Actuacions: Va decretar l'abolició del feudalisme (estaments, servitud personal, delmes...) i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i els impostos. Va promulgar una Constitució (1791) basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reservava al rei el dret de vet. Va establir el sufragi censatari

Àustria va organitzar un exèrcit per envair França i Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs (Fugida de Varennes, juny del 1791). Malgrat que el rei fou detingut, l'exèrcit austríac va entrar a França i va avançar fins a les portes de París (setembre del 1792).

Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776.

Malgrat el seu caràcter d'universalitat, no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d'aplicació), reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes. Un exemple d'aquesta situació el trobem a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges.

Per fer front a la invasió austríaca es va organitzar una lleva en massa, que obligava tots els ciutadans a enrolar-se a l'exèrcit, i per posar fi als conspiradors es va impulsar la política del Terror.

El Comitè va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort a la guillotina els qui s'oposaven al govern (Llei de sospitosos).

Amb l'objectiu de satisfer les demandes dels sans-culottes, es van promulgar una sèrie de lleis socials: el control dels preus i els salaris (Llei del màximum), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero i la instrucció obligatòria.

El nou Directori va viure en una inestabilitat permanent, perquè va haver de fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia, que pretenia instaurar la monarquia i recuperar els seus privilegis, com de les classes populars, que donaven suport al retorn dels jacobins. No va ser capaç de resoldre els conflictes polítics.

Va ser una constitució conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari; redactada per la Convenció Nacional el 1795.


El poder legislatiu estava dividit entre dues cambres (bicameral). El Consell dels Cinc-cents proposava les lleis i l'altra assemblea (el Consell d'Ancians), composta per 250 membres, les aprovava o rebutjava. Tots dos consells es renovaven per terços cada any.

El poder executiu no era exercit per un càrrec unipersonal, sinó per cinc directors, per això el nom de Directori. Cada any, un dels seus membres era substituït per un de nou mitjançant un complex sistema de nomenament. En primer lloc, el Consell dels Cinc-cents designava en votació secreta deu candidats que eren suggerits al Consell d'Ancians, que alhora n'escollia un d'entre els deu per integrar el Directori. Sovint, el primer consell recomanava nou candidats desconeguts i un de conegut perquè aquest fos elegit. El director sortint només podia tornar a ser elegit al cap de cinc anys. Cada director exercia la presidència per torns de tres mesos: el president no tenia preponderància personal ni poder especial.

La Constitució estableix que la sobirania resideix a la Nació i ja no al rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, les ordres de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis i les funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven. El manteniment dels llocs de culte passa a dependre de l'Estat que remunerarà els religiosos.

Instaura la divisió dels poders executius, legislatius i jurídics.

La Constitució de 1793, és una peça magistral del racionalisme il·lustrat francès de característiques revolucionàries que declara els drets de l'home. L'1 de juny de 1793 es va produir la purga de la convenció i diversos diputats i ministres girondins són depurats. Els montagnards que dominaven als jacobins, havia aconseguit prendre el control de la convenció.

Una nova Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà precedia la Constitució francesa de 1793 votada per la convenció el 24 de juny d'aquest any. D'aquesta manera, la nova declaració, basada en el Dret natural, instaurava el sufragi universal masculí, proclamava la llibertat econòmica i completava el dret de resistència a l'opressió amb el dret de rebel·lió. Reconeixia també els drets a l'educació, al treball i a l'assistència pública. Instaura la divisió dels poders executius, legislatius i jurídics.