Durant tota la història hem estat molt influenciats pel govern tot i no ser-hi conscients. De fet, si haguéssim nascut en un altre moment de la història o en un altre país, els nostres ideals serien molt diferents dels que podem tenir actualment. Tal com vam parlar a classe, si haguessim nascut durant l'època de Hitler, creuríem que el nazisme està bé, ja que és allò que ens inculquen des de petits.

El llibre L’escola moderna, Ferrer i Guàrdia ens fa reflexionar sobre com hem arribat a ser qui som. Explica que durant molts anys, la societat ha viscut estancada amb unes limitacions imposades que no ens han deixat avançar. En aquell moment, es controlava tot el coneixent que arribava a la població perquè la gent fos ignorant i no es revelés. 

He triat aquest llibre perquè hem de ser conscients de la nostra història i veure que tot el que ens envolta ens està condicionant en major o menor grau. Per això, hem de fer ús dels coneixements de la ciència i la raó per sobre de tot i fer-nos preguntes. No podem deixar que ningú triï per nosaltres què hem de pensar. 

Passen els dies i cada cop veiem més notícies sobre desabastiment, pujades del preu, contaminació ambiental... Sabem que en algun punt de la producció de tots els productes que fem servir participen els combustibles fòssils, però no volem acceptar que hem passat el pic de producció i els estem esgotant.

Per això hem de trobar una solució i començar a actuar. Decidir si salvar el planeta encara que això comporti una gran crisi econòmica, de la qual acabaríem sortint; o patir una crisi ambiental que pot acabar amb nosaltres. No tenim una solució simple ni podem dependre de les energies renovables perquè, de moment, no generen la potència suficient.

El nostre planeta ens necessita, ha de continuar creixent. Per això, hem de buscar alternatives com per exemple augmentar l'autosuficiència de les persones per ser capaços de sobreviure amb els recursos locals. Com a mínim hem de començar relocalitzant la indústria i deixant de ser una societat que viu del consumisme.

A més, com vivim en l'època de les xarxes socials, estem envoltats de Fake News. Fa uns anys, ja sabies que segons el diari que llegies defensava més uns ideals que uns altres. En canvi, actualment, a les xarxes no s'ha de passar cap filtre per penjar qualsevol informació.

Per aquesta raó, és tan important que, encara que no entenguem sobre un tema, siguem capaços de trobar eines per saber si el missatge és cert o no. Tot el que veiem i llegim va formant a poc a poc la nostra identitat. 

En cas de que no pugui introduir bé el treball al Padlet, la meva segona opció és fer un Blog amb una entrada per fotografia. 

És molt important que ens conscienciem que això està passant i ens informem bé si volem fer aquest pas, ja no només per nosaltres sinó pel nostre planeta. En uns quants anys hem augmentat les emissions de CO₂ cap al planeta desmesuradament. Si mirem les dades del 2007 l'emissió de CO₂ causada pel transport d'aliments, va ser de 4,7 Mt i havia augmentat un 67% respecte al 1995. (Gonzàlez, 2007). Si això us sembla molt, heu de saber que continua augmentant extremadament i hem de fer alguna cosa.

Avui dia, es malbarata aproximadament un terç del menjar, per això cada cop més negocis s'estan unint a aquesta iniciativa que serveix per evitar que hagin de llençar aliments que la gent no comprarà perquè s'estan fent malbé o bé perquè que caduquen en poc temps. Considero que és una manera molt fàcil de començar a contribuir per ajudar al planeta i evitar l'escalfament global. Si tots posem el nostre granet de sorra, a poc a poc anirem canviant la manera que tenim de veure l'alimentació. No pot ser que produïm el triple d'aliments que als anys seixanta, quan la població mundial només s'ha duplicat. (Vivas, 2011)

Tal com posa al propi web de l'aplicació: #LaComidaNoSeTira

Aquí a Sabadell hi ha una manera molt més fàcil del que pensem de tenir el nostre propi hort, ja que l'ajuntament i diverses entitats (com la Caixa) cedeixen parcel·les d'horta durant tres mesos. En aquest temps aprens a conrear la terra i a gaudir del contacte amb la natura, a més de recollir els teus fruits. Molts de nosaltres pensarem que això ha de ser molt complicat, és per això que també pots tenir assessorament virtual en tot moment i, fins i tot, disposar de la presència d'un professional uns dies al mes.

Si tothom tingués el seu hort, faríem un gran pas: no ens hauríem de preocupar pel comerç just, hi hauria menys contaminació, menjaríem aliments més saludables... Però no és fàcil cultivar els teus propis fruits, ni tothom té temps per anar a l'hort a cuidar-los o, bàsicament, no volen fer-ho. A la següent entrada us parlaré d'una altra opció que tenim a l'abast i que potser és més fàcil de dur a terme.

Guardia, F. F. (2013). Escuela moderna, la (Memoria y crítica de la Educación). BIBLIOTECA NUEVA.

Entrada 7
Pérez, A. (2021). Pactos Verdes en tiempos de pandemias. Libros en acción.

Entrada 15
Parr, T. (2004). El llibre de la pau. ediciones Serres.

Entrada 17
Junyent, C. (2021) Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua (Catalan Edition). Eumo Editorial. 

És irònic que es prohibeixin unes coses i altres no sense cap explicació.

A partir de la guerra que hi ha hagut entre Rússia i Ucraïna s’ha tornat a parlar de la guerra i de moltes regles implícites que trobem en aquesta. Volem evitar la violència, però no prohibim la guerra amb tot el que aquesta implica. Prohibim utilitzar alguns tipus d’armes determinats, perquè són “massa perilloses”. Prohibim bombardejar hospitals, escoles i llocs civils. Prohibim crims contra la pau i la humanitat, però permetem que mori molta gent sense cap raó, gent que el dia anterior tenia una vida “normal” es queda sense lloc on anar d’un dia per l’altre i no es fa res al respecte. 

Qui tria que és el correcte? Què es pot fer i que no? On posem el límit?