<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>4rt. d&#39; Eso V by </title>
      <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142</link>
      <description>Unitat Didàctica 1: L&#39; Antic Règim i la Ilustració</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2017-09-21 10:09:56 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2017-10-14 13:34:49 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url>https://padlet-assets.s3.amazonaws.com/icons/Dootheets.png</url>
      </image>
      <item>
         <title>Antic règim:</title>
         <author>mcristianvera3333</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964313</link>
         <description><![CDATA[<div>L'<em>antic règim</em> va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució francesa de 1789</a>.<strong><br>Monarquia absoluta</strong>:Monarquia en què el rei no té limitat el seu poder per cap llei.<br><strong>Societat estamental:</strong>La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim">antic règim.Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la </a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Noblesa">noblesa</a> (on hi ha el rei i el braç militar), l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Clergat">Església</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_estat">tercer estat</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tercer_estament&amp;action=edit&amp;redlink=1">tercer estament</a> (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut )<br><strong>Economia agraria:</strong>L'economia agrària o economia agrícola és una especialització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> que originalment s'aplicava a la producció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">conreus</a> i a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a><br>I<strong>l·lustració:</strong>és un corrent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia">filosòfic</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">polític</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat">social</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">europeu</a> que va aparèixer al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">Regne de França</a> al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alemanya">Alemanya</a> a finals el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">Segle XVII</a>. Després es va estendre, amb impronta francesa, a altres parts <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Occident">d'Occident</a> durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a>, anomenat el <em>segle de les llums</em><br><strong>Despotisme il·lustrat</strong>:Forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble"</em>. sorgeix arran aquestes reformes que, malgrat tot, no van modificar ni l'estructura social en què el tercer estat no podia participar en la política, ni les lleis vigents. Els canvis que es feien era per millorar les condicions del poble, però sense tenir-lo en compte.<br><strong>&nbsp;Fisiocracia:</strong> era una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII .Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern</a><br><strong>Liberalisme ecònomic: </strong>és una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració. L'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'</a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat">Estat</a> i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.<br><strong>Neoclassisme:</strong>és un estil artístic inspirat en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i principis del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX">XIX</a>, com a reacció a les exageracions del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc">Barroc</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rococ%C3%B3">Rococó</a>.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:08:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964313</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ANTIC RÈGIM</title>
         <author>albayceles</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964485</link>
         <description><![CDATA[<div>Sistema sociopolític que es va dur a terme durant els segles XVII-XVIII basada en  l poder absolut del rei. <br><strong><em>Monarquia absoluta: </em></strong>Monarquia en la que el rey no te limitat el seu poder per ninguna llei.<br><strong><em>Societat estamental: </em></strong>Era la forma d`organització característica del l`antic règim.<strong><em><br>Economia agraria: </em></strong>És una especialització de l`èconomia que originalment s`aplicaba a la producció de conreus i ramaderia<strong><em><br>Il·lustració:</em></strong> Moviment que es va desenvolupar al S.XVIII a Europa. Es basava en la raó y l`esperit crític. <strong><em><br>Despotisme il·lustrat : </em></strong>Forma de govern en que el monarca acceptaba els principis de la Il·lustració, impulsant l`economia i la cultura.<br><strong><em>Fisiocràcia:<br>Liberalisme econòmic:<br>Neoclassicisme:</em></strong><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:08:56 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964485</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ANTIC RÈGIM</title>
         <author>InesyTeresa</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964490</link>
         <description><![CDATA[<div>L'<strong><em>antic règim</em></strong> va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució francesa de 1789</a>.<br><br><strong>MONARQUIA ABSOLUTA<br></strong>La monarquia absoluta és una forma de govern en la qual el monarca té el poder absolut. En ella no hi ha divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial).<br><br><strong>SOCIETAT ESTAMENTAL<br></strong>La <strong>societat estamental</strong> era la forma d'organització social característica de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim">antic règim</a>. La societat feudal es basa en el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vassallatge">vassallatge</a> i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Noblesa">noblesa</a> , l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Clergat">Església</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_estat">tercer estat</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tercer_estament&amp;action=edit&amp;redlink=1">tercer estament</a> .<br><br><strong>ECONOMIA AGRÀRIA<br></strong>L'<strong>economia agrària</strong> o <strong>economia agrícola</strong> és una especialització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> que originalment s'aplicava a la producció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">conreus</a> i a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a> una disciplina coneguda com a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agronomia">agronomia</a>. L'agronomia era una branca de l'economia que tractava específicament de l'ús de la terra. Se centrava a maximitzar el rendiment dels conreus mantenint-ne la fertilitat i l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosistema">ecosistema</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2l">sòl</a>.<br><br><strong>IL·LUSTRACIÓ</strong></div><div>La <strong>Il·lustració</strong> és un corrent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia">filosòfic</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">polític</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat">social</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">europeu</a> que va aparèixer al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">Regne de França</a>, al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alemanya">Alemanya</a> a finals el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">Segle XVII</a>. Després es va estendre, amb impronta francesa, a altres parts <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Occident">d'Occident</a> durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a>,&nbsp; anomenat el <strong><em>segle de les llums</em></strong>. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim">antic règim</a>, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució Francesa</a> i per la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial">Revolució Industrial</a>. <br><br><strong>DESPOTISME INDUSTRIAL<br></strong>El <strong>despotisme il·lustrat</strong> és la forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble"</em>. L'edat mitjana va suposar per a Europa un gran avenç pel que fa a la creació d'organismes de participació que van rebre un nom concret depenent del país, el parlament a Anglaterra, les dietes a Alemanya, els consells a França i les corts a la corona d'Aragó.<br><br><strong>FISIOCRÀCIA<br></strong>La <strong>fisiocràcia</strong> era una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> fundada per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7ois_Quesnay">François Quesnay</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anne_Robert_Jacques_Turgot">Anne Robert Jacques Turgot</a> a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a">França</a>. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressió <em>«</em><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Laissez_faire"><em>laissez faire, laissez passer</em></a><em>»</em> (deixar fer, deixar passar).<br><br><strong>LIBERALISME ECONÒMIC<br></strong>El <strong>liberalisme econòmic</strong> és una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> (segle XVIII) i formulada per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Adam_Smith">Adam Smith</a> segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat">Estat</a> i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, junt a un augment progressiu i indefinit de la prosperitat.<br><br><strong>NEOCLASSICISME<br></strong>El <strong>Neoclassicisme</strong> és un estil artístic inspirat en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i principis del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX">XIX</a>, com a reacció a les exageracions del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc">Barroc</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rococ%C3%B3">Rococó</a>. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma">antiga Roma</a> amb els de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> fonamentats en la raó.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:08:57 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964490</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic règim</title>
         <author>AlbertoyGaspar</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964795</link>
         <description><![CDATA[<div>L'<strong><em>antic règim</em></strong> va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa"> </a>1789<br><br><strong>Monarquia abslouta : </strong>La <strong>monarquia absoluta</strong> és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la omonarquia constitucional parlementari.<br><br><strong>Societat estamental: </strong>La <strong>societat estamental</strong> era la forma d'organització social característica de l'antic règim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa, l'Esglèsia i el tercer estat o tercer estament<br><br><strong>Economia agrària:&nbsp; </strong>L'<strong>economia agrària</strong> o <strong>economia agrícola</strong> és una especialització de l'economia que originalment s'aplicava a la producció de conreus i a la ramaderia una disciplina coneguda com a agronomia<br><br><strong>Il·lustració: La Il·lustració&nbsp; </strong>és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">&nbsp;</a>França,&nbsp; al Regne Unit i a Alemanya finals el Segle XVII.<strong><br><br>Despotisme il·lustrat: </strong>El <strong>despotisme il·lustrat</strong> és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble".<br><br></em><strong>Fisiocràcia: </strong>La <strong>fisiocràcia</strong> era una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> fundada per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7ois_Quesnay">François Quesnay</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anne_Robert_Jacques_Turgot">Anne Robert Jacques Turgot</a> a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a">França</a>. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern.<br><br><strong>Liberarisme econòmic: </strong>El <strong>liberalisme econòmic</strong> és una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> (segle XVIII) i formulada per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Adam_Smith">Adam Smith</a> segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat">Estat</a> i que reclama doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.<br><br><strong>Neoclaccisme:</strong><br><strong>El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'</strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art"><strong>art</strong></a><strong> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el </strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII"><strong>segle XVIII</strong></a><strong> i principis del </strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX"><strong>XIX</strong></a><strong>, com a reacció a les exageracions del </strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc"><strong>Barroc</strong></a><strong> i el </strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rococ%C3%B3"><strong>Rococó</strong></a><strong>. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'</strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma"><strong>antiga Roma</strong></a><strong> amb els de la </strong><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3"><strong>Il·lustració</strong></a><strong> fonamentats en la raó.<br></strong><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:10:25 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191964795</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic Règim</title>
         <author>jocrega02</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965043</link>
         <description><![CDATA[<div>Va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució francesa de 1789</a>.<br><strong>Monarquia Absoluta<br></strong>És un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Monarquia_constitucional">monarquia constitucional</a> o parlementari. En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders.<br><strong>Societat Estamental<br></strong>&nbsp;Era la forma d'organització social característica de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim">antic règim</a>.. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Noblesa">noblesa</a> , l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Clergat">Església</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_estat">tercer estat</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tercer_estament&amp;action=edit&amp;redlink=1">tercer estament</a><br><strong>Economia Agrària<br></strong>És una especialització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> que originalment s'aplicava a la producció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">conreus</a> i a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a> una disciplina coneguda com a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agronomia">agronomia</a>.Se centrava a maximitzar el rendiment dels conreus mantenint-ne la fertilitat i l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosistema">ecosistema</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2l">sòl</a>.<strong><br>Il·lustració</strong><br>És un corrent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia">filosòfic</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">polític</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat">social</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">europeu</a> que va aparèixer al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">Regne de França</a>, al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alemanya">Alemanya</a> a finals el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">Segle XVII</a>. Després es va estendre, amb impronta francesa,a altres parts <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Occident">d'Occident</a> durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a>, anomenat el <strong><em>segle de les llums</em></strong>. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim">antic règim</a>.<br><strong>Despotisme Il·lustrat<br></strong>És la forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble"</em>.<br><strong>Fisiocràcia<br></strong>Éra una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> fundada per dos hòmens a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a">França</a>. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern.<br><strong>Liberalisme Econòmic<br></strong>&nbsp;És una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> i&nbsp; es basa en la propietat privada i el contracte individual.<br><strong>Neoclassicisme<br></strong>és un estil artístic inspirat en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i principis del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX">XIX</a>, com a reacció a les exageracions del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc">Barroc</a> i s'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma">antiga Roma</a>.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:11:29 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965043</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic Règim            </title>
         <author>JorAdri</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965096</link>
         <description><![CDATA[<div>Va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789<br><strong>-Monarquia Absoluta</strong> :Tipus de monarquia basada la qual el rey podia excercir tots els poders del estat.<br><strong>-Societat Estamental</strong>:Tipus de societat la qual es dividia en estaments, la noblesa i el clergat(privilegiats), buergesos i camperols(no privilegiats).<strong><br>-Economia Agraria:</strong>Tipus de economia basada en les activitats agraries.<br><strong>-Il·lustració:</strong>És un corrent filosòfic,polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França, Regne Unit i Alemanya a finals del segle XVII.<strong><br>-Despotisme Il·lustrat:</strong>És la forma de govern a l' Europa del segle XVIII . Els monarques que hi havien eren despotes il·lustrats que tenien el lema " tot per al poble, però sense el poble<strong><br>-Fisiocràcia:</strong>És una de les formules de les dues teories economiques, la qual argumentava que la principal font de riquesa era la agricultura<strong><br>-Liberalisme:</strong>És una de les formules de les dues teories economiques, la qual afirmava que els intercanvis en el mercat havien de ser lliures, basats en oferta i demanda.<br><strong>-Neoclassicisme:</strong>Estil artistic inspirat en l'art clàssic(grecoromà) desenvolupat durant el segle XVIII&nbsp;</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:11:43 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965096</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ANTIC RÈGIM</title>
         <author>raquellucar2</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965261</link>
         <description><![CDATA[<div>Va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució francesa de 1789</a>.<br><br><strong>MONARQUIA ABSOLUTA:</strong><br>La <strong>monarquia absoluta</strong> és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rei">rei</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Emperador">emperador</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tsar">tzar</a>…) ostenta el poder absolut<br><strong><br>SOCIETAT ESTAMENTAL:</strong><br> Era la forma d´organització social característica de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim">antic règim</a>. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Noblesa">noblesa</a> (on hi ha el rei i el braç militar), l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Clergat">Església</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercer_estat">tercer estat</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tercer_estament&amp;action=edit&amp;redlink=1">tercer estament</a> (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, )<br><br><strong>ECONOMIA AGRÀRIA:</strong><br>és una especialització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> que originalment s'aplicava a la producció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">conreus</a> i a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a>.<br><br><strong>IL·LUSTRACIÓ:</strong><br>El terme <em>Il·lustració</em> es refereix específicament a un moviment intel·lectual històric. <br>va aparèixer al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">Regne de França</a>, al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alemanya">Alemanya</a> a finals el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">Segle XVII</a>. Després es va estendre, a altres parts <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Occident">d'Occident</a> durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a>, anomenat el <strong><em>segle de les llums</em></strong>. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_R%C3%A8gim">antic règim</a>, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució Francesa</a> i per la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial">Revolució Industrial</a>. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ra%C3%B3">raó</a>, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.<br><br><strong>DESPOTISME L·LUSTRAT:</strong><br>és la forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble".<br></em><strong><em><br></em></strong><strong>FISIOCRÀCIA:</strong><em><br></em>Era una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> .Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern.<br><br><strong>LIBERALISME ECONÒMIC:</strong><em><br>&nbsp;</em>El <strong>liberalisme econòmic</strong> és una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> (segle XVIII) i segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció.<br><br><strong>NEOCLASSICISME:<br></strong>És un estil artístic inspirat en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i principis del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX">XIX</a>, com a reacció a les exageracions del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc">Barroc</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rococ%C3%B3">Rococó</a>. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma">antiga Roma</a> amb els de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> fonamentats en la raó.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:12:20 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965261</guid>
      </item>
      <item>
         <title>ANTIC RÈGIM.</title>
         <author>neusdiaz13</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965458</link>
         <description><![CDATA[<div>L'<strong><em>antic règim</em></strong> va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa">Revolució francesa de 1789</a>, la monarquia absoluta de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a">Lluís XVI</a>, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar.<br><br><strong>MONARQUIA ABSOLUTA.<br></strong>La <strong>monarquia absoluta</strong> és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà ostenta el poder absolut.En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes.<br><br><strong>SOCIETAT ESTAMENTAL.<br></strong>La <strong>societat estamental</strong> era la forma d'organització social característica de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim">antic règim. Aquesta societat està dividida en estaments, són  dos o tres estaments privilegiats</a> NOBLESA,  ESGLÉSIA i el POBLE.<br>La noblesa i l'església estan per sobre del 90% de la població.<br><br><strong>ECONOMIA AGRÀRIA.<br></strong>L'<strong>economia agrària</strong> és una especialització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> que originalment s'aplicava a la producció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">conreus</a> i a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a> una disciplina coneguda com a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agronomia">agronomia</a>. L'agronomia era una branca de l'economia que tractava específicament de l'ús de la terra. <br><br><strong>IL·LUSTRACIÓ.<br></strong>La <strong>Il·lustració </strong>és un corrent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia">filosòfic</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">polític</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat">social</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">europeu</a> que va aparèixer al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">Regne de França</a>, al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alemanya">Alemany</a>a a finals el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">Segle XVII</a>.<br><br><strong>DESPOTISME IL·LUSTRAT.<br></strong>El <strong>despotisme il·lustrat</strong> és la forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble"</em>. <br><br><strong>FISIOCRÀCIA.<br></strong>La <strong>fisiocràcia</strong> era una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a>. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressió <em>«</em><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Laissez_faire"><em>laissez faire, laissez passer</em></a><em>»</em> (deixar fer, deixar passar).<br><br><strong>LIBERALISME ECONÒMIC.<br></strong>El <strong>liberalisme econòmic</strong> és una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> (segle XVIII). segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat">Estat</a>.<br><br><strong>NEOCLASSICISME.<br></strong>El <strong>Neoclassicisme</strong> és un estil artístic inspirat en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i principis del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX">XIX</a>, com a reacció a les exageracions del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barroc">Barroc</a> i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rococ%C3%B3">Rococó</a>. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.<br><br><br>BY SNOWOMAN &amp; CARMEN</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:13:03 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191965458</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic Règim</title>
         <author>cris_juncal_ibi</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966057</link>
         <description><![CDATA[<div>Sistema sociopolític al que estaven sotmessos la major part dels països europeus durant els segles XVII-XVIII. Estava caracteritzat per la monarquia absoluta, societat estamental i economia de base agrària.<br><br><strong>Monarquia absoluta<br></strong>Monarquia en la que el rei tenia tot el poder de l'estat i era elegit per dret diví<br><br><strong>Societat estamental<br></strong>Forma d'organitzar la societat en la qual es dividia en estaments dels quals no es podia eixir, és a dir, si naixies noble mories noble. Hi havien dos grups els privilegiats (clergat i noblesa) i els no privilegiats (burgesos i camperols)<br><br><strong>Economia agrària</strong><br>Economia sustentada en les activitats agràries on l'estat intervenia<br><br><strong>Il·lustració</strong><br>Moviment que va sorgir a Europa principalment a França en el segle XVIII que pretenia fer desaparèixer l'antic règim i il·luminar l'ésser humà amb coneixement. Es basava en dos pilars: la raó i l'esperit crític<br><br><strong>Despotisme il·lustrat</strong><br>Forma de govern europeu del segle XVII en la qual els monarques rebutjaven les idees polítiques de la Il·lustració però acceptaven els principis que impulsaven el progrés econòmic i cultural<br><br><strong>Fisiocràcia<br></strong>Teoria econòmica que va sorgir durant el liberalisme que argumentava que la principal font de riquesa era l'agricultura<strong><br><br>Liberalisme econòmic<br></strong>Teoria econòmica formulada pels il·lustrats que defensaven la liberització que afirmava que els intercanvis en el mercat tenien que ser lliures i regir-se per l'oferta de productes i la demanda dels consumidors<br><br><strong>Neoclassicisme</strong><br>Estil artístic desenvolupat a Europa des de la meitat del segle XVIII inspirat en l'antiguetat clàssica, és a dir, en les obres gregues i romanes<br><br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:15:06 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966057</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic Règim</title>
         <author>irenesalmeronarcas</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966085</link>
         <description><![CDATA[<div>Sistema sociopolític en el qual van estar sotmesos la major part de paÏsos europeus , durant els segles XVII i XVIII. <br>Les característiques més destacades són.: la monarquia absoluta , la economia de base agrària i la societat estamental.<br><br><strong>Monarquia Absoluta</strong><br>El monarca era rei per dret diví i podia exercir tots el poders de l' estat , només Déu podia jutgar-lo.<br><strong><br>Societat Estamental</strong><br>La societat es dividia en estaments o estats. Estaven el privilegiats (noblesa i clergat) i els no privilegiats (burgesos i camperols).<br><br><strong>Economia Agrària<br></strong>L´ economia se sustentava amb l´agricultura i la ramaderia.<br><br><strong>&nbsp;Il·lustració<br></strong>Corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França , al Regne Unit i a Alemanya a finals del segle XVII.<br><strong><br>Dspotisme Il·lustrat</strong><br> forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble"</em>.<br><br><strong>Fisiocràcia</strong><br>Nova teoria econòmica que argumentava que la principal font de riquesa era l'agricultura.<br><br><strong>Liberalisme economic</strong><br> Nova teoria econòmica que afirmava que els intercanvis en el mercat havirn de ser lliures (oferta i demanda)<br><strong>Neoclassicism</strong>e<br> Estil artistic basat en l'art clàssic i desenvolupat en el segle XVIII</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:15:13 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966085</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic Regim: va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa.</title>
         <author>HeliosyClara</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966263</link>
         <description><![CDATA[<div><strong>Monarquia Absoluta:&nbsp; </strong>és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà ostenta el poder absolut.<br><br><strong>Societat estamental: </strong>era la forma d'organització social característica de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_r%C3%A8gim">antic règim</a>.<br><br><strong>Economia agraria: </strong>és una especialització de l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> que originalment s'aplicava a la producció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">conreus</a> i a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a> una disciplina coneguda com a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Agronomia">agronomia</a>.<br><br><strong>Il·lustració:</strong> és un corrent <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Filosofia">filosòfic</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">polític</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat">socia</a>l <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">europeu</a>, que va aparèixer al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Fran%C3%A7a">Regne de França</a>, al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Unit">Regne Unit</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alemanya">Alemanya</a> a finals el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVII">Segle XVII</a>.<br><br><strong>Despotisme il·lustrat: </strong><br>és la forma de govern característica a l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i que hom podria resumir amb el lema de <em>"tot per al poble, però sense el poble".<br><br></em><strong>Fisiocracia: </strong>era una escola de pensament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">econòmic</a> del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> fundada per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7ois_Quesnay">François Quesnay</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anne_Robert_Jacques_Turgot">Anne Robert Jacques Turgot</a> a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a">França</a>. <br><br><strong>Liberalisme econòmic: </strong>és una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria">teoria</a> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica">política</a> i d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia">economia</a> desenvolupada a l'època de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a>.<br><br><strong>Neoclassicisme: </strong>és un estil artístic inspirat en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Art">art</a> clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVIII">segle XVIII</a> i principis del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIX">XIX</a>.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:15:54 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966263</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Antic Régim:</title>
         <author>SalmayMaria</author>
         <link>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966715</link>
         <description><![CDATA[<div>Sistema sociopolític que es va dur a terme durant els segles XVII-XVIII basada en el poder absolut del rei.</div><ul><li><strong>Monarquia Absoluta:</strong>Tipus de monarquia en la qual el rei tenia un poder diví, absolut i podia exercir tots els poders de l'estat.&nbsp;</li><li><strong>Societat estamental</strong>: Societat dividida en estaments, normalment divida en dos o tres liderats per la noblesa, el clergat o l'Església.&nbsp;</li><li><strong>Economia agrària</strong>: Tipus d'economia basada en les activitats agràries, l'ús de la terra com negoci, el comerç i l'artesania. No era un comerç lliure.&nbsp;</li><li><strong>Il.lustració: </strong>Moviment que es va desenvolupar al segle XVIII a Europa, que tenia com a finalitat el progrés i la modernització en tots el àmbits. Es basava en la raó i l'esperit critic.</li><li><strong>Despotisme il.lustrat: </strong>Canvi al segle XVIII, on els monarques van aceptar els principis de la il.lustració als àmbits econòmics i culturals, però amb l'absolutisme en la política.</li><li><strong>Fisiocràcia: </strong>Nova teoría econòmica on que es basava en que la font de riquesa era l'agricultura.&nbsp;</li><li><strong>Liberalisme econòmic: </strong>Teoría econòmica on els canvis del mercat hauríen de ser lliures, amb la innovació de l'oferta i la demanda.&nbsp;</li><li><strong>Neoclasicisme: </strong>Estil artístic que es va desenvolupar a Europa des de la mitad del segle XVII, aquest estil es va inspirar en l'antigüetat clàssica. &nbsp;</li></ul>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2017-09-28 08:17:39 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/SilviaBeneyto/mxb9f7hby142/wish/191966715</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
