Als seus inicis, va fonamentar la seva reputació com a compositor en obres com L'holandès errant i Tannhäuser, que seguien la tradició romàntica de Weber i Meyerbeer. Va transformar el pensament musical amb la idea de l'obra d'art total (Gesamtkunstwerk), la síntesi de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques, que va desenvolupar en una sèrie d'assajos entre 1849 i 1852, i que va plasmar a la primera meitat de la seva monumental tetralogia L'anell del nibelung. No obstant això, les seves idees sobre la relació entre la música i el teatre van canviar novament i va reintroduir algunes formes operístiques tradicionals a les obres de la seva última etapa, com a Els mestres cantaires de Nuremberg. Les obres de Wagner, particularment les del seu darrer període (que es corresponen amb la seva etapa romàntica), destaquen per la seva textura contrapuntística, riquesa cromàtica, harmonia, orquestració i un elaborat ús dels leitmotivs (temes musicals associats a caràcters específics o elements dins) de la trama). Wagner va ser pioner en diversos avenços del llenguatge musical, com un extrem cromatisme (associat amb el color orquestral) o l'ampliació del cosmos harmònic a través d'un continu desplaçament dels centres tonals, cosa que va influir en el desenvolupament de la música clàssica europea.

La seva òpera Tristán i Isolda es descriu de vegades com a punt d'inici de la música acadèmica contemporània. La influència de Wagner es va estendre també a la filosofia, la literatura, les arts visuals i el teatre. Va fer construir el seu propi teatre d'òpera, el Festspielhaus de Bayreuth, per escenificar les seves obres de la manera com ell les imaginava i que contenen nous dissenys. Allí va tenir lloc l'estrena de la tetralogia de l'Anell i el Parsifal, on actualment se segueixen representant les seves obres operístiques més importants en un Festival anual a càrrec dels seus descendents. Els punts de vista de Wagner sobre la direcció orquestral també van ser molt influents. Va escriure àmpliament sobre música, teatre i política, obres que han estat objecte de debat en les darreres dècades, especialment algunes de contingut antisemita, com el seu assaig El judaisme a la música, així com per la seva suposada influència sobre Adolf Hitler i el nacionalsocialisme, ideologia també fonamentada pels seus escrits que exalten el nacionalisme alemany.1 2 3

Wagner va aconseguir tot això malgrat una vida que es va caracteritzar, fins a les darreres dècades, per l'exili polític, relacions amoroses turbulentes, pobresa i repetides fugides dels seus creditors. La seva agressiva personalitat i les seves opinions, sovint massa directes, sobre la música, la política i la societat el van convertir en un personatge polèmic, etiqueta que encara manté. L'impacte de les seves idees es pot trobar a moltes de les arts del segle.

algunes setmanes, Minna va abandonar Wagner per un altre home. Poc després ella va tornar, però la relació mai no es va recompondre del tot i va transcórrer penosament durant les tres dècades següents.

Sumits en deutes, els esposos van abandonar Riga de manera furtiva el 1839 per escapar dels seus creditors (els deutes van acuitar Wagner durant la major part de la seva vida). Van partir cap a Londres i en el trajecte, amb el seu gos terranova Robber, van ser víctimes d'una tempesta que va inspirar Wagner L'holandès errant, basada en una obra de Heinrich Heine. Els Wagner van viure una temporada a París, entre el 1839 i el 1842, on Richard es va guanyar la vida escrivint articles i reorquestrant òperes d'altres compositors, en gran mesura per a l'editorial Schlesinger. També va completar la seva tercera i quarta òpera, Rienzi i L'holandès errant, durant aquest període. El seu alleujament per abandonar París i traslladar-se a Dresden el va esmentar en el seu Autobiographische Skizze (Esbós autobiogràfic), del 1842: «La primera vegada que vaig veure el Rin, amb càlides llàgrimes als meus ulls, jo, pobre artista, vaig jurar fidelitat a la meva pàtria alemanya ».

​