Van confluir diversos factors: l'agreujament de la diabetis que patia el dictador (i que poc després de deixar el poder el portaria a la mort); el fracàs de la dictadura per instaurar un règim nou; i el paper creixent de l'oposició. 
El 28 de gener de 1930 el rei Alfons XIII va encargar la formació d'un nou govern al general Dámaso Berenguer.

La proclamació de la Segona República espanyola va consistir a la instauració del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat «deslegitimada» en haver permès la dictadura de Primo de Rivera (1923- 1930)1 fracassada en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dictablanda del general Berenguer (1930-1931)

El sistema electoral adoptat requeria que un candidat tingués el 20% dels vots de la circumscripció per ser elegit; encara que en tots els casos, la llista guanyadora complia aquest requisit, va caldre una segona volta el 12 de juliol per cobrir 12 escons (3 a Badajoz, 3 a Barcelona-prov., 1 a Barcelona-cap., 2 a Madrid-prov ., 1 a Madrid-cap., 1 a Albacete i 1 a Sevilla-cap.); noti's que Esquerra Catalana va decidir no presentar candidats, i que a Albacete, Madrid-prov. i Badajoz es van enfrontar candidats de diversos partits republicans que a la 1a volta havien guanyat anant en coalició. Els resultats de la 1a volta a Lugo van ser anul·lats i la votació es va repetir el 23 d'agost de 1931.
Les més transparents celebrades fins aleshores a Espanya, van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. Les corts sorgides a les eleccions van encarregar-se de redactar una nova constitució, aquesta reflectia els valors laics i esquerrans

Aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primer cop un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis i exercir determinades competències. D'aquesta manera Catalunya aconseguia allò que no va obtenir durant la campanya autonomista catalana de 1918-1919 durant la qual es va arribar a presentar a les Corts de la Monarquia d'Alfons XIII un projecte d'Estatut que no es va arribar ni tan sols a discutir.
El text definitiu va quedar molt retallat. Així Catalunya quedada constituida com a simple regió, es mantenia el control de l'Estat central en l'ensenyament, tot i que la Generalitat podia crear escoles pròpies, i es donaven al govern central la facultat de suspendre l'Estatut. S'hi recollien àmplies competències legislatives en dret civil, règim administratiu, atribucions judicials i ordre públic.

El 19 de novembre de 1933 es va celebrar la primera volta de les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret al vot. Les eleccions van donar una majoria parlamentària als partits de centredreta i de dretes, donant-se inici a l'anomenat bienni radical-cedista entre 1933 i 1936.