• Giorgia Fantozzi

· Joan Ramon Vera

Va ser una educació sobre la vida i per la vida, amb exemples reals del que estàvem treballant, participants en concursos, fent teatre, intercanvis Erasmus+, xerrades, viatges...

Avui en dia, considero que la meva generació és competent, tot i no haver-nos format per competències, com es fa en l'actualitat. Hem tingut una capacitat d'absorció i adaptació als canvis socials, polítics, culturals i econòmics exemplar. Hem après a partir de la metacognició, tenint rol actiu i sí, hem copiat molt, però els objectius eren els mateixos.

Si ara hagués de posar tics al costat de cada objectiu estarien a tots els objectius, excepte a "utilitzar la llengua catalana en tots els contextos relacionats amb els aprenentatges tant formals com informals" tot i ser paradoxal per aquests estudis, però a la meva zona no es parla el català i no recordo mai haver-lo parlat amb el meu cercle, inclús al centre educatiu, la mateixa situació que segueix passant actualment a la zona.

Idoya Oria

· EMMA FERNÁNDEZ CABEZA

En el cas de prendre consciència amb les problemàtiques plantejades a la humanitat i el fet de conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura, vaig trobar a faltar poder aprofundir en les problemàtiques del nostre entorn, així com també en la cultura i la tradició, és a dir, poder endinsar-nos més en l’entorn en el qual vivim, sigui en l’àmbit local o global. 

També vaig trobar a faltar conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres. En moltes sessions d’educació física no es contemplava el fet que no tots som iguals (com sí que es feia en altres assignatures) i que, personalment, em va fer sentir bastant incompresa i no em va ajudar a poder comprendre millor el meu cos ni acceptar el seu funcionament. 

Maria Ramonet Corominas

Zoe Tapia

Aitana Serrano

També, pens que l'ensenyament de les llengües estrangeres no va ser del tot correcte. En el meu cas, la llengua estrangera apresa va ser l'anglès. Ara bé, l'aprenentatge d'aquesta se centrava més en la gramàtica, que no pas en la comprensió o expressió. Evidentment, s'han de tenir els coneixements bàsics de gramàtica, però consider que l'expressió és molt fonamental per poder tenir una plena coneixença de qualsevol llengua estrangera.

Margalida Maria Malondra Bibiloni

A més a més, l’ús de les tecnologies era poc efectiu ja que des del meu punt de vista era obligatori portar el portàtil a l’escola però l’utilitzavem molt poc, faltaven eines que el connectessin al procés d’aprenentatge i que ajudessin a fer-ho servir de manera crítica i responsable. Finalment m’agradaria comentar el fet que avui en dia es subratlla molt més la gestió emocional i la inclusió tant a l’aula com a nivell social de centre que jo si miro enrere vaig trobar a faltar. 

Mar Ribas

Susana Márquez Parente

Aquesta reflexió m’ha mostrat com d’essencials són aquests objectius i que si s’apliquen de manera adequada l’experiència educativa resulta realment enriquidora. 

Bruna Torredà

Alba Marquet Marquès

En primer lugar, destacaría el constante autocuestionamiento de contenidos y metodologías por parte del profesorado, cuya misión incluye más que nunca el deber de mantenerse en permanente formación y plantear unos objetivos, saberes, actividades y criterios de evaluación variados, progresivos, actualizados y coherentes con el modelo competencial planteado, donde la adquisición de capacidades tiene prioridad y la retención de información es el inicio del aprendizaje, nunca su fin.

En segundo lugar, diría que se refuerza el deber de inclusión de todo el alumnado en el aprendizaje. Además de cultivar el respeto y aprecio a la diversidad como valores éticos, se espera que brindemos atención personalizada y adaptada a estudiantes con todo tipo de necesidades educativas especiales, mediante recursos como el diseño universal para el aprendizaje, los planes de apoyo individualizado, y el trabajo cooperativo con orientadores y otros profesionales.

Finalmente, a la vez que se proveen más recursos para acompañar social y emocionalmente a los y las estudiantes, se pide al profesorado que los haga responsables de su aprendizaje y ciudadanía confiándoles tareas de investigación; transferencia de saberes científicos y humanísticos en el análisis y resolución de escenarios prácticos y problemas reales; reflexión y creación artística y comunicativa; demostración de conciencia política, histórica y social…además de la organización, seguimiento y evaluación de proyectos individuales y cooperativos.

Este último punto requiere por parte del claustro no solo la provisión de unos recursos, andamiaje y guía iniciales de alta calidad, sino también confianza sincera en las capacidades de sus estudiantes, valor que deberán transmitirles sin descanso hasta que ellos y ellas, mediante la superación de muchos desafíos, acaben interiorizando a su vez dicha seguridad.

En resumen, el nuevo modelo demanda de nosotros en mayor proporción que antes autocrítica incesante, capacidad de adaptación y una fe inquebrantable en el potencial humano. No es poco, y pese a ello, resulta lo mínimo necesario para ejercer bien esta profesión.

Gerson Lima Torrico

• Andrada Iaiela Chiorean Soós

Josep Torrecillas

Teresa Gener Pons

L’article 5 de la llei 6/2014 de Canàries, que encara està vigent, parla gairebé exclusivament de l’ideal d’educació equitativa i universal i de la millora dels recursos econòmic com a objectius, mentre que el decret 175/2022 de Catalunya prioritza donar-li eines a l’alumnat pel seu desenvolupament personal com l’adquisició d'hàbits d’autoregulació, iniciativa i pensament crític.

Al meu entendre, aquestes diferències venen propiciats per una visió antiquada de la docència influïda per un nivell socioeconòmic baix, que no permet aprofundir en objectius més concrets.

Paola González Triana

PARLEM DEL SEGLE XX?

La meva educació era completament analògica. Amb un munt de diferències respecte avui: assignatures com compartiments estanc, gens transversals, amb criteris d’avaluació molt personals; poc es parlava de la discriminació de gènere. S’intentava adoptar una consciència antiracista, especialment vers el poble romaní. La diversitat cultural mirava només cap a Europa, tret etnocentrista que no considerava altres realitats. Consciència medioambiental, zero. No hi havia molta anàlisi crítica, però les poques vegades que es cuestionava el món,  resultava molt enriquidor. No existien conceptes com l’aprenentatge al llarg de la vida, encara que es tractaven valors com la solidaritat, l’honestedat i l’esforç.

David Figuerola Miró

Opino que és primordial i molt encertat tractar tota mena de relació interpersonal des de la confiança, el respecte, la llibertat i la responsabilitat; ja que, la comprensió i la formació de vincles són omnipresents a la vida.

Vaig estudiar l’ESO a un centre concertat catòlic a Castelló de la Plana. Evidentment, els valors que em van inculcar tenen a veure amb la moral religiosa de l’institut. Més enllà de la part personal que lloo de l'actual llei catalana i que va mancar a la meva formació, he donat un cop d’ull a la llei autonòmica que aplicava a la Comunitat Valenciana entre 2016 i 2020.

En general, la llei reitera els objectius de l'ODS 4. Tanmateix, em sembla que el focus de la llei educativa entre 2011 i 2024[1] ha sigut la lluita constant per polititzar l’ús de la llengua valenciana a l’aula i posar a debat la seva presència.

[1] Llei 4/2011, Decret 9/2017 Programa Educatiu Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), Llei 1/2024 Llibertat Educativa

Ara, l’aprenentatge és més viu: es treballa per competències, es fan treballs en grup i es prioritza pensar, col·laborar i comunicar. L’alumnat ha passat de ser un espectador passiu a un agent actiu a l’educació. 

Lucía Sáiz Alegre.

Fotografia. patricialacolla - Pixabay - https://pixabay.com/es/photos/ni%C3%B1os-investigan-microscopio-grupo-183007/

Teresa Trullén Gimeno

Precisament aquest punt, l’objectiu h, és el que menys ressona amb el meu pas per l’educació secundària. Recordo el procés d’aprenentatge com un full d’instruccions estanc. Aprendre volia memoritzar i oblidar la informació un cop fet l’examen. Hi havia poc espai per no saber i aprendre des de fer-se preguntes, poques oportunitats per prendre iniciativa i decisions sobre el propi procés d’aprenentatge. Saber-ne, haver après, equivalia a treure la nota més pròxima a un 10. I, si bé recordo sentir-me responsable de les notes, mai vaig assumir una responsabilitat real sobre allò que estava aprenent. 

En la meva època, malgrat que només han passat uns pocs anys, vivíem l’auge d’internet i no érem conscients dels límits ni els potencials riscos de la tecnologia, així com que no en podíem valorar la veracitat de les fonts. En l’actualitat, el nou currículum, per pal·liar aquestes mancances, promou un aprenentatge crític i ètic, que ensenya a seleccionar fonts fiables i a reflexionar sobre l’impacte social i moral de la tecnologia.

De fet, la importància d’aquest objectiu és creixent, ja que amb la tendència al consum de contingut ràpid, és imprescindible saber identificar les fakes news i analitzar amb criteri d’on prové la informació. D’aquesta manera, en fer un ús responsable de la informació, i desenvolupant les competències tecnològiques bàsiques dels alumnes podrem preparar-los per afrontar els reptes d’un futur digital en constant evolució.

Daniel Babiano Gil

Maria Lafuente Cecilio

En canvi, els objectius generals recollits a l’article 4 del decret 175/2022 marquen un canvi radical cap a l'adquisició de capacitats i competències. La diferència clau és el canvi de focus perquè ja no es tracta només de saber, sinó de saber fer, ser i conviure. Es posa èmfasi en l'educació emocional, l'autonomia, la ciutadania democràtica i l'empatia, el rebuig a la discriminació i la reflexió crítica sobre tecnologia i el consum.

En definitiva, aquests punts reflecteixen una preparació molt més integral i orientada als desafiaments globals, un aspecte que no es considerava en el model anterior.

Lara Guardiola

Idara Cólliga

Además, la formación que se recibía en mi época era mucho mas memorística y de “vomitar” contenidos delante de un papel más que reflexionar y tener una mirada crítica.

Por último, podría destacar también el uso de la tecnología como elemento educativo de forma más primeriza que ahora donde por suerte representa un aspecto importante del marco educativo.

Eric Marco

David Cuartero

María Eugenia Bersztein

Núria Di Fabrizio Bendicho

D'altra banda, tot i que el nou decret consolida aquesta segona etapa, té certes diferències, ja que promou un aprenentatge competencial i pràctic, el qual es basa més en situacions reals que en memoritzar continguts i fomenta una avaluació continua i formativa, en lloc de basar la nota de tot un trimestre en un únic examen. En comparació al model que he comentat, que seria més tradicional, el decret vol impulsar una educació més flexible, participativa i basada en la resolució de problemes.

David Pancorbo Darder

Georgina Canalda Boldú

Ara, el nou currículum aposta per un aprenentatge competencial (on l’alumnat és protagonista) i fomenta el desenvolupament integral: cognitiu, emocional i social.

Trobe molt positiu l’èmfasi en la cooperació, la resolució de problemes reals i la reflexió crítica, ja que permet el desenvolupament de lautonomia, la creativitat i la responsabilitat ciutadana, més enllà dels coneixements teòrics.

En resum, considere que és aquest el camí per guiar-los cap a una autonomia i funcionalitat veritable.

Laia Molero Beneito

M’interessa el punt que parla sobre la importància de saber usar la tecnologia per trobar informació. Recordo que alguns companys meus copiaven directament fragments de la Viquipèdia i altres pàgines web. Avui en dia, amb la intel·ligència artificial, és més important que mai fer-los entendre que han de consultar des d’un punt de vista crític, emfatitzant en què sovint el procés per obtenir un resultat té més valor que el resultat final en si.

Guillem Ruiz Villegas

A la meva època recordo que l’ensenyament es limitava a un seguit de matèries sobre les quals havia d’assolir uns coneixements superant uns exàmens.

A dia d’avui, els objectius de l’educació bàsica són molt més ambiciosos.  Al darrera hi ha la voluntat de formar els alumnes tenint en compte totes les seves dimensions i donar-los les bases i eines per tal de poder esdevenir persones preparades per a un món canviant i ple de reptes. Ja no es tracta d’acumular coneixement sinó de quelcom més profund.

M’han sorprès positivament els següents aspectes que trobo en l’ensenyament actual i que no vaig tenir jo:

·       Un enfoc holístic on els aprenentatges de les diferents disciplines s’hi relacionen.

·       Una aposta per tot el que té a veure amb la dimensió social de la persona, abans relegat a casa com a tasca dels pares.

·       La importància que es dona a l’entorn i al rol de l’individu i que veiem en alguns dels objectius plantejats com conèixer les problemàtiques de la humanitat, rebutjar la violència, etc.

·       La introducció d’aspectes relacionats amb el benestar com els hàbits alimentaris, la salut, la pràctica de l’esport, etc.

·       Un clara intenció de desenvolupar el sentit crític dels alumnes.

És per això que la imatge que he triat és la d’una navalla suïssa com a metàfora d’un individu únic que potencia totes les seves capacitats.

Aquesta mirada cap al futur, fomentant la capacitat d’adaptació dels alumnes, no depenent tant de la memorització d’uns continguts inamovibles, és important perquè significa que reconeixem que no ho podem saber tot, que toca estar preparat per a la incertesa, també. La capacitat d’aprendre a aprendre, però aquí també hi afegiria, de voler aprendre.

Fa un parell d’anys vaig fer classes de repàs a un alumne de 4t d’ESO que ja seguia el nou marc curricular, i vaig poder comprovar com les activitats eren més competencials, contextualitzades i orientades a la reflexió. Aquesta nova mirada educativa fomenta la implicació activa de l’alumnat i la construcció d’una ciutadania crítica, responsable i capaç d’afrontar amb criteri els reptes d’una societat diversa i canviant.

Judit Cuberes Solé

Quan anava a la secundària, però, no recordo que els/les docents ens ajudessin a desenvolupar eines, sinó que la seva feina estava centrada en la transmissió d’uns coneixements i en seguir el temari.

Pel que fa a aquest mateix punt, com que els/les docents tenien un paper més transmissor o informatiu que no pas d’orientació, no es tenia gens en compte la importància d’educar l’àmbit emocional i relacional. Ara, en canvi, el nou currículum  promou ensenyar la gestió emocional, tant per ajudar-los a conèixer-se, com per afavorir que els/les alumnes aprenguin a establir relacions respectuoses i rebutjar discriminacions, especialment la violència masclista, LGTBIfòbica o altres col·lectius.

Anna Berné Navarro

En canvi, el nou currículum,segons l’article 4 del decret 175/2022, posa èmfasi en el desenvolupament de les quatre destreses (oral i escrita), juntament amb altres habilitats necessàries per transmetre i rebre informació de manera efectiva, com l'escolta activa, el treball en equip i la retroalimentació constructiva,etc. Es promou una didàctica més activa, col·laborativa i pràctica.

Aquesta nova metodologia està centrada en el creixement competencial de l'alumnat, on la competència comunicativa, sociocultural i la capacitat d'aplicar els coneixements adquirits són fonamentals.

Ya no tenemos que memorizar contenidos de forma constante para después lanzarlos en una hoja de papel. La escuela ya no es solo un lugar de aprendizaje sino que es un espacio para compartir y mostrar bienestar general, se refuerzan de formas excelentes las capacidades afectivas y las relaciones que tienen los alumnos tanto con los profesores como sus compañeros.

Opino que gracias a este artículo se adopta una experiencia escolar muy enriquecedora y con la que se logran tanto objetivos académicos como personales, instruyendo no sólo a jóvenes a los que obligamos a preparar materias si no que además educamos a personas.

ORIOL SÁNCHEZ SÁEZ

Algun exemple concret que em ve al cap és quan ens feien fer els exàmens dels llibres de lectura obligatoris i per tal que el llegíssim si el suspeníem no optàvem a l'aprovat del trimestre. En aquest exemple el que veiem és que l'únic que importava era que l'alumne s'hagués llegit el llibre, no que n'havia extret, ni la motivació per la lectura.

En canvi, pel que he llegit en el nou currículum proposat pel Decret 175/2022 vol que l’alumnat desenvolupi competències més globals, que integrin sabers, valors i actituds. No es tracta només de saber coses, sinó de saber utilitzar-les en contextos reals i de manera crítica i creativa. També es dona més importància al treball en equip, a la comunicació, a la reflexió personal i al compromís social i ambiental. L’aprenentatge esdevé més significatiu, perquè connecta amb la vida quotidiana i fomenta l’autonomia, la curiositat i la responsabilitat de cada alumne.

Per tant, es veu que hi ha un canvi d'un ensenyament més tancat i academicista a un aprenentatge actiu i orientat al desenvolupament integral de la persona.

Jordina Gasull Roca

Quan recordo l’època què jo era adolescent, veia que l’última cosa que els mestres feien era preocupar-se de l’alumnat. És per això que em crida molt l’atenció que ara es promou el treball col·laboratiu i que l’alumnat passa a tenir un rol més actiu.

Penso que si els mestres centren els continguts acadèmics perquè l’alumnat tingui més autonomia i que treballin en equip, estan ajudant que els nens facin més cohesió entre ells i que a la llarga, donin més importància als seus vincles socials entre ells.

Miriam Nassim.

Tanmateix, vaig notar una manca de desenvolupament de la iniciativa personal i de la confiança en un mateix, aspectes que recull l’objectiu h). Les classes eren molt magistrals i poc participatives, i sovint costava expressar-se amb llibertat. També és cert que dins de les estones de classe, els professors no s'interessaven en els debats o les opinions dels alumnes. Fet que promovia una certa distància entre la classe i el professor. És interessant veure com en el currículum actual es promoguin aules més obertes i comunicatives. On s'animi als alumnes a potenciar les seves capacitats comunicatives. Sobretot, perquè sento que dins de la meva experiència em va faltar aquesta autonomia.

Anna Pujals Masanas.

Un altre canvi és que l’enfocament era molt més memorístic i no competencial, encara que sí recordo algunes assignatures i treballs en què es fomentava l’esperit crític. Crec que vaig tenir sort amb els meus professors, molts dels quals aconseguien fer classes interessants mantenint els alumnes asseguts i sense suports tecnològics.

No es pot negar, però, que era un model pensat per al prototip de bon estudiant de l’època i que qui no hi encaixava, ja fos per actitud o dificultats d’aprenentatge, s’anava expulsant curs a curs de l’institut. L’atenció a la diversitat, doncs, és una altra diferència fonamental.

Sandra Velencoso Giralt

Comparant l’ensenyament que vaig rebre a Secundària amb el que proposa el nou currículum segons el decret 175/2022, observo diferències puntuals. Abans, l’aprenentatge se centrava en memoritzar continguts i obtenir bones notes, érem receptors d'informació. Ara, es prioritza el desenvolupament integral: autonomia, iniciativa, pensament crític i capacitat per resoldre problemes. També es fomenta el respecte a la diversitat, la igualtat de gènere i la cooperació, així com hàbits saludables, educació física i consciència ambiental. Les competències en llengües, ciència, tecnologia, matemàtiques i arts són fonamentals. L’aprenentatge és significatiu, actiu i connectat amb la vida real, preparant alumnes per a la ciutadania democràtica. Aquesta aproximació fomenta alumnes més implicats, amb capacitat de resoldre problemes i adaptar-se a situacions noves, no només amb coneixements acadèmics.

Daniel Alfredo Holgado Vargas

Ara bé, m’agradaria fer una reflexió pel que fa a valorar la diversitat des d’un entorn homogeni. L’entorn de l’escola no reflectia la realitat de Barcelona, ni del barri, perquè la immensa majoria d’alumnat era d’origen autòcton i gran part de l’alumnat tenia el català com a primera llengua. Segons l'Idescat, l’any 2012 a l’Eixample hi havia 48.571 persones d’origen estranger, que representava un 33,14 % de la població total estrangera de Barcelona. De fet, dels dotze anys que vaig passar al centre, només puc recordar un alumne nouvingut, el qual no coneixia ni el català ni l’espanyol. Per desgràcia, aquest fet no és aïllat i és habitual en centres que no són públics.

Malgrat tot, sí que podria afirmar que des del centre ens van educar en el respecte, tolerància i empatia cap als altres, però és difícil de comprendre com es pot fer valdre des d’una aula que no és un reflex del teu entorn un cop surts al carrer.

Marina López Monterde

Guillem Segura Sanchez

Sin embargo, y aunque no esté escrito en ningún lado lo contrario, la realidad acostumbra a ser otra, e incluso en centros públicos nos encontramos no sólo con abusos y discriminaciones por parte del alumnado por cuestiones de raza, género condición social..., sino con que la institución misma termina por abandonar a aquellos que no son capaces de adaptarse o seguir el ritmo académico que el sistema impone.

Miguel Oliveras Castillo

Desde la meva experiència, em fa la sensació que, al final del dia, el que compta (mes enlla de Logses, projectes, competències i altra parafernalia en forma de sigles…) és, precisament, la figura del docent. El millor docent MAI ha sigut aquell/a que aplica millor i al peu de la lletra la darrera il·luminació dels “experts”, que desde el seu despatxet marquen el ritme del que “hauria de ser” l’educació. La millor docent sempre ha sigut aquell/a que entén i aprén a connectar amb els seus estudiants. Ningú recorda el gran curriculum o model educatiu sota el que va estudiar. Recordem bons professors/es.

En la meva època d'institut, del 2004 al 2008, recordo que se'ns educava amb uns valors anàlegs al del decret: els professors impartien coneixements contrastats, fèiem un treball de recerca autònoma i grupal al final de cada curs, podíem escollir entre un ventall d'assignatures optatives relacionades amb la salut, les matemàtiques, l'art i la cultura. A les tutories fèiem reflexions sobre conflictes de l'aula o del món i debatíem a partir de pel·lícules o sortides.

Alguns dels objectius del decret actual, però, són molt més emfàtics pel que fa a la inclusió, a la interseccionalitat, a la globalitat dels reptes ecosocials i són més feministes. Fins i tot són crítics amb els riscos de les tecnologies.

Per tant, l'àmplia majoria d'objectius educatius de la meva època d'institut coincideixen amb els objectius generals l'actual decret. És així pel que fa a assumir responsabilitats personals i ciutadanes, a ampliar el coneixement humanístic i prioritzar el mètode científic. Tot i això, en l'actualitat hi ha una aposta més concreta per erradicar les discriminacions de gènere, orientació sexual, de capacitats, origen i per enfortir les capacitats afectives que a la meva època.

Ara, amb el nou currículum (Decret 175/2022), aprendre és molt més competencial i significatiu per a l’alumne. L’objectiu és que l’alumne sàpiga per a què serveix el que està aprenent i que pugui connectar-ho amb la seva vida quotidiana. També es treballa molt més en equip i per projectes, i l’avaluació ja no és només un examen: és contínua i té en compte tot el procés, no només el resultat final. L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge.

Alba Rodríguez Artacho

La educación que recibí, afortunadamente, se asemeja en muchos aspectos al modelo que se propone en el nuevo currículum. Sin embargo, quiero destacar el ímpetu con el que se destaca el hecho de educar en el respeto hacia todas las nuevas circunstancias que, en nuestra época de secundaria, no tenían la visibilidad con la que cuentan ahora.

Educar nuevas generaciones feministas, tolerantes y que rechacen la violencia como lenguaje puede ser algo muy estimulante para todos nosotros.

David Alloza