Níjar és un poble d’Andalusia, on vaig nàixer. De fet, és un poble molt pobre on hi han criminals, lladres, drogats,... d’ací ve la meua família biològica.

En poques paraules, vaig ser un embaràs no desitjat. Quan jo tenia a penes 5 dies de vida el meu pare va anar a presó per traficar drogues, 10 anys de condemna…

Ma mare tenia un trastorn d'estrès posttraumàtic, és a dir,  una afecció de salut mental que algunes persones desenrotllen després d'experimentar o veure algun esdeveniment traumàtic. En aquest cas, quan la meua mare tenia a soles 17 anys, va patir una agressió sexual. També li van diagnosticar depressió e insomni, d’aquesta manera 2 setmanes després del meu naixement, es va suicidar… Aleshores els que eren els meus avis em van portar a un orfenat.

 En eixos moments jo ni tan sols tenia un nom fins que em va adoptar la família Williams, una família humil amb molts diners, el que més m'agradava era que ells em enseñaven a tocar diversos instruments ja que sabien del tema . Aquesta, em va criar fins que jo ja tenia que entrar a la universitat. Estava molt contenta, però, de sobte, la empresa del meu pare es va arruïnar. Ell havia fet una aposta de negocis i la va perdre. De a on anava ha traure els diners ara?

Un dia estava caminant per el carrer i per a la meua sorpresa em vaig encontrar amb la millor amiga de primaria que tenia, Victoria. Vam prendre un café i li vaig contar tota la meua situació, ella em estava diguent que anava a pagar els diners necessaris per a que jo vaja a la universitat i d'aquesta manera es com vaig començar a estudiar una carrera de música.