Molts anys enrere, dues germanes sirenes recorrien el nord de l’oceà Antàrtic fins que van decidir endinsar-se a explorar el mar Bàltic. Una d’elles es va enamorar d’un mariner a Copenhagen i allí es quedà amb ell. L’altra sirena, anomenada Szawa, va arribar fins al riu Vístula i decidí quedar-se a viure prop d’una petita aldea de pescadors de Polònia. A Szawa li agradava entonar els seus cants per jugar amb els pescadors, els quals s’enamoraven d’ella a l’instant fins que, un mercader va escoltar  la història de la sirena i, tapant-se els oïts amb cera per evitar escoltar el seu cant, la va capturar i la va exhibir en mercats i fires, guanyant grans quantitats de diners. No obstant això, un pescador de la regió, anomenat War, escoltà els laments de la sirena i la va alliberar. Szawa, en agraïment, va decidir quedar-se allí a viure i va prometre que protegiria la ciutat.

Respecte al seu origen, es creu que podrien ser filles de la musa Melpomene amb el déu-riu Alquinoo o d’aquest amb Estérope (filla de Portaon i Éurite). També poden ser filles d’Alquinoo i la musa Terpsícore o del deu marí Forcis. Libani, d’altra banda, conta que les sirenes van nàixer de la sang d’Aqueloo quan fou ferit per Heracles.

Com a influència del mite, almenys des del segle XV al blasó de Varsòvia podem trobar una sirena armada amb escut i espasa la qual ha continuat sent representada en diversos monuments de la ciutat polonesa fins avui en dia.