Mida de l'organisme més gran

Oportunitat per a la creativitat de formes i adaptacions (ocupació de nínxols buits)

Recorregut intern dels vasos intercanviats que pot ser llarg

Flux unidireccional en la superfície d'intercanvi (més eficaç)

Sang i aire circulen paral·lels en sentits contraris (més eficaç)

Distribució indirecta acoblada a la circulació (més eficaç)

Ventilació mecànica absent o amb moviments musculars especialitzats

Animals de mida variable que poden sostenir mobilitat intensa. Poiquiloterms.

El medi aquàtic marí amb molt poc oxigen , temperatures sense canvis bruscos i preses disponibles ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels peixos

La microfàgia sovint comporta la ingesta d'una proporció considerable de matèria de poc valor nutritiu.

En la macrofàgia la captura de l'aliment tendeix a ser bastant exigent (proactiva) i la mida de l'aliment ingerit gran en comparació a la mida de l'animal

La macrofàgia comporta la ingesta d'una proporció considerable de matèria d'alt valor nutritiu

Segueixen estratègies conductuals per a l'homeòstasi de la temperatura corporal

Teixits diferents poden formar òrgans (agrupació de teixits diferents que col·laboren per realitzar una funció)

Els animals triblàstics poden desenvolupar una major varietat de teixits que els diblàstics i, per tant, constituir òrgans i estructures internes més complexes.

Només possible en animals amb mesoderm del qual deriva la musculatura

Augmenta l'eficiència digestiva en els macròfags

Precedeix a la digestió química

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) trenquen els grans nutrients (proteïnes, greixos, hidrats de carboni complexes...) en petits nutrients (aminoàcids, àcids grassos, monosacàrids...)

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) són abocats per exocitosi al tub on trenquen els grans nutrients en petits nutrients que són transportats a travès de la membrana a l'interior de les cèl·lules

Digestió extracel·lular o mixta (extracel·lular + intracel·lular)

Micròfags filtradors, sedimentívors, de superfície, consumidors d'aliments líquids o macròfags depenent de l'espècie

Regions especialitzades en la cavitat = alta eficiència digestiva

Al no regular-la s'estalvien aquesta despesa energètica

El medi aquàtic marí amb abundància d'aigua i una osmolaritat força constant ofereix un nínxol per a espècies del fílum (clade) dels mol·luscs

Important despesa energètica en aquesta regulació

El medi aquàtic d'aigua dolça ofereix un nínxol per a espècies de la classe dels amfibis

Recorregut intern dels nutrients curt

Líquid especialitzat (hemolimfa) (més eficaç)

Combinació de vasos i cavitat corporal (hemocele)

Impuls amb moviments musculars corporals (menys eficaç) tot i que també n'hi ha que tenen cor.

Animals de mida petita que poden sostenir una mobilitat intensa

El medi aquàtic d'aigua dolça ric en recursos alimentaris (algues i plantes aquàtiques) ofereix un nínxol per a espècies de la classe (clade) dels gasteròpodes.

Eliminació proactiva de residus (independència d'un flux de líquid extern constant)

Filtració del líquid circulatori i reabsorció selectiva durant la conducció mitjançant pressió hidrostàtica del líquid circulatori, moviments ciliars i contraccions musculars cap al porus excretor.

El medi terrestre ofereix un nínxol per espècies del fílum (clade) dels anèl·lids