També hem parlat sobre els estereotips, lo qual m’ha semblat molt interessant. Hi havien diferents opinions sobre el valor d’aquests, alguns companys deien que tenen una connotació negativa i altres que era positiva, però jo opino que no tenen perquè tindre cap connotació. Són útils per poder classificar coses i mantenir un cert ordre, encara que a vegades els estereotips sí són utilitzats de manera inadequada o ofensiva.

Tornant al desenvolupament cognitiu, he après que l’objectiu de la perspectiva cognitiva és estudiar com processen la informació els éssers humans (per exemple la metàfora de l’ordinador) i com això afecta a la seva conducta futura, així com conèixer com canvien les habilitats cognitives al llarg del desenvolupament.

Hem pogut veure un exemple de com pot canviar la manera de pensar i entendre el món a diferents etapes de la nostra vida. De petits donem respostes més simples i no del tot adequades, en canvi quan anem creixent - i depenent de les nostres circumstàncies al llarg dels anys - hem adaptat el nostre pensament i podem donar respostes més elaborades. Això s’observa també en els nostre esquemes mentals, els quals evolucionen de més concrets (per exemple, un esquema per fer una tasca determinada) a més abstractes (un esquema per saber com anar amb bici).

En resum, aquesta introducció m’ha servit per entendre que l’evolució de la nostra cognició és un canvi constant, i hi ha diferents perspectives que serveixen per explicar aquest fenomen.

DESAVANTATGES: aquesta mateixa evolució en el pensament suposa un desavantatge, ja que com es proporcionen tantes possibilitats, tants camins a escollir, l'adolescent té dificultats amb l'elecció de la decisió correcta.