Soc l'Anna Vallet, estudiant d'educació física en l'educació primària. Amb aquest blog obro la meva carpeta d'aprenentatge de l'assignatura. Tinc ganes de fer aquesta assignatura, connectar-me una altra vegada amb l'esport, el moviment i l'expressió corporal. Per tal d'obrir la carpeta, començaré amb una breu introducció sobre com em sento i què penso de l'educació física.

L'educació física no només és practicar esport i jocs, l'educació física és adquirir hàbits saludables, conèixer el cos i saber expressar-se a través d'ell, és a dir, saber percebre i tenir la imatge del propi cos.

A vegades, hi ha persones que acostumen a relacionar l'educació física amb experiències negatives. Crec que cap infant ha de partir aprenent. L'alumnat té el dret de jugar i de passar-ho bé mentre aprèn i fa esport. Com a futura docent, crec que s'hauria de donar importància a què l'alumnat gaudeixi de l'esport, de guanyar hàbits saludables i de comprendre que l'educació física permet relacionar-se amb l'entorn, les persones i amb un mateix.

Començo l'assignatura i la carpeta d'aprenentatge amb moltes ganes de gaudir, aprendre, descobrir noves dinàmiques i idees i cooperar amb els meus companys. Estic molt motivada per continuar seguint el meu camí per poder arribar a ser docent i començar aquesta assignatura, que és la primera vegada que la tractem al grau.

Considero que el moviment i l'educació física poden aportar molts beneficis a l'alumnat. Una de les funcions clau del moviment és la promoció de la salut mitjançant l'activitat física regular, mantenint el benestar i prevenint malalties derivades de la inactivitat. A més, les activitats físiques ofereixen plaer i diversió als estudiants, millorant l'estat d'ànim i afavorint el benestar emocional. L'exercici físic també té la capacitat de permetre alliberar emocions i tensions, millorant l'equilibri emocional i reduint l'estrès i l'ansietat, que actualment, cada vegada pateix més l'alumnat. L'esport és una forma de comunicació no verbal. Tanmateix, l'educació física no només és una forma de fer treball introspectiu, també ajuda a socialitzar, ja que promou la interacció social i l'empatia entre els estudiants.

Són molts beneficis el que aporten l'educació física, dona als alumnes l'oportunitat de jugar, passar-ho bé, adquirir hàbits saludables i socialitzar i conèixer.

Hem jugat a jocs que mai havia jugat, ha sigut com un repte i, a més, crec que ha sigut molt profitós que ens dividíssim en grups i cada grup expliqués els jocs: els i les fans, els embolics, el banc dels bojos, quina hora és?, i la fotografia.

Considero que s'ha de donar importància a explicar i conversar amb l'alumnat de tal manera que ens puguin entendre. Cadascú ha de buscar tècniques per explicar: possant exemples, fent demostracions o descripcions, etc

La classe m'ha aportat aprenentatge, reflexió i diversió. Començo molt motivada i tinc ganes de seguir fent els seminaris d'educació física. Poder conèixer el nostre cos, dinàmiques i assolir reptes sempre serà positiu. 

Vaig començar a principis de març, però ja noto canvis en el meu benestar personal.

La importància del moviment i conèixer el meu cos s'ha destacat amb les sessions de Zumba, ja que em permeten explorar els meus límits físics i millorar la meva consciència corporal. Ballar també és una forma d'expressió corporal i emocional que em permet alliberar-me.

Reactivar aquest hàbit saludable ha estat revitalitzant. No només milloro la meva condició física, sinó que també estic beneficiant la meva salut, la força muscular i la flexibilitat.

Desconnectar durant les sessions de Zumba és una experiència renovadora. Em permet deixar de banda les preocupacions i recarregar les meves energies, ajudant-me a mantenir un equilibri saludable a la vida diària.

El repte està sent un camí gratificant que em permet connectar amb el meu cos i gaudir del procés de millora física i emocional. Puc dir que continuaré ballant i gaudint dels beneficis d'aquesta experiència!

(Per tal de veure el vídeo s'ha de clicar a la imatge)

Sovint s'observa un enfocament obsessiu a guanyar costi el que costi per part de clubs, entrenadors i pares, la qual cosa reflecteix una pobresa de valors i ensenyament en la nostra societat.

L'esport hauria de ser vehicle per a la formació integral dels alumnes.

És cert que promoure una certa competitivitat i buscar resultats és interessant per a exigir el màxim esforç d'un mateix, però no hauria de ser l'objectiu principal. En practicar un esport, es posa a prova el coneixement d'un mateix i s'ha de fomentar el respecte pels companys, les normes i mantenir sempre present l'educació i les bones formes, evitant els tractes irrespectuosos i intentant autoregular-se.

M'ha semblat molt interessant el codi de comportament proposat per Jon Reca, que és entrenador de juvenils d'un club de rugbi. Ell destaca la importància del joc net i el respecte en l'esport, especialment entre pares, familiars i espectadors. Aquestes recomanacions són fonamentals per a promoure un ambient positiu i constructiu en les competicions esportives, però considero també que això s'ha d'aplicar tant a les sessions d'Educació física com a l'hora del Pati, Jocs com el futbol acostumen a crear problemàtiques. Com a futura docent, crec que s'ha de fomentar a les famílies que l'alumnat ha de respectar i compartir una estona positiva quan es practica esport. Ja que, si a l'escola es fomenten valors positius, però després les famílies no representen els coneixements i valors que s'adquireixen a l'aula, el treball previ amb l'alumnat no té un impacte positiu i eficiència.

La competició, d'una banda, pot ser estimulant i promoure l'esforç individual, grupal i el rendiment. No obstant això, considero que quan s'emfatitza massa, pot generar rivalitats negatives i afectar l'autoestima dels nens que no aconsegueixen uns certs estàndards. D'altra banda, la cooperació fomenta el treball en equip, l'empatia i la solidaritat, habilitats essencials per a la vida en societat.

A la sessió d'avui on hem jugat al mata conills i participat en la gimcana per grups, s'han combinat cooperació i competició.

En la gimcana per grups, on hem buscat les pistes que contenien preguntes que havíem de respondre, s'ha d'emfatitzar la importància de la cooperació i el treball conjunt per a assolir un objectiu comú. Aquí, és imprescindible la comunicació, col·laborar i resoldre problemes junts. Tanmateix, se continua competint per ser el primer grup que contesti totes les preguntes i obtenir el major nombre de preguntes correctes.

És essencial que els educadors trobem un equilibri entre la competició i la cooperació en les activitats i dinàmiques, ja que així els infants podran gaudir de l'esperit esportiu i la companyia, al mateix temps que desenvolupen habilitats per a manejar la competència de manera saludable i constructiva.

A més de ser una forma d'autodefensa, la capoeira té un significat cultural i social profund. Durant la seva història, la capoeira ha estat utilitzada com una eina de resistència i expressió cultural per part de les comunitats afrobrasileres, permetent la preservació de tradicions i valors transmesos a través de generacions.

A l'article "Capoeira en la escuela Afirmación de la negritud brasileña" trobem explicat que la capoeira en el context escolar pot ser una gran eina educativa i d'apoderament. Des de les primeres classes, en presentar la història i moviments de la capoeira, s'estableix un vincle amb la cultura corporal, permetent, així, una participació activa dels estudiants i moviments que aprofundeixen en l'expressió corporal.

Els estudiants, practicant capoeira participen en jocs corporals que representen la resistència i l'alliberament d'esclaus de l'època, mentre aprenen moviments tradicionals de la capoeira que són tant físics com simbòlics.

A més, en aquest tipus d'activitat o dinàmica, es tracten altres cultures, això permet que l'alumnat amplii la mirada i s'abordi qüestions d'identitat i discriminació, deixant de banda prejudicis. L'alumnat a través de la capoeira s'involucra a desafiar estereotips i promoure una apreciació més completa de la diversitat etnicocultural.

Per tant, la capoeira pot ser una activitat física i una eina educativa que compleix amb objectius amplis d'inclusió i consciència social. Al final d'aquestes experiències, els alumnes no només adquireixen habilitats físiques, sinó que també enforteixen la seva identitat i comprensió de la història i la cultura, acceptant i respectant a tothom. Incorporar la capoeira en sessions d'educació física promou la diversitat i el respecte, sent una forma antiracista i formant alumnes amb valors positius.

Crec que és important exposar als futurs docents a experiències com aquesta perquè amplia la nostra perspectiva i proporciona eines noves innovadores per a l'ensenyament de l'Educació Física. La capoeira no només treballa l'expressió corporal sinó que també fomenta valors com la diversitat cultural, la inclusió i el respecte per les tradicions dels altres.

Per als nostres futurs alumnes, aquesta experiència pot significar una connexió més profunda amb la diversitat cultural i una comprensió més rica de les formes d'expressió corporal, fomentant un espai més inclusiu.

M'ha agradat molt fer aquesta activitat perquè mai l'havia fet i he conegut una art que per mi era desconeguda, he connectat amb els meus companys i poder aprendre d'una professional ha estat increïble.

Poder haver après els passos bàsics i fer-los mentre escoltàvem com es toca la música que acompanya a la capoeira ha sigut una experiència molt enriquidora i, que, sense dubte, faria amb els meus alumnes, per l'impacte tan positiu que pot tenir.

Els reptes cooperatius fomenten l'habilitat de treballar en equip. Enfrontar desafiaments físics requereix una coordinació estreta i una comunicació efectiva entre els membres del grup. Aprendre a col·laborar de manera activa i a valorar les contribucions de cada persona és imprescindible.

A més, participar en reptes cooperatius ajuda a establir relacions positives entre els estudiants. La necessitat de confiar en els companys i de resoldre problemes reforça les habilitats socials i la confiança en els companys i en un mateix.

Són una manera efectiva d'inculcar valors com la solidaritat i la responsabilitat. Treballar junts per aconseguir un objectiu comú, significa que els estudiants han d'aprendre que és important i posar les necessitats del grup per sobre de les individuals i de respondre a les expectatives del col·lectiu.

Finalment, aquests reptes promouen l'aprenentatge experiencial. Les situacions pràctiques i interactives ofereixen una comprensió més profunda dels conceptes com l'estratègia, la planificació i la presa de decisions en un context físic, que pot ser aplicable en altres àmbits de la vida.

Per tant, podem dir que pels futurs docents l'ús de material reciclat és molt important. No només ens permet ser més respectuosos amb el medi ambient, sinó que també ens anima a ser creatius i aprofitar els recursos que tenim a mà.

Posteriorment, veure com els nostres companys d'aula gaudeixen dels jocs creats és gratificant i enriquidor.

Inicialment, la Clàudia i jo vam considerar desenvolupar un joc de tres en ratlla, però vam saber que hi havia altres alumnes que havien proposat aquest joc. Per tant, vam decidir utilitzar el material reciclat que ja havíem creat i vam adaptar-ho per crear un joc d'anelles i bolos.

Els jocs que hem provat han mostrat una gran varietat d'enfocaments i temes, des de reptes físics cooperatius fins a activitats d'habilitats, punteria i coordinació.

Els jocs no només proporcionen diversió i entreteniment, sinó que també ofereixen una oportunitat per al desenvolupament d'habilitats importants com la col·laboració, la resolució de problemes i la comunicació en equip.

El nostre grup ha avaluat molt bé els jocs, ja que considerem que estaven molt ben pensats i que eren originals, que l'alumnat gaudiria jugant igual que ho hem fet nosaltres.

L'acroesport permet la cooperació i la col·laboració, dos aspectes imprescindibles perquè l'aprenentatge de l'alumnat sigui vivencial i significatiu.

L'Acroesport és una disciplina esportiva que es caracteritza per promoure l'acrobàcia i la coreografia amb suport musical. Considero que és de les millors maneres per tal de treballar l'expressió corporal i artística, a més, pot suposar un repte pels alumnes. De fet, haver creat les diferents figures amb les meves companyes ha suposat un repte gratificant. Hem començat amb les figures més senzilles i hem continuat amb d'altres on hi havia un nombre elevat de companys i on s'havia de tenir més clar quin seria el rol de cadascú.

Hi havia companys que eren el portor, l'àgil o l'ajudant. Concretament, jo he acostumat a ser portor i ajudant, però també he provat de ser àgil. Crec que és molt positiu que hi hagi diferents rols, ja que tothom es pot sentir partícip de les figures o piràmides que es creen.

A més, és una disciplina que obliga al fet que hi hagi comunicació, ja no només pel perill que pot suposar que no hi hagi comunicació quan s'estan fent les figures, pel fet que ens podem fer mal, sinó perquè és positiu reforçar la comunicació amb els teus iguals, de tal manera que es crea un vincle afectiu positiu i confiança.

El moviment no només beneficia el cos sinó també la ment. Els nens que participen en pauses actives tenen una major capacitat de concentració i un millor rendiment acadèmic. Aquesta relació entre activitat física i capacitats cognitives subratlla la importància de considerar la salut física com un pilar fonamental en el desenvolupament integral dels alumnes.

A més, considero que les pauses actives fomenten un ambient escolar més cohesionat. Quan els nens es mouen junts, riuen i participen en activitats de grup, es creen vincles socials que són crucials per al seu desenvolupament emocional i social. A més, es crea acceptació i autoestima, perquè l'alumnat s'obre i es treu timideses. Aquesta cooperació i interacció contribueixen a un clima escolar positiu, on els alumnes se senten més motivats.

Des d'una perspectiva de salut pública, implementar pauses actives és una inversió a llarg termini. Els hàbits saludables adquirits durant la infància sovint perduren en l'edat adulta, la qual cosa pot reduir la prevalença de malalties cròniques associades amb el sedentarisme, com ara l'obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars.

Les PASI no només ajuden a millorar la salut física dels nens, sinó que també potencien el seu rendiment acadèmic, desenvolupament emocional i cohesió social. La seva integració a les escoles és, per tant, una aposta segura per a la formació d'individus més complets i saludables.

El que més em va agradar de la sessió va ser la manera en què aquesta activitat de crear una PASI fomentava la cooperació i la interacció entre les meves companyes . A més de la diversió i la creativitat, ens vam adonar de com de ràpidament canvia l'ambient quan tothom es mou i es diverteix junts. Fer les pauses actives no només ens van ajudar a desconnectar amb els treballs que teníem per aquesta semana sinó que també van augmentar la nostra energia i concentració per a la resta de reptes que teníem. Per tant, podem dir que vam connectar amb els infants d'educació primària que es poden sentir aclaparats per les feines que tenen o pel grau de concentració que han de tenir en determinats aspectes.

Aquesta experiència em va fer veure clarament els beneficis de les pauses actives i em va inspirar a voler aplicar-les quan sigui professora. Crec fermament que aquestes petites dosis de moviment poden tenir un gran impacte en el benestar i l'aprenentatge dels alumnes.

Pel que fa a la PASI que vam crear les meves companyes i jo, crec que va ser molt encertada i dinàmica, a més, la cançó Madre Tierra ens va animar molt i vam treballar cooperativament i col·laborativament per tal de crear una PASI que ens motivés.

En definitiva, la sessió amb les meves companyes va ser molt enriquidora i m'ha proporcionat idees pràctiques i concretes per al meu futur professional.

El que més em va impressionar de l'acroesport és com aquesta activitat no només fomenta el desenvolupament físic, sinó també habilitats socials i emocionals molt importants. Vaig veure com, a mesura que ens anàvem familiaritzant amb les tècniques i guanyant confiança els uns amb els altres, augmentava la nostra capacitat per a treballar conjuntament i superar reptes.

Aquesta experiència serà significant pel meu futur com a professora. Em va fer veure com activitats com l'acroesport poden ser una eina per a l'educació integral dels nens. No només els ajuda a millorar la seva condició física, sinó que també els ensenya valors com la confiança, el treball en equip i la perseverança.

M'encantaria introduir l'acroesport a les meves futures classes o inclús a l'espai, ja que crec que pot ser una activitat de lleure i on s'ensenya que hi ha perills, però que s'ha d'intentar abordar-los a través de la comunicació i bons hàbits, com per exemple mantenir una bona postura. Crec que és una manera molt interessant i divertida d'ajudar els nens a desenvolupar-se completament.

A més, veig que aquesta activitat té el potencial de crear un ambient de classe més cohesionat i solidari, on tots els alumnes se sentin part d'un equip i aprenguin a col·laborar de manera efectiva. De fet, durant la sessió he pogut palpar la confiança i col·laboració que teníem entre tots i totes per tal d'aconseguir formar les figures.

Vaig veure que ambpràctica i suport dels companys, podia gaudir de l'experiència. Va ser molt gratificant veure com superava les meves pors i anava aconseguint els objectius i formavem les figures.

Aquesta experiència em porta a una reflexió important de cara a la meva futura carrera com a docent de primària. Entenc que molts nens poden sentir-se insegurs o tenir por davant de nous reptes, ja sigui en l'àmbit acadèmic o en altres activitats escolars. Com a mestre, vull ser capaç de donar-los el suport necessari o les eines necessàries per ajudar-los a superar nous reptes. Vull crear un ambient a l'aula on els alumnes se sentin segurs per intentar coses noves i aprendre dels seus errors. A més, el clima de l'aula ha de ser afectiu perquè això pugui succeir. Crec que superar els reptes personals pot ser molt gratificant i és una lliçó valuosa que vull transmetre als meus futurs alumnes.

Per una banda, vaig trobar molt interessant que hi hagués un vocabulari propi per fer els reptes cooperatius, per exemple:"cacafio" que vol dir que s'han fet trampes o que no s'han representat les normes. Considero que això fa que la dinàmica del grup sigui més propera i cooperativa, per tant, facilita una dinàmica respectuosa i sense trampes.

Per una altra banda, un altre aspecte que vaig trobar interessant és que els Reptes Físics Cooperatius s'avaluen tant per equips com el docent.

A més, hi ha l'organització Formigues Cooperatives que vetlla per compartir aquesta metodologia o dinàmica i a més, són els infants que fan els reptes i posteriorment, es pengen en una web on es comparteixen els diferents reptes de les escoles que participen en aquest projecte.

En conclusió, podem dir que els Reptes Físics Cooperatius són jocs cooperatius, però que poden aportar aprenentatges més significatius, ja que són més complexes, són cooperatives i compta amb una metodologia inclusiva.

Un altre repte que vam realitzar va ser el de "Saltar a la Corda". En aquest cas, tots els membres de l’equip havien de saltar a corda i aconseguir fer 25 salts seguits sense que la corda s’aturi en cap moment. Les normes eren que tothom havia de saltar, incloent els que giraven la corda, la corda no podia parar i sempre hi havia d’haver algú saltant, i si el ritme es trencava, havíem de començar de zero. Vam haver de pensar estratègies per ajudar aquells que tenien més dificultats per saltar i fins i tot podíem ajuntar dos grups per facilitar-ho. Aquest repte va ser especialment divertit i ens va ajudar a treballar la coordinació i la sincronització com a grup. Trobar maneres d’ajudar els que tenien més dificultats va fomentar la inclusivitat, i el fet d’haver de tornar a començar cada vegada que el ritme es trencava ens va ensenyar la importància de la perseverança i la resistència. El sentiment d’acompliment i unitat que vam sentir en superar els 25 salts va ser molt gratificant.

Aquests reptes ens han demostrat que la cooperació és essencial per aconseguir objectius comuns. Quan treballem junts i aprofitem les habilitats individuals de cada membre, podem superar obstacles que serien impossibles d’afrontar sols. La inclusivitat és clau perquè tothom se senti valorat i pugui contribuir al màxim de les seves capacitats. Adaptar els reptes a les necessitats de cada persona ens fa un equip més fort i cohesionat. Passar-ho bé és fonamental, ja que quan ens divertim mentre fem activitats conjuntes, reforcem els vincles entre nosaltres i creem un ambient positiu i motivador. Aquestes experiències no només ens ensenyen habilitats pràctiques, sinó que també ens proporcionen records compartits i un sentiment de comunitat molt valuós tant en l’àmbit personal com en el professional.

He destacat aquests reptes perquè m’han semblat molt interessants i gratificants. Sens dubte, els inclouria en les activitats de l’esplai o en les meves futures classes com a docent. Aquestes activitats no només ajuden els participants a desenvolupar habilitats físiques i mentals, sinó que també fomenten valors com el treball en equip.

Les activitats del programa s’adrecen a tot l’alumnat d’educació infantil i educació primària. Els docents d’aquestes etapes són els professionals idonis per desenvolupar les diferents activitats a l’aula.

Aquest projecte és innovador i essencial, ja que reconeix la importància de l’activitat física en el desenvolupament integral dels infants. Incorporar més moviment dins l’horari escolar no només contribueix a una millor salut física, sinó que també pot tenir un impacte positiu en el rendiment acadèmic. Està demostrat que l'activitat física pot millorar la concentració, reduir l’estrès i augmentar el benestar emocional, factors que són claus per a l’aprenentatge efectiu.

A més, la formació dels docents per integrar aquestes activitats dins del currículum escolar és un pas necessari per garantir l’èxit del programa. Amb els professors adequadament preparats, les activitats físiques es poden aplicar de manera efectiva i segura, convertint-se en una eina pedagògica valuosa.

En conclusió, aquest projecte té el potencial de transformar l’experiència educativa dels infants, fent-la més dinàmica i saludable, i demostrant un compromís amb el seu desenvolupament integral.

Estic molt agraïda per haver-nos donat l'oportunitat de conèixer aquest projecte i haver fet una PASI amb les meves companyes.

A més, aquesta experiència m'ha fet adonar de la importància de la col·laboració i l'intercanvi d'idees entre professionals de l'educació. Compartir les nostres PASI no només ens enriqueix a escala individual, sinó que també contribueix a la millora contínua de la qualitat educativa. Estic convençut que aquesta pràctica de compartir i aprendre dels altres serà un pilar fonamental en el meu desenvolupament com a docent.

Jacques Delors destaca la necessitat de cooperació dins de la Unió Europea per superar les seves debilitats, mentre que Paul K. Townsend ressalta l'equilibri entre competitivitat i col·laboració com a clau per al progrés en la física. Aquest equilibri també és aplicable a l'esport, on la cooperació entre membres d'un equip és essencial per assolir objectius comuns, però la competitivitat és necessària per estimular el desenvolupament personal i la superació.

La cooperació en l'esport fomenta valors essencials com el treball en equip, la solidaritat, el respecte i l'ajuda mútua. Quan els jugadors treballen junts per assolir objectius comuns, es crea un entorn de suport on poden confiar els uns en els altres i enfortir les seves relacions interpersonals. Aquest tipus de dinàmiques grupals contribueix a desenvolupar habilitats socials importants i a crear un sentit de pertinença al grup.

D'altra banda, la competència també té beneficis significatius. Estimula la millora contínua i l'esforç per assolir el millor rendiment possible, augmentant així la motivació i l'interès dels jugadors per l'esport. A més, ajuda a desenvolupar la resiliència i la capacitat de gestionar la pressió i les derrotes, habilitats molt valuoses tant dins com fora del camp de joc.

L'esport formatiu ha de trobar un equilibri entre cooperació i competència per maximitzar els beneficis de tots dos aspectes. Una competència excessiva pot generar estrès, ansietat i rivalitat destructiva, mentre que una cooperació excessiva pot reduir l'impuls de millora individual. Per això, és fonamental crear un entorn on la cooperació sigui imprescindible per assolir objectius esportius, però sense deixar de banda la competició com a eina motivadora.

Algunes estratègies per fomentar aquest equilibri inclouen la creació de dinàmiques de grup on la cooperació sigui clau, utilitzar la competició de manera positiva i constructiva, ensenyar als jugadors a veure els rivals com a companys que ajuden a millorar, i reforçar tant els èxits individuals com els col·lectius, destacant la importància de l'esforç conjunt.

En conclusió, la lectura subratlla que tant la cooperació com la competició tenen un paper crucial en l'esport formatiu. La clau és trobar un equilibri que permeti als joves esportistes desenvolupar-se plenament tant a nivell personal com esportiu.

1. Adaptació a les necessitats del territori: En la primera reunió es defineixen clarament els objectius comunitaris per ajustar el projecte a les necessitats específiques de cada territori.

2. Metodologia específica dels tres temps: Combina diversió, pràctica esportiva i reflexió. La filosofia central és que no guanya qui més gols marca, sinó qui millor s'adequa a les normes acordades pels participants.

3. Participació de mediadors: Cada projecte inclou tres mediadors que actuen com a figures referents i germans grans dels participants, posant-se en una situació de responsabilitat i coeducant amb els educadors.

4. Implicació familiar: Es fomenta la participació de les famílies des del principi, començant per conèixer la metodologia en les sessions habituals i posteriorment participant en tallers de parentalitat positiva. Aquests tallers proporcionen un espai de reflexió sobre qüestions de parentalitat.

Abans de començar els jocs, vam practicar amb el Ringo i la pica per parelles, intentant encistellar-los, i també amb la pilota de bàsquet, intentant treure-la al company. Després vam fer els grups.

Una reflexió important és que, en aquestes activitats, hem après a cooperar tot i competir. Ens hem adonat que seguir les normes i evitar fer trampes no només fa el joc més just, sinó que també el fa més divertit per a tothom. Aquesta experiència ens ha ensenyat el valor del treball en equip i el respecte mutu, demostrant que es pot competir de manera sana i respectuosa, promovent un entorn positiu i enriquidor per a tots els participants.

- Verd: Conducta excel·lent i extraordinària

- Blau: Conducta correcta

- Groc: Conducta incorrecta puntual

- Vermell: Conducta antiesportiva manifesta i reiterada

Cada nivell avalua tres grups principals: els esportistes, els entrenadors/es i les aficions (famílies).

Aquest sistema no només serveix per mantenir un entorn de competició saludable i respectuós, sinó que també actua com una eina educativa per a tots els implicats. Per als esportistes, fomenta la importància del joc net i la bona conducta tant dins com fora del camp. Els entrenadors/es es veuen incentivats a actuar com a models de comportament positiu, ja que la seva actitud té un gran impacte en els seus equips. Finalment, les famílies, com a aficionats, són conscients de la seva influència en els joves esportistes i aprenen a recolzar-los de manera constructiva.

Com a futura mestra, considero que el semàfor dels valors és una eina per a l'ensenyament de la autoregulació i la responsabilitat personal. Els alumnes aprenen a ser conscients de les seves accions i del seu impacte en els altres, i això els ajuda a desenvolupar una ètica de treball i una mentalitat de creixement. A més, aquesta eina promou l'autoavaluació constant, permetent als participants reflexionar sobre el seu propi comportament i treballar per millorar-lo.

En conjunt, el semàfor dels valors ens ensenya que l'esport és més que competir: és una oportunitat per aprendre valors com el respecte, la cooperació i la integritat. Aquesta eina ens recorda que, més enllà dels resultats, el comportament i l'actitud són fonamentals per crear una experiència esportiva enriquidora i positiva per a tothom. La integració d'aquests valors en l'educació física i esportiva és essencial per formar individus complets, capaços de gestionar les seves emocions i actuar amb responsabilitat i respecte en totes les facetes de la seva vida.

Ser docent implica molt més que simplement seguir un pla establert. És crucial tenir la capacitat d'improvisar i adaptar-se a les necessitats dels estudiants i les condicions del moment. Aquesta experiència m'ha ajudat a comprendre que la flexibilitat i la creativitat són habilitats essencials per a un educador. També m'ha fet veure la importància de la planificació detallada, no només per garantir que les activitats es desenvolupin sense problemes, sinó també per assegurar que siguin significatives i beneficioses per als estudiants.

A més, pel que fa a la preparació de l'activitat de les jornades esportives en grup, he gaudit molt i he après molt. Ser docent implica tenir una planificació acurada i no només transmetre continguts i coneixements, per tant, és important aprendre a planificar l'activitat, saber quins materials és necessiten i dividir el temps per omplir la sessió i que sigui completa.

Orientar-se no és només trobar el camí, sinó també connectar-se amb l'entorn que ens envolta, ja sigui la natura, la ciutat, el barri o l'escola. Això fomenta el contacte directe, el coneixement i el respecte cap al medi ambient.

A més, l'orientació facilita un treball interdisciplinari, integrant matèries com la geografia, les matemàtiques, la física, i fins i tot la història i la biologia.

Promou també el treball en equip quan es realitza en grups, ja que fomenta la cooperació i la col·laboració entre els participants. En cas d'activitat individual, potenciarà l'esforç personal i la responsabilitat individual, essencials per al creixement personal dels alumnes.

A més de ser educativa, l'orientació també pot ser una activitat recreativa i lúdica, oferint diversió als participants. A més, pot tenir una dimensió competitiva que resulta molt motivadora per als esportistes.

Físicament, l'orientació implica un esforç continuat, ja que exigeix resistència física, així com habilitats mentals com la interpretació de mapes i l'ús de materials com la brúixola o el GPS.

En termes pràctics, hem considerat diverses propostes com jocs o gimcanes d’orientació per a l'aprenentatge inicial, o curses d’orientació organitzades per la Federació d’Orientació, que ofereixen un nivell més alt de competència i desafiament.

Quant als llocs on es pot practicar, hem discutit una progressió des d'entorns més controlats com l’aula i el gimnàs, fins a l’escola i el seu entorn, el poble o ciutat, i finalment, llocs més complicats com el bosc. Aquesta progressió permet als alumnes desenvolupar les seves habilitats gradualment i de manera segura.

Per orientar-se, hem explorat diverses estratègies que inclouen tant referents naturals com muntanyes, rius o arbres, com referents artificials com mapes, brúixoles i GPS.

Hem revisat diferents tipus de recorreguts com circuits lineals (d'un punt A a un punt B), tancats (amb sortida i arribada al mateix punt) i radials (amb múltiples punts d'interès que parteixen d'un punt central).

En l'orientació, les senyalitzacions són essencials. Poden ser visuals, com cintes, fites, o codis de fletxes amb guix o pintura. També hem destacat la importància de diverses formes de senyalització adaptades a les necessitats específiques de cada recorregut i entorn.

Finalment, un element clau que hem subratllat avui és la seguretat en les activitats d'orientació. Aquest aspecte és fonamental per garantir que els participants puguin gaudir de l'activitat de manera segura i controlada.

Durant aquestes activitats, els participants dibuixen un mapa detallat de la seva casa, planificant i realitzant recorreguts amb l'ajuda d'una aplicació específica. A través d'aquestes curses, es promouen habilitats com la lectura de mapes, l'ús de la brúixola i la navegació efectiva sense un recorregut predeterminat, fomentant la competició individual i la resolució de problemes en entorns limitats i controlats. A més, els Microsprints busquen apropar l'orientació a tots els públics, adaptant-la a espais urbans i oferint una experiència accessible i enriquidora per a tothom interessat en aquesta disciplina esportiva.

La gimcana d'orientació va destacar per la seva originalitat i la seva estructura enginyosa. La idea de començar amb un missatge encriptat que ens va guiar a través de les proves em va semblar fascinant. Va ser un repte intel·lectual desxifrar el missatge inicial per obtenir les preguntes per a la cursa. A més, el fet que les proves estiguessin disperses per tota la universitat va afegir un toc d'emoció i aventura, mentre que el temps limitat per completar-les va augmentar l'adrenalina i la competitivitat de manera saludable.

Cada estació de la gimcana representava un nou desafiament, ja que no només havíem de trobar l'ubicació correcta sinó també capturar moments en fotos i respondre correctament les preguntes associades o fer reptes, com Fer-nos una foto amb desconeguts. El nostre equip va guanyar i vaig sentir una gran alegria i orgull pel nostre esforç conjunt i per haver superat amb èxit cada repte plantejat.

En resum, l'activitat d'orientació no només va ser una experiència esportiva, sinó també una oportunitat per créixer personalment, establir connexions humanes i experimentar el plaer de la resolució de problemes i la col·laboració en equip. Va ser una jornada que recordaré amb gran afecte i que va reforçar la meva passió per les activitats que combinen aprenentatge, aventura i interacció social.

Per acabar la sessió vam fer relaxació, un aspecto que em va semblar molt positiu i que aplicaría com a futura docent.

La diversió i l'enginy dels jocs no només van aconseguir mantenir-nos entretinguts, sinó que també van estimular la nostra imaginació i la nostra capacitat d'adaptació. A través d'aquests jocs, vaig poder experimentar noves maneres d'enfocar l'aprenentatge i la dinàmica de grup, aspectes essencials en la formació pedagògica.

Quant a la nostra dinamització del grup, estem molt satisfetes amb el resultat general. Hem percebut que les activitats van ser ben rebudes i que van agradar als participants. A més, hem après l'importància crucial de la gestió del temps i de la claredat en les explicacions d'activitats. Aquesta experiència ens ha mostrat com una bona planificació i comunicació poden fer una gran diferència en la forma com es perceben i s'aprecien les activitats proposades.

En resum, les jornades lúdiques no només van ser una font de diversió i entreteniment, sinó també una valiosa oportunitat per créixer personalment i professionalment en l'àmbit educatiu.

M'han deixat amb una sensació de satisfacció i amb ganes d'explorar més a fons les possibilitats creatives i innovadores en la planificació d'activitats per a futurs estudiants i m'ha semblat molt útil del meu futur com a docent.

El Zumba no només és un exercici físic, sinó també una expressió artística i corporal. La combinació de moviments de ball dinàmics amb música energètica no només treballa el cos sinó també estimula la creativitat i l'expressió personal. A través del Zumba, he trobat una manera divertida i enginyosa de mantenir-me activa i en forma.

Un aspecte destacat de les classes de Zumba ha estat l'ambient càlid i acollidor de la classe, que em feia sentir segura i motivada. La interacció amb altres participants i la guia dels instructors creatius han creat una atmosfera positiva i encoratjadora que ha reforçat el meu compromís amb la pràctica regular de l'exercici físic.

En resum, Zumba no només ha contribuït a millorar la meva forma física, sinó que també ha reforçat la meva connexió amb l'expressió artística i el benestar emocional. És una experiència que espero continuar gaudint i explorant en el futur, mentre mantinc un estil de vida actiu i saludable.

Aquest és un vídeo de la meva coreografia preferida de Zumba, enregistrat el dimecres 19 de juny a la penúltima classe de Zumba. En comparació amb el vídeo anterior d'aquesta mateixa coreografia, es pot observar un progrés notable.

Després de realitzar la nostra activitat a les jornades, volem compartir la nostra auto-avaluació així com la nostra experiència i possibles propostes a millorar.

D’una banda, considerem que l'activitat ha fomentat la col·laboració, la resolució de problemes i la diversió en un entorn actiu i dinàmic. Al ser una activitat no competitiva, ha afavorit el treball en equip i la superació dels reptes de manera conjunta.

Per l’altra, totes les membres del grup ens hem sentit molt còmodes durant tot el procés de planificació i dinamització de l’activitat, i hem observat com els participants han gaudit de l'experiència, mostrant-se motivats per superar cada estació. Creiem que hem mantingut un ambient positiu i de suport mutu, el que ha afavorit la interacció i la cooperació entre els membres dels equips.

La diversitat de desafiaments físics i mentals ha estimulat diferents habilitats i ha contribuït a la diversió en l'aprenentatge. Malgrat això, reconeixem que hauria estat ideal disposar de més temps per organitzar els grups tal com havíem previst inicialment. A més, com a proposta de millora, ens hauria agradat tenir més temps per una fase de reflexió final més extensa, on els participants puguin compartir les seves impressions, experiències i idees per millorar en futures ocasions. 

Considerem que aquesta activitat podria ser una bona proposta per a l'Educació Primària, ja que promou valors com la cooperació, el treball en equip i la resolució de problemes d'una manera divertida i motivadora. Tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, en general, creiem que ha estat una experiència enriquidora i satisfactòria.