Si ens fixem més detalladament en les fotos, es pot veure que en totes surto "feliç", somrient. Això no significa que a la vida real la que no ensenyo en les xarxes socials, estigui igual de feliç que com mostro. Normalment són somriures forçats que realment ja estan preparats. Per exemple, al tren mai vaig així de feliç, vaig amb cara de morta i moltes vegades dormint.

Tant el meu Instagram com tots els murs d'Instagram, no s'ensenya la vida real que viu un, sinó el que vols ensenyar de la teva vida, i fins i tot moltes vegades el que ensenyes no és real. 

A vegades vull passar dels likes i que vull penjar les fotos que a mi m'agraden. Sense pensar en els altres que em segueixen per veure les fotos, realment admiro a la gent que té la capacitat de passar dels likes i dels seguidors i penjar el que li dóna la gana, sortir bé o sortir malament. M'agradaria ser capaç de fer-ho, però crec que en aquest moment estic manipulada per la societat.