VIDEO DE SU VIDA

Descripció de l'activitat:  En aquesta activitat es portarà una pilota de plàstic i vos passareu la pilota entre tots

Cada ronda consistira en que jo vos dire per example: esta ronda es la ronda de la alegria. I cada un de vosaltres tenen que contar alguna historia , anecdotes , pelicules / llibres / cançons que li recorden a este sentiment o emoció

• Peus nugats: es de tipus de cohesió de grup i es seu objectiu es millorar el treball en equip

• El mural: es d'afirmació i l'objectiu es treballar l'autoestima

• A cegues: el tipus es de confiança i el seu objectiu preten treballar la confiança en el grup

• La illa: es de tipus de distenció i l'objectiu es cambiar el clima de l'aula.

I també es realitzara un taller per a treballar el mètode collage

Cada persona ha de posar una vivència / anècdota que haja passat (pot ser trista , alegre , divertida , alguna cosa que li enfada etc..) en un paper. Després , es posarà cada paperet en una caixa que jo portaré . Es mesclarà , jo traure un paper a l'atzar i el llegiré. Els altres han de dir com actuarien

Les caractéristiques son: que son vivencials i ludiques.

Les dinàmiques vivencials son activitats participatives i reflexivos que simulen situacions reals per a obtindre experiencias personals.

Les dinàmiques son lúdiques perqué es presente en forma de joc que preten favoreixer la diversión, la estimulació de la creativitat i l´afrontament d'emocions.

Encara que les dinàmiques es presenten en forma de joc no son un joc, ja que tenen un objectiu mes enllà de l'entreteniment.

Parlarem també dels principis, que son essencials per tindre en compte tot treball en grup.

La sinergia grupal es l'acció coordinada de les accions i les capacitats dels diferents membres d'un grup per aconseguir el seu objectiu.

Les dinàmiques de grup tenen tres fases, la planificació , la aplicació i la avaluació.

I per últim les dinàmiques clasifiquen en: pla de formació d’animadors, d’Alfonso Francia i Javier Mata i en llibre La alternativa del juego. Juegos y dinámicas de educación para la paz , de Paco Cascó

n i Carlos Martín.

En el quadre, Delacroix representa persones comunes del poblat de tot tipus pero sobretot treballadores que, igual que en el conflicte real, no estan d'acord amb l'autoritat en defensa dels seus drets.

Mostra una certa representació de l’horror de la guerra, i pot servir per a debatre com prevenir els conflictes.

Què és metacognició? Per què és important?

(traducció vídeo “What’s Metacognition – and Why Does it Matter? (Edutopia)

Metacognició és l’habilitat de reflexionar sobre el que s’està aprenent i com s’està aprenent. No és què haig d’aprendre sinó com ho puc aprendre millor. La metacognició es pot adquirir mitjançant el fet de llançar preguntes als aprenents que els facin pensar els camins que els han conduït a aprendre-ho de forma exitosa.

Què és un debat? 

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l' altra de a veracitat o bondat de la pròpia opinió. 

En un debat hi ha els interlocutors, que són les persones que defensen les posicions oposades, i el moderador, que s' encarrega de dirigir la discussió. 

Quines característiques té un bon debat? 

Allò que fa que puguem parlar d' un bon debat recau tant en el fet de mostrar una actitud dialogant i d' escolta com en la qualitat dels arguments que fem servir. Per a garantir que hi hagi un bon debat, és desitjable:

1. Escoltar amb atenció l' oponent. Procura entendre les seves raons per tal de poder cirticar-les amb consistència. No s' han de modificar ni ridiculitzar. 

2. Definir el propi punt de vista amb arguments. Els exemples, les evidències o les proves empre afegeixen qualitat.

3. Respondre les objeccions de l' oponent. Si ha detectat una debilitat en el teu argument, no el menyspreïs. Reforça el teu punt de vista amb nous arguments sense repetir el que ja has dit.

4. Ser rellevant defensant la pròpia posició i no apartar-se del tema concret que es discuteix. Mira d' anar al gra buscant raons de pes.

5. Justificar la pròpia posició amb prous motius. Aborda el tema des de diferents perspectives: social, econòmica, ètica, històrica...

6. Ser clar/a. Procura fer servir expressions senzilles que s' entenguin amb claredat.

7. Intentar buscar la veritat. No aportis idees que no sàpigues o que siguin falses.

8. Jugar net. Respecta els torns de paraula i evita expressions i gestos fora de to. 

Organitzem un debat

Preparació

1. Definir el tema que volem debatre, tenint en compte que hi ha d' haver dues posicions: una en contra i l' altra a favor. 
2. Decidir qui seran els participants en el debat i assignar les posicions que defensarà cadascun d' ells. 
3. Nomenar un moderador o moderadora que dirigirà el debat. És convenient que el moderador es prepari una llista de temes que puguin ajudar, en un moment determinat, a afegir nous arguments al debat. 
4. Determinar el funcionament del debat: durada de la intervenció dels participants, normes de conducta...
5. Cada grup o participant farà una cerca d' informació per a preparar-se els arguments que utilitzarà per a defensar la seva posició. 

Realització
1. El moderador introdueix el tema que s' ha de debatre, presenta els participants i explica les normes generals del debat. 
2. Es concedeix la paraula a cadascun dels participants alternativament. S' ha de fer de manera ordenada i respectuosa perquè tothom pugui defensar la seva posició.
3. Un cop els participants han acabat totes les intervencions, s'obre la sessió de preguntes i respostes que el moderador haurà d' anar dirigint.
4. Finalment, s' arriba a un consens sobre les conclusions extretes del debat. 

Valoració
1. S' ordenen les idees tractades a favor i en contra i es recullen els arguments que han donat els participants.
2. Es valora què s' ha dit, s' elaboren conclusions i se'n ressalten les idees principals. 

Objectiu: Practicar respostes ràpides.
Com funciona:

1. Es preparen targetes amb situacions quotidianes (ex.: piropo d’amiga, malentès amb un amic, problema amb xarxes socials). Jo vos les repartire
   

2. Cada participant agafa una targeta i la llitg en veu alta , despres dira

   • Què pensa
     
     

   • Què sent
     
     

   • Com actuaria

     
     

     EJEMPLO:

     Una amiga me deja un vestido para una boda por que no tenia que ponerme

   • Que pienso: Hay que monaaa , menos mal que me ha dejado el vestido

   • Que siento: Siento que tengo una gran amiga y que la tengo que cuidar

   • Como actuo: Le envio un mensaje i le doy las gracias
     

3. Els altres poden afegir alternatives o millores.

“Segons Albert Mehrabian, en la comunicació interpersonal només el 7% de l’impacte prové de les paraules, mentre que el 38% depèn del to de veu i el 55% del llenguatge corporal.”

“Segons Albert Mehrabian, en la comunicació interpersonal només el 7% de l’impacte prové de les paraules, mentre que el 38% depèn del to de veu i el 55% del llenguatge corporal.”

Coavaluació: Jo prepare una fitxa individual per avaluar-nos entre nosaltres.

Heteroavaluació: La rúbrica meua per a avaluar-vos.

Metacognició: Escala metacognició per a avualuar al finalitzar les dues sessions.

EDUCAR PER A LA PAU Y RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

.

L'educació per la pau no només busca evitar la violència, sinó també cultivar una cultura de respecte, comprensió i cooperació entre les persones. Aquest procés comença des de la infància, on el desenvolupament d'habilitats socioemocionals és essencial per a la convivència harmònica. No n'és suficient amb ensenyar coneixements acadèmics, sinó que hem de formar els individus en valors fonamentals com l'empatia, la justícia i la solidaritat. És crucial que els educadors no només actuïn com a transmissors d'informació, sinó com a models de resolució pacífica de conflictes. Només així podrem construir societats en les quals els conflictes es gestionin de forma constructiva, buscant solucions que respectin els interessos i drets de tots els implicats. La mediació, com a eina de diàleg i enteniment, es converteix en un recurs clau en la formació de ciutadans compromesos amb la pau.

Una reunió esta formada per un grup de persones que volen aconseguir conjuntament un objectiu concret, en un temps i lloc determinat.

Les reunions poden ser:

-Formatives

-Informatives

-D’Anàlisi de problemes

-Presa de decisions

-Creatives

Els rols d’una reunió son:

-Líder

-Secretàri/a

-Informador/a

-Creatiu

-Col·laborador/a

Desenvolupament d’una reunió:

-Clarificar: Establir els objectius y temes de la reunió

-Relaxar: Crear un ambient cómode i de confiança

-Controlar: Controlar el temps, evitar desviacions…

-Dinamitzar: Estimular la participació, mantenir l’interés…

Final d’una reunió

El final d’una reunió arriba quan s’esgoten els punts del dia o per altres motius.

El seu enfocament en la mediació es basa en la importància de la relació personal i la construcció de confiança, així com la convicció que la realitat es construeix a partir de les decisions de les persones.

“Totes les negociacions, ja siguin governamentals o empresarials, requereixen certes coses. Una d'elles és un respecte adequat per les persones que tens davant i les opinions de les quals difereixen de les teves. No es pot ser arrogant. Has de donar a la gent amb qui estàs discutint la teva comprensió, no el teu acord, sinó la teva comprensió.”

SIMBOL CONTRA L'OPRESSIÓ I LA GUERRA

• Per començar, voldria plantejar una qüestió...

• M’agradaria afegir una idea a la que s’ha dit.

• Podries explicar millor el que acabes de dir?

• Estic d’acord amb tu, però voldria matisar...

• No compartisc la teua opinió perquè...

• Què opineu la resta sobre això?

• Pots posar un exemple que il·lustre el que defenses?

• Podem buscar un punt en comú entre les dues postures?

• És una visió interessant, però existeixen altres punts de vista.

• Com podem relacionar això amb el tema principal?

• Crec que seria positiu escoltar altres veus del grup.

• Podries concretar un poc més la teua resposta?

• Hi ha algú que tinga una opinió diferent?

• Què podem aprendre de les dues postures exposades?

• Per concloure, voldria remarcar la idea principal...

Practicar l’escolta activa, l’empatia i la recerca de solucions creatives.

Entendre la diferència entre posicions (el que cada part diu que vol) i interessos (el que realment necessita).

Els facilitadors repartiran targetes amb diferents rols a cada membre del grup i proposaran un tema de reunió. En finalitzar la reunió els participants hauran d'endevinar quals d'eixos rols no estan bé fer en una reunió.

🦒 Jirafes i Xacals
Inspirat en el model de Marshall Rosenberg, aquest joc simbolitza dues formes de comunicar-se: la jirafa, que parla des del cor, i el xacal, que jutja i critica. Mitjançant dinàmiques i rols, permet reflexionar sobre com transformar el llenguatge violent en comunicació empàtica i respectuosa.

Posarem unes tarjetes amb dues versions d’una mateixa situació: amb una reunió i una sense, i la classe haurà de posar les situacions en el lloc que corresponga la targeta, si en el costat de la reunió o en el costat de sense  reunió. Després es fará una xicoteta reflexió en conjunt contestant aquestes preguntes: Què passa quan no ens reunim ni parlem?

Què canvia quan sí que ens reunim?

A FAVOR: És millor treballar en grup

1.Més creativitat: en compartir idees, es poden trobar solucions originals que una sola persona no hauria pensat.

2. Motivació: treballar amb uns altres anima a seguir avant i no rendir-se.

3.Millor comunicació: el grup ajuda a aprendre a expressar-se, escoltar i respectar opinions.

4. Repartiment d'habilitats: cada membre aporta el que millor sap fer (un escriu, un altre dissenya, un altre organitza…).

5. Menys estrés: quan es compartix el treball, hi ha menys pressió individual.

6.Major aprenentatge: s'aprenen coses noves observant com pensen o treballen els altres.

7. Sentit de pertinença: formar part d'un grup genera unió i satisfacció.

8. Preparació per a la vida real: en quasi tots els treballs cal col·laborar amb altres persones.

9. Es compartixen idees: diverses persones pensen millor que una sola.

10. Hi ha ajuda mútua: si algú té dificultats, els altres poden ajudar.

11. El treball és més ràpid i fàcil: es repartixen les tasques.

12. Millora la convivència: treballar junts ensenya a escoltar i respectar.

EN CONTRA: És millor treballar asoles

1.Més independència: no cal dependre del ritme o l'opinió dels altres.

2.Evita conflictes: en grup poden sorgir discussions o malentesos.

3.Responsabilitat individual: l'èxit o el fracàs depén només de tu, no del grup.

4.Major eficiència: algunes tasques es fan més ràpid si no cal posar-se d'acord.

5.Diferències de compromís: a vegades uns treballen molt i altres poc, però tots obtenen el mateix resultat.

6.Més concentració: treballar asoles evita distraccions i permet centrar-se millor.

7.Decisions més fàcils: no cal debatre ni esperar que tots estiguen d'acord.

8.Evita desigualtats: ningú s'aprofita del treball dels altres.

9. Més concentració: quan es treballa només hi ha menys distraccions.

10. Major control: una persona pot organitzar-se a la seua manera i no dependre d'uns altres.

11. Es treballa al propi ritme: no fa falta esperar o adaptar-se al grup.

PERO..., ¿A QUIENES?

VOSOTROS/AS LO DECIDIREIS

Objectius:

• Treballar la presa de decisions

• Posar en pràctica el contingut.

• Fomentar el treball en grup i la cooperació.  

Temps:

Entorn de 60 minuts  

Participants:

Entre 13 i 20 persones

Espai: 

Un espai ampli on puguin fer el rol Playing

Material:

• Folis

• Bolis

• Casos impresos 

Cas 1.

Noah s’en va el cap de setmana al seu poble. Els seus amics li diuen de fer un volt amb bici. Noah agafa la bici i, en acomiadar-se de la seua mare, aquesta li diu que no tiri per la zona del tren, que és molt perillosa. Els seus amics fan un volt pel poble i, de sobte, decideixen dirigir-se cap al tren.

Cas 2. 

Noah i Àlex estan fent un volt quan es troben a un antic amic que els convida a prendre unes copes. Àlex diu que està d'acord, però Noah no ho té clar: amb el covid no li agrada anar als bars , i menys per a beure alcohol, doncs a part que són menors, li senta molt malament.  

Cas 3.  

Noah veu en el pati que alguns alumnes majors fumen d'amagat i, el pitjor és que li ofereixen fumar a alumnes menuts. A Noah no li sembla bé això, però no sap què fer. Té por de dir-li  a algú i que els alumnes majors prenguen represàlies.

Passos:

1 pas

Divideix la classe en 3 grups (2 de 4 i un de 5 persones) 

2 pas 

Cada grup deu agafar un foli en el qual deuen escriure: 

1. El nom de tots els integrants

2. El nom del grup 

3. Els 5 passos que cal seguir per a prendre la decisió.

4. Han d’escriure totes les alternatives que han d’ elegir. 

3 pas

Se li assignarà un cas a cada grup.

Els integrants del grup deuen prendre una decisió imaginant que són “Noah” (El o La protagonista).

Para prendre la decisió deuen aplicar els 5 passos mencionats. 

4 pas

Tenen 10 minuts per a prendre la decisió, repartir els personatges i per a practicar un role Playing.

5 pas

Tenen 10 minuts més per a representar-lo a tota la classe i quan acaben deuen explicar els passos que han seguit i perquè han elegit eixa alternativa.

Avaluació

• Què us ha paregut la dinàmica?

• Us ha paregut complicat prendre una decisió?

• Com us heu sentit amb els teus companys i companyes?

• Canviaríeu alguna cosa de la dinàmica?

I donarien les gràcies per participar.

- Que han après?

- Com ho he après?

- Quines habilitats he millorat?

- Per a què me ha servit?

- Per a què hem pot valer?

Eixirà cada persona i escriurà la seua resposta en pòsits i el posarem en comú.

René Magritte el va pintar l’any 1928, i amb ell vol mostrar el que sentim o pensem, més que el que veiem.

La imatge ens fa reflexionar sobre les relacions humanes, les barreres emocionals i la dificultat de connectar.

Funcionament

• Cada persona tira el dau.

• El número que ix indica quina pregunta ha de contestar.

• Les respostes han de ser personals i reflexives.

Tots els alumnes es tenen que posar al centre de la classe. Quan nosaltres llegim

una pregunta, cada alumne haurà de moure’s cap al costat que represente la seua

opinió: si està a favor, anirà cap a un costat, si està en contra, cap a l’altre.

Després, algunes persones podran donar una explicació del perquè han triat eixa

postura.

Primer farem 3 grups i de cada grup s’elegirà una persona que serà la que explique el dibuix que té que fer l’equip. La condició serà que eixa persona no podrà parlar aixina que tindrà que fer la explicació amb gestos o com ella considere. El grup tindrà que averiguar de que es tracta i dibuixar-ho.