Tal com podeu observar, el següent Padlet presenta diferents propostes de treball relacionades amb Sant Jordi :

1. Proposta creació literària

-         Centó

D’entre totes elles, heu de fer-ne com a mínim dues. Però, si us animeu, podeu realitzar totes les que vulgueu. I, per descomptat, en la llengua amb la qual us sentiu més còmodes. 

Cada proposta inclou unes indicacions que us permetran entendre el seu funcionament. Llegiu-les amb atenció.

Un cop finalitzada l’activitat, adjunteu-la a la columna de la proposta corresponent. I, sobretot, assegureu-vos que el document que pengeu es pot visualitzar.

2. Proposta Instal·lació Col·lectiva

Tot l’alumnat i professorat a que feu una rosa per persona i l’enganxeu sobre les lletres del SIS de l’entrada del hall de l’institut, com a instal·lació col·lectiva La Rosa del SIS (el material estarà preparat a consergeria, amb opció més fàcil per qui no se’n surti de la proposta de rosa general).  

Explicació de l’activitat: Cada alumne haurà de fer una rosa de cartolina durant l’hora de tutoria. Entre divendres i dilluns cada alumne haurà d’anar a enganxar la seva rosa amb cinta adhesiva de doble cara al cartell del SIS que hi ha al vestíbul de l’institut. Ell procediment per fer la rosa recomanat és aquest, i per qui no se’n surti, una manera més senzilla i que demana més paper és aquesta.

Deixeu evidències de la vostra rosa de papiroflèxia dins la padlet, tot pujant una fotografia, de grup aula.

Endavant i feliç Sant Jordi!! 

Hubo una vez un soldado

desterrado de su poblado,

una noche cansado

se sintió tan olvidado.

Tantas noches enojado

descuidado y desquiciado,

Aquel triste desgraciado

aceptó ser derrotado.

La guerra habría terminado

aunque aquel pobre soldado

quedó enterrado y olvidado

bajo tierras y sembrados.

En aquella noche bella

Pasó aquella doncella,

Dejó aquella huella

Tan pequeña como ella.

Como luce ella

Que destella como estrella,

me pegó su mirada

En aquella noche tan deseada.

jo no puc deixar de mirar

salten tan alt que sembla que estiguin volant

una pausa

o sea que no debería sentirme viejo

no quedarse nunca sin la siesta

si somos lo mejor de los peores

está bastante claro

Todavía tengo casi todos mis dientes

etapa por etapa

una pausa

d’allò que no goses.

Per no marcir-les, he estimat només

el perfum de les roses.

La rosa té un batec de cosa viva

que forma part

del nostre propi alè,

i quan l’abril 

encara no ens arriba

ens enyorem.

En este soneto se dirige a una rosa, una delicada creación cuya belleza cautiva, pero es tan efímera que debe aprovecharse mientras dura.


Quim

 un pedacito de utopía

 es todo eso y mucho menos

 y mucho más es una isla

 una borrasca/un algo quieto

 sintetizando yo diría

 que el amor es una alcachofa

 que va perdiendo sus enigmas

 territorio de amor

 ese desesperado

 empezarán a mirarnos

 con envidia,

 y acabaran organizando

 excursiones

 para venir a preguntarnos

 cómo hicimos.

Ahora que por fin

empezarán a mirarnos

con envidia, 

tendré fuerzas para construir 

esa isla, 

ese sueño,

esa palabra,

el amor!,

una esperanza, con las primeras miradas de amor.

Veig caure la neu des de  la finestra,

veig que els carrers estan buits i foscos, 

veig el fanal encès amb una llum càlida a la punta del carrer,

de fons, sento el cant del mussol banyut,

no em puc imaginar que l'endemà ja no vaig a l’escola,

que el nadal ja es aqui, 

i que l’hivern serà fred i màgic.

Viure intensament les coses,

Lluitar cada moment.

Plorar i riure sempre.

Volar pels somnis.

Caminar descalç,

Passar per sota d’una onada.

Tocar la lluna.

Dormir sota les estrelles.

Ser un ocell,

Saltar pels núvols.

Lluitar per les desgràcies.

Fer-nos una abraçada d’os.

Gràcies per tot.

Gràcies per res.

Gràcies vida.

Mama,

Quan sigui gran vull ser com tu,

Vull ser lliure.

Lluitar per viure en cada moment,

I pels drets de les dones també.

Portar sempre un somriure a la cara,

I explicar aventures com a mi m’agrada.

Vull ensenyar als meus fills com tu,

I respectar-nos com tu ho has fet.

Volar com un ocell,

cantant les melodies de la vida.

Jugar, riure i saltar,

banyar-te en la llum de la lluna.

Somriure-li a una òliba,

Que li brillen els ulls,

Com a tu.

Mama,

Quan sigui gran vull ser com tu

Vull ser llum.

Un dia, el poble es va quedar sense menjar pel drac. En veure el problema, el drac els va dir que tenien dos dies per aconseguir menjar per a ell. Si al cap de dos dies no hi havia menjar, es menjaria a un ciutadà.

El rei va anunciar immediatament als ciutadans i va organitzar una caça. Tots els cavallers van sortir en busca de menjar, però res no va funcionar. La reina i el rei estaven molt preocupats, havien passat els dos dies i no tenien menjar pel drac. L'única solució que hi havia era fer un sorteig ja que ningú no volia ser menjat pel drac.  

El sorteig no va anar gaire bé. La persona que havia de ser menjada pel drac no era ni més ni menys que la princesa Maria. En veure que era la seva filla moriria, els reis es van posar a plorar. La Maria s’havia el que li esperava però no estava gens espantada. Confiava plenament amb seu entrenament de karate. Era la més bona de la seva promoció i era molt forta i àgil. La Maria només ho veia com un repte. Tenia clar que no es deixaria vèncer pel drac. Quan era l’hora de què la Maria anés cap a la cova del drac, no es va acomiadar dels seus pares. Els reis estaven molt espantats però la Maria els deia que no es preocupessin perquè ella tornaria a casa. 

Quan la Maria va arribar a la cova, el drac estava dormint. Va començar a pensar amb estratègies d’atac i defensa, però no va tenir gaire temps, el drac es va despertar al cap de pocs minuts.  En veure a la joveneta va dir: “Mare meva, quina presa tan fàcil!”.  La princesa va riure i li va assegurar que no es rendiria i abans de què la menges, hauria de lluitar contra ella. El drac no s’ho podia creure : la joveneta ho deia seriosament! De sobte algú els va interrompre.

Es va sentir una veu que deia: “ Drac pelut i lleig deixa a la princesa Maria ara mateix!”.  La princesa no s’ho podia creure:  El seu pare no confiava amb ella i havia fet anar un noi jove!  Ningú no es creia que ella fóra capaç de vèncer al drac Estava enfurismada i les paraules li van sortir de l’ànima: 

El cavaller era molt tossut i abans de què la princesa pogués acabar de parlar, li va intentar clavar l’espasa al drac. El drac era lent però no estúpid. Amb la seva cua va agafar el cavaller pel coll. L’estava estrangulant. La princesa va córrer i va fer algunes de les seves claus d’arts marcials. En menys de tres minuts el drac s’havia rendit, havia caigut al terra i el cavaller havia estat alliberat de la cua del drac.

Com que ja s’havia fet tard, els dos van tornar junts cap el poble. En arribar-hi tot els habitants del poble van fer una gran festa per celebrar la gran victòria de la princesa Maria que es va convertir en una  gran llegenda.

FI

Però un cavaller va aparèixer
amb la seva armadura i el seu cavall.
Ell va dir que ell podia vençre el drac
i alliberar la princesa del seu malson.

I així va ser, amb la seva espasa
va matar el drac i alliberar la princesa.
I allà on va caure la sang del drac,
va néixer un roser amb roses vermelles.

Per això ara celebrem aquest dia,
amb roses i llibres per regalar,
per commemorar la victòria
del bé sobre el mal i l'amor sobre l'odi.

Els carrers són una festa,
amb els arbres ben decorats,
i les botigues són plenes
de joguines i dolços per comprar.

La família es reuneix
i la taula s'omple de menjar,
amb els turrons i els polvorons
que ens fan somiar.

Però el més important
d'aquesta gran celebració
és l'amor que compartim
i la pau que sentim al cor.

Així que brindem per la vida,
per la salut i l'amistat,
i que la màgia de Nadal
ens acompanyi cada dia de l'any.

És temps de banyar-se en el mar,
de sentir la sorra sota els peus,
d'admirar el blau del cel,
i d'escapar de la vida rutinària.

Les tardes són per fer una migdiada,
o per sortir a fer un passeig,
pels carrers vells del poble,
o pels parcs verds de la ciutat.

Les nits són càlides i llargues,
i la gent surt a passejar,
o a prendre una copa al carrer,
gaudint de la brisa del mar.

L'estiu és temps de llibertat,
temps de somiar i de viure,
temps de riure i de gaudir,
i de ser feliç, sense cap pressa.

De la sang del drac, van néixer roses,
i Sant Jordi les va regalar a la princesa,
que l'esperava a la torre, captiva del seu destí.

Així va néixer la tradició de Sant Jordi,
de regalar llibres i roses, en honor a l'amor i la cultura,
i avui, en cada carrer i plaça, la festa es celebra amb passió,
perquè Sant Jordi és més que una llegenda, és una celebració.

Però un dia, en sortir de la cova,
es va trobar amb una rosa vermelleta,
i es va enamorar d'aquella flor,
tant que va decidir anar a buscar-la.

A un cavaller va trobar,  
contra el mateix va  va lluitar,
la experiència de la llegenda el va ajudar,
el destí decidí qui guanyà.



El cavaller va ser el guanyador,
i el drac va entendre que no sempre ha de guanyar,
i que l'amor és la clau que ens fa triomfar,
i que el Sant Jordi és un heroi d'una història universal.

El sol llueix en el cel blau
en aquest dia tan especial
en què es celebra l'amor
i la cultura en general.

Els carrers s'omplen de roses vermelles
i de llibres que són el tresor
d'aquells que busquen el coneixement
o simplement un bon entreteniment.

Però avui també és el dia de Sant Jordi
el heroi que va lluitar contra el drac
i va conquerir el cor de la princesa
amb la seva valentia i la seva passió.

Els arbres florits de diferents colors

els camps verds, tacat del groc de les flors

el dia s'allarga i el sol, amb cara riallera

ens fa pensar amb una dolça primavera.

Hem deixat els tristos dies d'hivern

i una nova primavera estrena'm

tots els carrers ven colorits

i una nova experiència hem gaudit.

Els camps verds, tacats del groc de les flors

és el millor lloc per somiar de tot cor

la primavera ja ha arribat

per tant, el sol continuarà brillant.

per un instant somia

que és papallona.

fins que no toqui al terra no s’ha perdut 

tira’t si és necessari per salvar-la.

historic per lo simple que es 

pero intens com qualsevol altre 

es pot construir qualsevol cosa 

que entri en la teva imaginació

i poden explorar miles de boscos,

deserts,sabanes i pantans.

Et pots trobar múltiples perills que haurà d'afrontar  

hauras de ulilitzar el teu injeni per amb l'enemic poder acabar 

i amb la teva espasa escut i arc tauras de defensat 

poderosas hordas t'atacaran i amb una ender pel potser tascaparas 

A l’inframón hauràs d’anar 

i contre bleis t’hauras d’enfrontar 

a l’escapar contra  esquelets de wither t’hauras d'enfrontar 

i endermans matar per enderpels guanyar 

per mars i muntanyes hauras de passar

per que al final l'ull del end t’indiqui cap a on baixar  

i al arribar el portal l’hauras d’actibar

i al entrar els cristalls de lend hauras de trencar 

i alé de drac esquivar 

i una epica batalla auras de lluitar contra el drac 

perquè tot està calmat,

l'única cosa que trenca el silençi

son les gotes d'aigua xocant

amb el terra, i els

llamps i trons,

i encara que hagi tingut 

un mal dia, quan 

escolto la pluja tinc una

sensació de calma. 

Las encinas son viejas, muy viejas. Cuando las miro me relajo, me inspiro.

Ellas son sabias, ellas conocen muchas cosas que ninguna de nosotras conocemos.

Crecen, crecen muy lento, pero crecen. Van aprendiendo, poco a poco, pero aprenden, ellas te enseñan la calma, la tranquilidad, la espera y otras infinidad de cosas. Las encinas son maravillosas, son grandes, pero, sensibles. Son fuertes, pro, frágiles. Las encinas te enseña todas o muchas diferentes caras de la vida. Ellas tienen las ramas largas y fuertes; en ellas habitan muchas especies de pájaros, que construyen sus nidos ramita a ramita para poder tener cobijo y criar en sus ramas. Con la energía de la encina criar a los polluelos es mucho más sencillo; en sus ramas te sientes en casa te sientes a gusto y tranquila.

Las encinas viven muchos años, muchos, muchos, muchos, pero llega un día en el que se hacen vieja, se hacen mayores Llega un momento en el que ya lo han dado todo, han compartido, mostrado, admitido, ayudado, criado, enseñado, amado, cuidado… tanto que ya les llega el momento de caerse, con una fuerte ráfaga de viento se tambalean, en ese momento se despiden de todos aquellos pájaros y bichos que habitaban en ellas y con ellas. Entonces caen, caen, muy lejos, asta que tocan el suelo. La vida de las encinas todavía no se ha acabado, aunque ya este en el suelo todavía es alimento para muchos animales que se alimenta de la madera y al cabo de los años la madera se pudre y es alimento para otra semilla de encina que está empezando a salir.

Dedicatoria:

para todas las abuelas sabias que han sido, han vivido, han criado, han creido y han sido referentes para muchas de nosotras.

Para mis dos abuelas, mi amama silvi y mi abuela soco

que em tornaré a perdre.

i serà el dia,

que aprendré a volar.