i església) tenien grans dominis on treballaven pagesos i serfs.

Educació: Carlemany va impulsar una reforma educativa per millorar la cultura i el coneixement dins l’Imperi.

Unificació política: Van ser el primer poble que va aconseguir unificar gairebé tota la península Ibèrica sota un únic regne (Regne Visigot de Toledo).

Unificació religiosa: L’any 589, amb el rei Recared, es van convertir al catolicisme, fet que va unificar religiosament el poble visigot i la població hispanoromana.

Dret i lleis: Van elaborar el Codi de Lleis Visigot, també conegut com el Liber Iudiciorum (o “Llibre dels judicis”), promogut pel rei Recesvint.

Unificació política: L'imperi Bizantí va mantenir una autoritat central forta, amb l’emperador com a cap suprem de l’Estat i de l’Església.

Unificació religiosa: L’emperador controlava també la religió (doctrina del césaropapisme: el poder civil i religiós en una mateixa persona).

Drets i lleis: L’emperador Justinià I (527–565) va recopilar i ordenar totes les lleis romanes en el famós Codi de Justinià (Corpus Iuris Civilis).

La societat bizantina era fortament jerarquitzada i molt influïda per la religió i l’emperador.

Unificació política: El màxim poder de l'Imperi residia a l'emperador, que tenia poder per convocar les armes, administrar justícia i designar els nobles que governaven els territoris. El palau o tall era el nucli de l'Administració i era dirigit per un xambel (successor del càrrec de majordom de palau)

Unificació política: L’emperador era autoritat absoluta (política i militar).

Tenia una estructura administrativa jerarquitzada: províncies governades per estrategs i comes, sota control directe de Constantinoble.

Tenien una forta organització militar, amb exèrcit professional i temes (unitats militars amb territori assignat per defensa i recaptació).

I finalment un sistema burocràtic i centralitzat que assegurava l’eficiència de la recaptació d’impostos i l’aplicació de lleis.

751: Pipí el Breu és coronat rei dels francs; inici de la dinastia carolíngia.

768: Mort de Pipí; Carlemany hereta el regne.

774: Conquesta del Regne dels Llombards per Carlemany.

800: Carlemany és coronat Emperador d’Occident pel papa Lleó III a Roma.

813: Carlemany és reconegut rei de tots els francs i llombards, consolidació de l’imperi.

843: Tractat de Verdun; l’Imperi Carolingi es divideix entre els fills de Lotari, Lluís el germànic i Carles el Calb.

418: Els visigots s’estableixen a la Gàl·lia com a federats romans.

476: Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident; els visigots consoliden el seu poder a Hispània.

507: Derrota visigoda a la Batalla de Vouillé contra Clodoveu; perden la major part de la Gàl·lia.

586-589: Conversió del rei Recared I al cristianisme catòlic, unificant religiosament el regne.

711: Conquesta musulmana d’Hispània; fi del regne visigot.

330: Constantinoble és fundada com a nova capital de l’Imperi Romà (Constantí el Gran).

527–565: Regnat de Justinià I; expansió territorial i Codi de Justinià.

532: Rebel·lió de Nika a Constantinoble; Justinià manté el control.

542–543: Epidèmia de pesta (pesta de Justinià) afecta l’imperi.

726–843: Iconoclasme; conflictes religiosos sobre l’ús d’imatges religioses.

1071: Derrota a la batalla de Manzikert contra els turcs selyúcida; començament del declivi territorial.