Els àpats familiars són els únics instants que ens permeten compartir moments plegats, ja que als matins cadascú té la seva feina o els seus estudis i a les tardes més feina o quedar amb els amics. És cert que els moments familiars també  es podrien realitzar abans d’anar a dormir o que també es podria buscar un moment que anés bé a tothom, però ja no serien moments només dedicats a parlar, sinó a realitzar altres activitats en les quals difícilment sortissin les nostres opinions respecte els uns als altres.

Per tant, naixem sense saber conviure amb la família, però les petites estones dels àpats ens construeixen com una unió imparable i inseparable, per tota la vida.

Aquest fet, permet  que els dinars familiars siguin més sostenibles. Un dels principals motius és perquè la majoria del menjar ha estat comprat en un comerç local i amb producció i elaboració en el territori.

Altrament, també són més sostenibles pel que fa al tema del transport. Si s’anés a un restaurant es podria donar el cas que, per exemple, entre tots els membres de la família farien falta uns quatre cotxes per fer el desplaçament. En canvi, si es realitza a casa d’algú, ja hi ha una important reducció del nombre de cotxes perquè els que hi posen la casa ja no s’han de desplaçar i per la poca llunyania de l’habitatge d’uns dels membres de la família a l’habitatge on es fa la celebració, hi ha la possibilitat d’anar-hi a peu.

És per aquest motiu que concloc que no només en les festes de Nadal, sinó en totes les reunions familiars és important reunir-se a casa d’algú, per temes de sostenibilitat i també, sobretot, per reforçar el vincle familiar.

Malgrat les possibles millores que pugui suposar l’increment d’espais naturals, és important que la població civil també es familiaritzi amb la natura i, sobretot, la respecti.

Científicament, s'ha demostrat que la plantació d’una quantitat d’arbres a X metres de distància suposa un increment d’oxigen per metre quadrat (Suresh Ramanan, 2021), però el procés de creixement d’un arbre és molt lent i si un arbre es trenca o es mor abans de créixer, és una important despesa econòmica.

Altrament, com a futurs educadors és imprescindible que coneguem molts tipus d’arbres, arbustos, flors, plantes i qualsevol mena d’element natural per tal d’aportar aquest coneixement a les futures generacions i aquestes també aprenguin a respectar-la i a estimar-la.

Segurament, la quantitat de restes que es genera en aquest mercat és molt petita a escala mundial, no obstant això, si aquest fet succeeix cada divendres en un mateix mercat i, això també passa a tota la resta de mercats, supermercats i empreses de producció d’aliments, aquest malbaratament alimentari és molt major. El malbaratament alimentari és el concepte que hem treballat a la secció de cultura aquesta setmana.

Tal com es menciona en l’article periodístic de la Comunicació del Campus del Baix Llobregat, dels aliments que es produeixen se’n fan malbé una tercera part mundialment quan, paradoxalment, uns 815 milions de persones al món passen fam (Llobregat, 2021).

Per aquest motiu, és necessari que entre tots els ciutadans del planeta Terra prenguem consciència d’aquests fets intentant no comprar aliments i productes no necessaris, que siguin de proximitat local i que es puguin elegir les polítiques agràries i alimentàries de cadascú; és a dir que la població d’un país tingui sobirania alimentaria.

Potser és la societat la que ens imposa una sèrie de regles que si no seguim, ja no serem acceptats en aquest model i patirem una mort social gradual que ens destinarà a una mort econòmica i aquesta a una mort física.

És per aquest motiu que tard o d’hora hom haurà de fer el canvi i deixar de viure amb els pares i cuidar-se autònomament. Si no ho fes, la comunitat el veuria com un estrany i li seria més difícil fer noves amistats i això li suposaria una altra dificultat per trobar una feina estable. A més a més, el temps passa i una vegada els pares morissin, el fet de tenir coneixement d’una vida autònoma en una edat pròpiament avançada seria tot un repte.

Per tant, els humans vivim en  una societat on és primordial tenir relacions socials amb els altres éssers humans, però altrament, és necessari desplegar les ales, tocar el cel i viure sol per aprendre els valors que comporten aquest fet. 

Aquesta relació amb persones que no coneixem, en més d'una ocasió ens pot fer observar que hi ha molt poca gent que tenen els mateixos ideals polítics que nosaltres, ja siguin perquè són extremistes d'esquerres o extremistes de dretes o creuen que se situen al centre. En tot moment, haurem de ser tolerants i haurem d'acceptar a qualsevol membre de la comunitat, tingui les idees que tingui, visqui amb qui visqui o sigui qui sigui.

Per d’altres la diversió es pot entendre en passar una estona amb la gent que s’estima. Unes amistats o una família que permeten mostrar la personalitat autèntica de la persona que conviu amb aquests.

Tanmateix, la diversió pot ser quelcom que estigui destinat al plaer en el temps cap a un mateix. Ja sigui practicant esport amb altres o individualment o, llegint, escrivint, pensant i aprenent. 

Tot aquest tipus d’activitats produeixen felicitat i és perquè científicament s'ha demostrat que s’alliberen diferents hormones que ens produeixen sensacions de benestar. Aquestes hormones són: l’endorfina, la serotonina, la dopamina i l’oxitocina. 

És per aquest motiu, que s’ha de tenir una salut mental i equilibrada que ens permeti realitzar tot aquest tipus d’activitats i així poder alliberar les hormones que tan importants són en aquesta vida. Ara bé, si hom se centra només en una sola dedicació, podria provocar-li una addicció i per tant la falta de felicitat en àmbits.

Considero que és rellevant la dedicació per a un mateix i també per als altres. Convivint i no sobrevivint amb els que ens acompanyen en la vida, pot permetre que les hormones tan necessàries també s’alliberin en altres individus. 

D’aquesta manera s’aconsegueix la felicitat pròpia i la comuna. Una felicitat determinada per unes substàncies alliberades en cada mil·lèsima de segon.

Avui dia, gràcies a l’avenç tecnològic, es té una gran disponibilitat de sèries i pel·lícules en un sol clic i sense haver de moure’s del sofà. És per aquest motiu que totes aquestes plataformes de continguts audiovisuals, que hom pot mirar quan vulgui, on vulgui i amb qui vulgui, estan substituint els mètodes tradicionals culturals, com és el cinema, teatre, lectura o concerts.

Dur a terme diferents activitats culturals aporta un conjunt de valors envers les altres persones i cap a un mateix. Tot i això, hi ha qui creu que des del sofà no es poden adquirir aquest tipus de valors, però els valors no hi entenen de l’espai on es dugui a terme l’activitat. Es pot mirar una pel·lícula o una sèrie que és capaç d’emocionar, entristir, fer reflexionar o empatitzar tant des de casa com al cinema. Tanmateix, però, si se surt al carrer per qualsevol acte cultural, s’aprèn a socialitzar i a relacionar-se amb l’altra gent. Des de casa les persones que envolten a l’espectador són finites i, en canvi, a l’espai públic un pot decidir amb qui vol comunicar-se, que segur que aprendria alguna cosa, encara que sigui un desconegut. 

Malgrat tot, per què cada vegada menys la gent assisteix a actes culturals? Es podria creure que és perquè es parla massa de cultura i és per això que ja l’hem avorrit i ja no hi ha res que fascini els espectadors, o bé, perquè hi ha una manca de disponibilitat o informació amb relació a quins actes culturals es duen a terme. Tant si és per un factor o per l’altre, els polítics haurien de fer el seu esforç per promoure els actes culturals i perquè des d’infants fins a gent gran puguin tenir nous coneixements de tot això que envolta la humanitat.

Ara bé, com a conclusió i citant textualment, segons l’Enciclopèdia catalana, la cultura és el conjunt de tradicions i de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Per aquest motiu si la majoria de civils decideixen enriquir-se culturalment a partir d’una pantalla, potser no canvien els coneixements adquirits, sinó la forma d’adquirir aquests coneixements.

Ens iniciem aprenent a parlar, a llegir, a escriure, a sumar, a restar i es van assumint uns conceptes cada cop més complicats.

Tot i això, totes les aptituds assolides són gràcies a un mecanisme que el nostre cervell va interioritzant.

Però, segons el que s'ha tractat avui en l'apartat de societat, a l’escola realment ens ensenyen a pensar? 

Sovint hom actua perquè les persones del seu entorn duen a terme les mateixes accions, perquè és el que pensa la majoria de la gent. Tot i això, la població, minoritàriament, es para a pensar si allò que fan és correcte, si només els aportarà un bé individual o si obtindran el bé comú, o senzillament per què estan duent a terme aquell fet.

Ha estat en aquesta nova etapa universitària on estic aprenent que no tots els aprenentatges s’assoleixen per un seguit de procediments. M’he adonat que es pot adquirir un concepte gràcies a l’explicació del professor, però aquest només dona els materials i que per aconseguir-lo del tot, és necessari esforçar-se i cercar altres recursos. 

Aquests recursos els pot proporcionar Internet, llibres, professors o companys, això no obstant en tot moment hom haurà de decidir per un mateix i qüestionar-se què l’enriquirà més com a persona i posteriorment pel bé de la societat. 

Pel bé comú, són importants les idees pròpies, unes idees que la suma del conjunt de tota la societat poden arribar a ser molt positives per l'entorn i es poden obtindre grans fites que amb el pensament d'un de sol o el que hem interioritzat no seria possible.

La gran majoria de persones que utilitza els transports públics es compra els bitllets per tal de viatjar i són pocs els que se salten les tanques per poder accedir-hi.

Tot i això, en moltes de les parades on no és necessari tornar a passar el bitllet, més gent de la que ens pensem passen només havent pagat una zona.

Aquest fet no és perquè els viatjants no es poden permetre pagar més d’una zona, sinó perquè dins la nostra cultura s’ha normalitzat no pagar allò que no és necessari.

En la política, sempre s’han donat casos de corrupció i no pagar els tiquets es podria considerar com una reivindicació en contra de la corrupció de milions i milions de diners estafats. 

Per tant, metafòricament es podria dir que el fet de no pagar els bitllets de les zones necessàries no és un fet políticament correcte, però que permet que els rics no siguin cada vegada més rics ni els pobres cada vegada més pobres.

Malgrat tot, això es podria convertir en un peix que es mossega la cua: la població no paga els bitllets del transport públic, l’Estat no té prou diners per pagar a tots els funcionaris, els preus dels bitllets s’encareixen i cada vegada hi haurà més població que no els pagarà pel seu encariment.

En conclusió, perquè canviïn els actes dels de baix de la jerarquia social haurien de canviar els dominants d’aquesta jerarquia. Moltes accions reivindicatives les hem començat els que formem la base de l'escala social, però quan es tracta d'economia són els governats dels diners els que han de decidir no complicar tant la vida als civils i implicar-se més en els canvis.

Es parlarà sobre la societat, la cultura i la ciència durant uns vuit mesos plens de vivències i especialment de nous coneixements cap a un mateix i cap als altres. Aquest projecte servirà com a reflexió pròpia per extreure quina és la meva ideologia vers les desigualtats i fets que estan succeint en el planeta.

En aquest treball, la idea principal serà mostrar les reflexions del dia a dia sobre els tres temes que es tractaran en l’assignatura de Mirem el món a cada trimestre: La democràcia està en perill? La temptació a l’autoritarisme; Som el que mengem i Paraules per canviar el món.

Un cop pensada la idea clau, els dies que m’he anat sentint més inspirada he anat afegint reflexions en aquest Word amb les seves respectives imatges sobre el que s’ha tractat a classe, no només en l’assignatura de Mirem el món, sinó també en algunes les matèries tractades aquest primer curs d’Educació primària.

Llobregat, C. C. (Febrer / 2021). Malbaratament i fam van de la mà. Recollit de https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/340378/202102_UPC%20FEBRER.PDF?sequence=1&isAllowed=y

Suresh Ramanan, S. M. (10 / Setembre / 2021). Oxygen production potential of trees in urban areas: a reality check? Recollit de https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&db=asn&AN=152349997&lang=es&site=ehost-live&scope=site

UAB, UdG. UPC. Com comunicar. Recollit de https://e-aules.uab.cat/2021-22/pluginfile.php/877304/mod_resource/content/1/R%C3%BAbrica_Comunicaci%C3%B3%20oral.pdf

Trepat, J. (5 / Octubre / 2015). Una imatge val més que mil paraules? Estudi sobre la utilització de recursos visuals per a la millora de l’aprenentatge de ciències. Recollit de https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/24801/Trepat_2015.pdf?sequence=1&isAllowed=y