S'ha anat fent correlació directa amb la pedagogia. Els educadors no son pedagògs però a l'hora de determinar l'acció, es detecta clarament l'intenció pedagógica.
Dintre de la pedagogía, trobem social (social-pràctica) , escolar, familiar.
Finalment, Es creu que s'hauria de regular més el ventall d'assignatures i que totes puguessin dur un fil conductor dintre de la carrera d'Educació Social.




2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:

La categorització de l’educació en formal i no formal posa en contraposició el que es situa dintre del marc de l’escolarització i allò que no. D’alguna manera, s’ha abusat de la categoría de “formal” i menyspreat el de “no formal”.  La realitat de l'educació social és que té diferents ubicacions, per tant, aquestes classificacions no fan més que obstaculitzar la pràctica. 

Al inicis de cateogoritzar l'educació social, es va denominar com educació no formal ja que es contextualitza en un ambient on les persones no podien accedir a l'educació formal. Tot i això, en el pas dels anys ha passat a considerar-se educació formal. 
 
 Ara bé; es important remarcar que desde l'inici s'ha aant fent correlació directa amb la pedagogia ja que diversos autors defensaven que la pedagogia era la vesant més teórica i que l'educació social era més pràctica. Tot i això, es considera que, els educadors no son pedagògs però a l'hora de determinar l'acció, es detecta clarament l'intenció pedagógica. 
 
 Trobem social (social-pràctica) la d'avui dia que se centra a solucionar les necessitats, escolar, familiar. Aquests tres tipus eren suficients a la societat d'anys enrere però avui dia es considera necessari ampliar aquest ventall per poder
donar solució a tot tipus de necessitats reals que es troben al món actual.
 
 Finalment, es fa una crítica als dierents plantejaments de cada comunitat a la carrera de l'educació social i l'elecció d'assignatures. Es creu que s'hauria de regular més el ventall d'assignatures i que totes puguessin dur un fil conductor. 

La entrevista empieza destacando las etapas más relevantes desde el final del franquismo hasta que se crean los colegios profesionales para la figura del educador/a social. A continuación, Julià nos explica cómo y quiénes montaron la primera escuela de formación de educadores/as. Este hecho fue posible gracias a varias organizaciones e instituciones educativas, sociales y sanitarias que se dieron cuenta de la necesidad de profesionales dedicados a la educación social.

Julià también nos cuenta de qué trataba y en qué marco físico se realizaba la formación profesional de esta primera escuela de educadores sociales. No solo asistieron a la primera escuela educadores de Barcelona sinó que vinieron educadores de toda Cataluña: Maresme, Berga, Solsona, Vic, Igualada…

2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:

- Podemos ver que como con el paso del tiempo han ido cambiando las denominaciones a las personas con diversidad. Por ejemplo, habla de una asociación nombrada Asociación de Padres de Subnormales de l’Hospitalet. Actualmente poner este nombre a una asociación es inaceptable porque es despectivo y vulnera los derechos de las personas.

- “estábamos formalizando una cosa que ya existía pero que poca gente identificaba.” Esto refleja como la figura del educador social existe des de hace tiempo pero aun así hay poco conocimiento sobre esta figura y sobre sus funciones. 

-

El text descriu les etapes fonamentals en el desenvolupament de la professió de l'educador social a Espanya començant des del final del règim franquista fins a la creació de col·legis professionals (CFEEB), donant cada cop un espai per aquest treball. El mateix entrevistat ens explica com sorgeix la necessitat de formar professionals amb característiques diferents i així mateix la formació d'un projecte pedagògic CEFFE. 

2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:
En l’època es va notar molt la mancança de la figura de l’educador, de fet aquest rol l’adquirien professions externes que compartien certes funcions, l’aparició d'aquesta nova escola i de la nova pedagogia, també va generar la necessitat d'instruir persones per tenir un suport teóric i especialitzat per donar-los-hi un espai, ja que com nomena en el text fins i tot persones de fora hi anaven a Barcelona per poder formar-se. Però per poder començar un grau es necessiten persones formades o especialitzades en certs temaris, en el text explica que van elegir als professors respecte a la seva experiència, però com se sabia que aquesta es valida per poder formar? 

→D’altra banda, aquesta formació ens era útil en el camp de treball?, atès que l’educació social és una feina molt pràctica i es pren molt de referència la l’experiència del professional per a la acció socioeducativa i la resolució de conflictes. Tot i que el grau ens forma entorn molts temes necessaris, (que està bé pel fet que dona fonaments teòrics), aquests no arriben a ser suficient per afrontar la intervenció del dia a dia. 

Això es veu reflectit en el procés evolutiu de la professió, que passa per quatre etapes diferents, passant per diversos reptes: 
 
• El pas d’una mirada local i concreta tant en la generació dels conflictes com en la forma d’abordar-los, a problemàtiques d’origen i d’efectes globals que requereixen un tractament de molta més amplitud.

• Passar d'una forma d’entendre les problemàtiques socials des d’una òptica de problema-solució a construir de forma cooperativa i en xarxa.

• L’evolució d’una mirada centrada en l’expert a una mirada centrada en les persones i en que puguin agafar agència. 

2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:

- Plantejament de l'ètica com a eix transversal. Ha d'haver una formació molt més profunda i sistemàtica en ètica que vagi més enllà del coneixement del codi deontològic.

- S'ha d'aprofundir en la consolidació de l'identitat professional amb el continu procés de canvi.

2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:

- La pedagogía y educación social son dos grados diferenciados que forman a dos profesionales diferentes. Ambos forman parte del sector de la educación aunque el perfil profesional de los educadores sociales y los puestos de trabajo a los que pueden acceder en la actualidad son más identificables que aquellos a los que puede acceder el profesional de la pedagogía. 

- Los educadores sociales no son pedagogos desde el punto de vista profesional pero su acción es claramente pedagógica.

2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:

- L'educació social és una professió que encara no està del tot reconeguda i sovint, les tasques de l'educador social no es troben certament definides en diferents àmbits professionals.

- L'educació social ha fet un procés invers: ha anat des de les pràctiques concretes (animació sociocultural, educació d'adults...) cap a una mirada més general.

2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir:
 - "Curs d'Educadores per a Subnormals": entenc que a aquella época la societat tenia un pensament diferent al actual, però no entenc com aprobaven cursos incitant a l’odi sobre les persones amb diversitat funcional. Per sort, aquest terme s’ha anat millorat amb el temps, i hem avançat respecte anys enrere.

- "Digo esto para explicar que si hubiéramos pensado en un reconocimiento social que integrara los elementos de buenas prácticas, formación y remuneración adecuada, sin pasar por la universidad, habríamos cometido una ingenuidad. Esto, claro está, no quiere decir que pasar por la universidad dé estos elementos, pero sí que es un paso necesario, dentro de un proceso largo, para el acceso social de la  profesión". Realment avui dia et demanen el títol d’educador social per treballar en qualsevol àmbit, i és per això que tothom ho fa, pel dia de demà asegurar-se una feina, encara que tenir el títol no vol dir que tinguis les habilitats socials necessàries per exercir com a educador.

- L'educació social al llarg de la història ha estat vinculada als drets humans. 
- Es destaquen 3 eixos d'impuls: Profunditzant en la identitat professional, consolidar una perspectiva ètica amplia i efectiva, desenvolupar processos tècnics des de paràmetres de complexitat. 
-Necessitat d'un nou impuls (evitar riscos i desenvolupar el potencial de les persones). 


2. Plantejaments i reflexions interessants a compartir: