Es pensaba al principi que era in lloc tranquil peró quan va arribar no més podia intentar sortir de les guerres va conèixer a gent en el camp de refugiats.

les pluges es van tornar poc fiables, el rendiment de les collites es va reduir i els materials de construcció escassejaven. La bellesa de la zona havia desaparegut i la terra productiva era cada cop més escassa. A mesura que la sequera es refermava, creixia la competència entre les persones refugiades i la comunitat local d'acollida per uns recursos naturals cada cop més escassos, així com la percepció que les persones refugiades es veien afavorides per l'assistència. La relació entre les dues comunitats va començar a esfondrar-se.

Després de creuar la frontera Xina, Park i la seva mare van posar rumb a la província xinesa de Jilin.