A tenir en compte!!  En l'imaginari col·lectiu, les dones immigrants venen per reagrupament familiar, com a acompanyants del marit; la realitat diu que un 66% de les dones amb permís de treball en vigor són solteres i han realitzat el seu procés migratori independent d'un home.

• Viuen en entorns socioculturals on existeixen rols sexistes
• Precarietat econòmica i laboral
• Situacions administratives irregulars i por a ser expulsades del país
• Majors dificultats de comunicació i expressió degut a barreres idiomàtiques
• Dificultats d'accés a recursos sociosanitaris
• Inexistència o escassa xarxa de recolzament familiar i social
• Desconeixement dels seus drets i recursos existents
• Rebuig per racisme i classisme

• Normativa 2015 en relació a l' estrangeria, gènere, violència de gènere i trates.

  • II Plan Integral de Lucha contra la Trata de Mujeres y Niñas con fines de Explotación Sexual (2015-18)/

  • LO 8/2015 de 22 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y a la adolescencia

  • Ley 26/2015, de 28 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y adolescencia.

  • Ley 4/2015, de 17 de abril, del Estatuto de la víctima del delito.

• Segons el document  Dones i Immigració elaborat per la Secretaria  de la dona d'ERC, l’Estat espanyol ha tingut un paper important a l’hora de configurar una dinàmica migratòria específica, fomentant els fluxos d’immigració feminitzats, a través del sistema de quotes, des del 1993. Aquest canvi està relacionat amb l’evolució del servei domèstic. 
•  Mercat molt segmentat i feblesa de l’estat del benestar. En aquest sentit tant les dones immigrants com les autòctones reconstrueixen el patriarcat sota les condicions que regeixen el mercat internacional.
• Segmentació ocupacional en el sector d'atenció a les persones, les dones immigrants ocupen els treballs amb pitjors condicions que les autòctones.
• Informalització: realització de tasques que són desvaloritzades social i econòmicament i porten a situacions d'exclusió social i pobresa.
• Pla (2009) parla de les diferències intragènere i intergènere: "La solució mitjançant la utilització d'empleades de llar immigrants significa tancar el problema de conciliació en un cercle femení que a més deixa una baula de la cadena (les empleades) sense cap solució de reconciliació. En definitiva, s'està produint un transvasament de situacions generadores de desigualtats entre dones de diferent nacionalitat, classe social, raça o nivell d'estudis, entre d'altres. Assistim, per tant, a importants canvis qualitatius en les diferències intragènere que oculten la persistència de desigualtats intergènere entre dones i barons.
•  Segons l'Informe Anual 2016 sobre l'estat del racisme a l'Estat Español : En España hay 424.225 trabajadoras del hogar dadas de alta en la Seguridad Social, según los datos oficiales de empleo y paro de septiembre de 2015. Sin embargo, los datos que maneja CCOO apuntan que en España hay más de 700.000 personas trabajadoras del hogar (incluidas quienes trabajan en la economía sumergida), de las cuales el 99% son mujeres y más de 275.000 no están dadas de alta en la Seguridad Social. Es decir, que seis de cada diez empleadas del hogar trabajan «en negro» .

ESPANYA SEGON LLOC DE DESTÍ DELS FLUXOS MIGRATORIS LLATINOAMERICANS PER TREBALLADORES DOMÈSTIQUES I DE CURES

• La globalització econòmica provoca un impacte devastador a nivell mundial sobre la vida de les dones i sobretot en les seves oportunitats i condicions laborals.
• Augment de l'endeutament (deutes i interessos d'aquestes deutes) dels països en desenvolupament  amb els països desenvolupats.  Es proposen programes d'ajust estructural que l'únic que provoquen és més retallades econòmiques, augment de l'atur, el tancament d'empreses i en definitiva un increment desmesurat de la pobresa.
• Les dones immigrants alhora d'immigrar es troben amb controls fronterers i normes restrictives, fet que provoca en molts casos les immigracions il·legals, i com a conseqüència es veuen abocades al tràfic de dones i forçades a exercir la prostitució.
• Molts països veuen en el turisme un sector d'ingressos (platges, cultura,...) però també veuen el turisme sexual com a reclam.
• Les remeses que les dones immigrants envien als països d'origen també són grans fonts d'ingressos.
• Feminització i Racialització de  la supervivència: noves formes de supervivència i noves pràctiques econòmiques associades a la realitat global i migratòria amb major identitat femenina.
• La globalització i la nova divisió del treball internacional generen els anomenats Circuits alternatius de supervivència per a l'obtenció d'ingressos,  formats fonamentalment per dones; aquests circuits es consideren com a part estructural del sistema global.
• Reestructuració econòmica dels països desenvolupats dins del context de la globalització= Polarització econòmica
  1.   + mà d'obra no qualificada - Salaris + baixos - Segregació mercat de treball
  2.   Concentració de la riquesa i el poder  en les ciutats globals
• Augment de la demanda del treball domèstic i cura a les persones :  degut  a la participació de les dones al mercat laboral, la reproducció i manteniment de les estructures patriarcals i la no intervenció de l'estat del benestar. Les dones immigrants acaben evocades a realitzar aquestes feines  en economia submergida i una vegada més no es visibilitza i no es té en compte a nivell d'economia global. En aquest sentit, Pla (2009) fa referència a la Cadena global de cures: "reclama i importa mà d'obra femenina dels països perifèrics per a l'atenció de les famílies dels països del Nord. Els llocs de treball ocupats per les immigrants no són casuals, sinó que obeeixen a les assignacions del sistema sexe-gènere imperants en les societats emissores i d'acollida que segmenten clarament els mercats de treball per raó de gènere.

«LA ABUELA QUE CUINA AL HIJO DE LA MADRE QUE MIGRÓ PARA CUIDAR A LA HIJA DE LA MADRE QUE SALIÓ A TRABAJAR, ¡ abuela que cuida al hijo de la madre que migró para cuidar a la hija de la madre que salió a trabajar, ¡ESTÁ CANSADA!» Eltopo Tabernario (2015)

• Famílies transnacionals    "Ni a qui ni allà"
  • Majoritàriament en les famílies transnacionals són les dones que deixen el país.
  • Les famílies transnacionals aporten als països d'orígen  per una banda les remeses econòmiques que contribueixen a una major disponibilitat de bens i recursos i així reactiven el consum, i per altra, sentiments i emocions de pertinença, benestar i autoestima, així com transmeten valors, idees, pautes culturals, canvis d'estils de criança dels fills/es,... gràcies a la comunicació permanent, vacances,...

Documental sobre l'experiència de vuit dones equatorianes que van immigrar a España