Els estats que pertanyien a les Nacions Unides van decidir aprovar una resolució que reconeixia que el problema més gran actualment era erradicar la pobresa, afirmant que sense erradicar-la no pot haver-hi un món sostenible.

L'Agenda proposa 17 objectius amb caràcter social i ambiental. Aquesta nova estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials. Quan els estats van acceptar el que es proposava es van comprometre a prendre accions i fer canvis per aportar a la causa mitjançant aliances centrades sobretot en la gent necessitada.

És la igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats entre dones i homes, nenes i nens, on el sexe de naixement no determina les oportunitats vitals. Es tracta d'un principi fonamental de drets humans que busca eliminar les discriminacions , assegurant que totes les persones, independentment de si són homes o dones, tinguin un tracte equitatiu en tots els àmbits de la vida.

Article 2: Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altramuces condicion.

Són 17 objectius globals amb la finalitat de posar fi a la pobresa, protegir el planeta i assegurar el benestar i la prosperitat per a tothom, però nosaltres ens centrem en només l’ODS 5.

El seu objectiu principal és: Aconseguir una igualtat real entre els gèneres (dona i home) i apoderar totes les dones i nenes.

TIPUS DE FEMINISMES:

Liberal: Busca la igualtat de la dona a través d'accions individuals i reforma política que accepta la marginació de la dona.

Radical: És la sogona onada de la teoria feminista amb l'objectiu de canviar el sistema bàsic patriarcal.

El feminisme és necessari perquè encara existeixen desigualtats entre homes i dones en molts àmbits, com la feina, la política o les responsabilitats a casa. També per combatre la violència masclista i trencar els estereotips de gènere que limiten tant com a dones com a homes. Tot i això, el feminisme no hauria de ser excessiu ni buscar la superioritat d’un gènere amb l’altre, sinó aconseguir una igualtat on tothom tingui les mateixes oportunitats i drets. L’objectiu final és que els homes i les dones pugin conviure en una societat justa i equilibrada.

Tipus:

Heterosexual: atracció al sexe oposat

Homosexual: atracció al mateix sexe

Bisexual: atracció a més d'un sexe o gènere

Pansexual: atracció per la seva identitat de gener

Asexual: falta d'atracció

És va fer molt popular el 2017 ja que, les dones van començar a publicar i expressar les experiències utilitzant aquest hashtag "A mi també" en anglès.

Tot i així, aquest moviment ja s'havia creat abans del 2006 per l'activista Tarana Burke, amb l'objectiu de donar suport a les dones, especialment a les que havien rebut abusos.

Va impactar molt en el món de l'art i la cultura perqué sovint hi havia relacions de poder molt desiguals, on va haver-hi situacions d'abús i assetjament.

Van haver-hi moltes situacions, com per exemple: en el cinema i el teatre, moltes denúncies cap a grans productors i directors. També casos a escoles de belles arts, audicions de música...

La més destacada va ser la de Harvey Weinstein (productor de cinema): el seu cas va ser l’origen de la gran impacte de #MeToo. Aquest ser condemnat a dècades de presó per violació i abusos.

Amb aquest projecte he volgut transmet un missatge contra els estereotips de gènere des de la infància.

Amb les dues sabates diferents (una associada a nen i l'altre a nena) col·locades juntes amb el lema “Camina sense etiquetes”, expressant que des que som infants, la societat ha imposat rols i etiquetes segons el gènere (colors, roba, joguines...). I aquestes etiquetes limiten la llibertat personal.

El missatge que vull donar és que hem de trencar amb aquests estereotips, i permetre que cada infant pugui seguir el seu propi camí i no el que se'ls imposa.

Aquesta publicitat sexista reprodueix desigualtats i frena els avenços cap a la igualtat que volem aconseguir.

A l’Antiga Grècia aquesta igualtat no existia, ja que la societat era molt patriarcal i les dones vivien sobre el control dels homes tota la vida.

Gràcies a l’aparició de l’escriptura al segle VIII aC, Grècia és un dels llocs d’Europa on la violència patriarcal està millor documentada. Les fonts que permeten estudiar-ho són: l’anàlisi d’esquelets humans per detectar ferides o problemes nutricionals, l’estudi de paleopatologies i els textos literaris i mitològics, on apareixen molts casos de violència física i sexual, com els comportaments de Zeus o la història de Peleu i Tetis. També hi ha influències de cultures orientals, com la babilònica, amb codis legislatius com el d’Hammurabi, que ja regulaven aquesta violència.

Les dones gregues no tenien drets polítics i els seus drets econòmics, legals i socials eren molt limitats. Estaven sotmeses a un home i no podien prendre decisions importants. La seva participació en actes públics, com les cerimònies fúnebres, estava controlada per evitar que expressessin emocions o desitjos considerats inadequats.

Els rols de gènere estaven molt marcats. Els homes eren els proveïdors, tenien tots els drets polítics i legals, participaven en la vida pública i militar, i eren considerats herois per la seva força i valentia. Les dones, en canvi, quedaven relegades a l’àmbit domèstic i als desitjos de l'home.

Els models culturals reforçaven aquesta jerarquia. Penèlope representava l’ideal de dona obedient, mentre que les amazones simbolitzaven el contrari: dones independents i guerreres, però sempre vençudes pels herois grecs.

En conclusió, a l’Antiga Grècia els homes gaudien de poder, llibertat i reconeixement social, mentre que les dones vivien sotmeses, amb un paper limitat a l’àmbit privat i sense capacitat de decidir sobre la seva pròpia vida.

La paritat és refereix a que hi ha igualtat de drets, oportunitats i representació entre homes i dones. Actualment, busca que les dones tinguin el mateix paper i reconeixement que els homes, tant com socialment com políticament, en el treball o l’educació. En l’article, es parla de la paritat com un objectiu que té el feminisme per aconseguir una societat més justa i equilibrada.

• De l'època grega es tenen diversos documents sobre la violència patriarcal? En quines fonts?

Encara es conserven algunes fonts que mostren la violència patriarcal com, estudis d’esquelets, per detectar ferides o diferències de nutrició entre homes i dones. També als anàlisis dels ossos i restes humanes, per saber si les dones patien de falta d’aliments o si morien per causes naturals o violentes. I per acabar, en textos literaris i la mitologia, on parèixen exemples de violència com, abusos de Zeus a altres deesses o maltrecte a Briseida per Aquil·leu i Agamèmnon.

• Què suposava ser dona a l’Antiga Grècia?

Per a una dona, era voiure sota el control dels homes tota la seva vida, començant pel pare, seguit pel marit, i finalitzant dels fills. Les dones no tenien ni drets polítics ni llibertat personal. Només podien fer tasques dins de casa: tenir fills i mantenir-los i cuidar la família.

A més, no podien participar en la vida pública ni assistir a cerimònies o actes socials.

Resumidament, ser dona significava no tenir independència ni veu.

• Escriviu exemples del rol de l’home i el de la dona a l’Antiga Grècia? Què es podia fer i què no?

Homes:

• Podia participar en la política, votar i formar part de l’exèrcit.

• Tenien drets legals i econòmics.

• Eren considerats els cap de família i els que prenien decisions sobre la dona i els fills.

Dones:

• Havien de quedar-se a casa, cuidar els fills i ocupar-se de les feines domèstiques.

• No podien anar a la guerra ni votar.

• No tenien llibertat econòmica ni podien triar amb qui casar-se.

• El seu paper ideal era el de Penèlope, dona lleial que espera el marit.

• Cerqueu imatges de la història de l’art a on la dona tingui el prototip que explica la professora Laura Luque Rodrigo: La dona en el rol de dona de casa, de femme fatale, de dona ociosa, de dona moderna, de dona sensual...

  Imatge inicial

  
  

• Com interpreteu la cita del crític d’art John Berger? Esteu d’acord?

  
  

  La cita de John Berger vol dir que, els homes han estat els que miren i les dones han après a veure’s a elles mateixes a través de la mirada masculina. És a dir, les dones es jutgen a si mateixes segons com creuen que els homes les veuen, i això condiciona molt l'autoestima d'una mateixa.

  Sí, hi estem d’acord, perquè encara hi ha moltes dones que se senten pressionades a complir ideals de bellesa, els quals no han triat elles, sinó que venen d’una mirada externa, com per exemple, la publicitat i les xarxes socials.

  Aquesta mirada continua influint molt en la manera com les dones es perceben.

Per què van sorgir? El grup va començar com a reacció a l'exposició del MoMA "An International Survey of Recent Painting and Sculpture" de 1984. Tot i que l'exposició havia de representar els millors artistes del món, dels 169 artistes mostrats, només 13 eren dones.

Quina obra prenen de referència per la seva: Guerrilla Girls, Do Women Have To Be Naked To Get Into the Met. Museum? es va produir el 1989 després que membres del grup recorreguessin el Met i comptessin la proporció d'artistes femenines respecte als nus femenins.

Segons la professora Laura Luque Rodrigo, les dones han estat representades a través de prototips que reflecteixen el seu rol social: l’“àngel de la llar”, com a La mare de Mary Cassatt; la femme fatale, com Salomé a Gustave Moreau, símbol de seducció i perill; la dona ociosa, com a La senyora al jardí de Monet, representant la burgesia femenina; la dona moderna, com Frida Kahlo a Autoretrat amb el cabell tallat, que trenca estereotips; i la dona sensual, com a La Venus d’Urbino de Tiziano, mostrada com a objecte de desig.

Aquestes imatges són construccions culturals que han modelat la manera com es perceben les dones fins avui. El crític d’art John Berger va resumir-ho així: “Els homes miren les dones. Les dones es miren a si mateixes a través de com són mirades.” Aquesta mirada masculina no només ha definit la representació artística, sinó també la identitat femenina i el seu paper a la societat.

Encara avui, en la publicitat, el cinema o les xarxes socials, moltes dones senten la pressió d’encaixar en aquests models. Canviar aquesta visió implica educar en igualtat i fomentar una mirada crítica que permeti qüestionar estereotips i construir una cultura visual més lliure i igualitària.

Són un col·lectiu feminista format per dones artistes i professionals de l’art que, des de 1985, denuncien el sexisme i el racisme en el món de l’art.

• Per què van sorgir? Ho recolzeu? Per què?

  
  

Van sorgir com a reacció a l’exposició An International Survey of Recent Painting and Sculpture (MoMA, 1984), on només 13 de 169 artistes eren dones.
Després de veure que les protestes tradicionals no tenien impacte, van crear Guerrilla Girls per revoltar-se d’una manera creativa i efectiva.

Si que ho recolzem, ja que fan visible la desigualdad que s'estava vivint i que avui en dia continua havent.

• Quina obra prenen de referència per la seva: Guerrilla Girls, Do Women Have To Be Naked To Get Into the Met. Museum?

La figura de la imatge és extreta d'Odalisque i Slave pintada per Jean-Auguste-Dominique Ingres. El grup va llogar un espai publicitari als autobusos de Nova York. Però, poc després 'l'empresa d'autobusos va cancel·lar-lo dient que la imatge no era adequada.

• Què creieu que us faria reaccionar igual que Guerrilla Girls?

Que en anar a una exposició, tots els artistes fossin homes i les seves obres fossin dones seguint uns estereotips imposats.

Per què van sorgir? Ho recolzeu? Per què?
Van sorgir l’any 1985 amb una protesta a una exposició del MoMA, on només 13 de 169 artistes eren dones. Es van adonar que el món de l’art era clarament masclista i van decidir protestar d’una manera creativa i anònima.
Sí, ho recolzem, perquè van trobar una manera creativa, original i diferent de visibilitzar la discriminació de gènere, utilitzant l’art com una estratègia de protesta i transformació social, és a dir, com una mena de performance.

Quina obra prenen de referència per la seva: Do Women Have To Be Naked To Get Into the Met. Museum?
Per fer aquesta obra, van prendre com a referència el quadre Odalisque and Slave del pintor Jean-Auguste-Dominique Ingres. A més, van analitzar les obres del Metropolitan Museum i van descobrir que menys del 5% dels artistes exposats eren dones, mentre que el 85% dels nus, és a dir, de la representació del cos humà despullat, eren femenins.

Què creieu que us faria reaccionar igual que Guerrilla Girls?
Ens podria fer reaccionar igual veure una situació injusta cap a les dones o la desigualtat que hi ha encara avui en dia, com la que les Guerrilla Girls van detectar, per exemple, la discriminació de les dones o la falta d’oportunitats tant com socialment com políticament i econòmicament.

Volem representar el menyspreu cap a les dones, el pes dels comentaris negatius i la necessitat d’aïllar-se per sobreviure al jutjament constant.

El nostre projecte representa una dona que s’aïlla davant dels comentaris negatius i del menyspreu masculí. La figura de la dona, apareix de perfil i amb el cap girat, com a signe de protecció. Darrere seu, hi ha una multitud de siluetes d’homes que simbolitzen la pressió social, els comentaris, mirades i actituds negatives d’aquests homes.

El color blau fa referència i reforça els comentaris negatius. I la dona és blanca amb gotes de pintura que cauen sobre el cos, com si fossin marques del dolor causat per aquests comentaris.

I per acabar, la tela negra que cobreix part de l’obra simbolitza la foscor en què moltes dones es veuen obligades a viure.

He utilitzat una flor i una pedra que representen un cor i les he ficat en una caixa que l'he pintat de color vermell perquè contrasti més, la meitat és la part sensible (la flor) i l'altra meitat és la part menys sensible/ forta (la pedra).

La idea d'aquest projecte és donar el missatge que no per ser home has de tenir el cor de pedra (ser més forta) ni per ser dona has de tenir el cor més sensible, ja que hi ha homes molt sensibles i dones que no ho són tant, com diuen els estereotips.