Després de l'arrest per la Policia Verda i la deportació al camp de concentració Westerbork de la família Frank, de la família Van Daan (nom vertader: Van Pels) i del dentista jueu Senyor Dussel (nom vertader: Fritz Pfeffer), dues curadores, Miep Gies (en el diari: Miep van Santen) i Bep Voskuijl (en el diari: Elli Vossen) van trobar a les possessions familiars el diari d'Anne Frank. Com que la situació d'Anne era incerta en aquell moment, el diari va ser conservat preciosament.

Després de la guerra resultà que Anne, com la seva mare, germana, la família Van Daan i Senyor Dussel, no van sobreviure al camp. Només el seu pare, Otto Heinrich Frank, va sobreviure als horrors. El 1947 Otto Frank va decidir redactar i publicar el diari. Des d'aleshores, el diari ha estat traduït a més de seixanta llengües^[1] i també algunes pel·lícules s'hi van basar, com The Diary of Anne Frank (1959), que va guanyar tres Oscars. El 30 de juliol de 2009 la Unesco va anunciar que el Diari d'Anne Frank seria afegit a la Llista de Patrimoni de la Humanitat de documents.