El sistema solar es formà fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular interestel·lar gegant. La immensa majoria de la seva massa es troba en el Sol, mentre que la major part de la resta correspon a Júpiter. Els quatre planetes interiors, Mercuri, Venus, Terra i Mart, són planetes tel·lúrics, és a dir, planetes més petits que es componen sobretot de roca i metall. Els quatre planetes exteriors són gegants gasosos i tenen una massa considerablement superior a la dels planetes tel·lúrics. Els dos més grossos, Júpiter i Saturn, es componen principalment d'hidrogen i heli, mentre que els dos planetes situats més lluny del Sol, Urà i Neptú, es componen en gran part de volàtils, és a dir, substàncies amb un punt de fusió alt en comparació amb l'hidrogen i l'heli, com ara aigua, amoníac i metà. Tots els planetes segueixen òrbites gairebé circulars situades dins d'un disc gairebé pla que es coneix com a «eclíptica».

El sistema solar també conté objectes més petits.^{[nota 4]} El cinturó d'asteroides, que es troba entre Mart i Júpiter, majoritàriament conté objectes compostos de roca i metall, com els planetes terrestres. Més enllà de l'òrbita de Neptú, hi ha el cinturó de Kuiper i el disc dispers, vinculats a poblacions d'objectes transneptunians compostos principalment de gel. Dins d'aquestes poblacions hi ha entre desenes i més de 10.000 objectes que podrien ser prou grossos per haver estat arrodonits per la seva pròpia gravetat.^{[web 5]} Aquests objectes es denominen planetes nans. Entre els planetes nans identificats s'inclouen l'asteroide Ceres i els objectes transneptunians Plutó i Eris.^{[nota 4]} A més d'aquestes dues regions, existeixen altres poblacions de petits cossos, incloent-hi cometes, centaures i la pols interplanetària, que viatgen lliurement entre les regions. Sis dels planetes, almenys tres dels planetes nans i molts dels cossos més petits tenen satèl·lits naturals.^{[nota 4][nota 5]} Cadascun dels planetes exteriors és envoltat per anells planetaris fets de pols i altres objectes petits.

El vent solar, un flux de plasma que ve del Sol, crea una bombolla en el medi interestel·lar coneguda com l'helioesfera, que s'estén fins al límit del disc dispers. El núvol d'Oort, que es creu que és l'origen de cometes de període llarg, també podria existir a prop de mil vegades més lluny que l'heliosfera. L'heliopausa és el punt en el qual la pressió del vent solar és igual a la pressió oposada del vent interestel·lar. El sistema solar està situat dins d'un dels braços exteriors de la Via Làctia, que conté aproximadament 200.000 milions d'estrelles.

DIAMETRA: 116.460.
DISTANCIA EL SOL: 0,000 15638
TEMPERATURA MITJANA LA SUPERFICIA:-160.65°C