• Canvis climatics: S’alternen capes càlides (d’hibernacle) amb períodes freds (glaciacions) ​

​

• Canvis eustàtics: Variacions en el nivell del mar. De pujada (transgressions) i de baixada (regressions) ​

  
  

• Canvis paleogeogràfics: Canvis en la distribució dels continents i oceans causats pel moviment de les plaques litosfèriques. ​

​

• Canvis en la biodiversitat: Després d’èpoques d‘augment en el nombre d’espècies se succeeixen periodes, normalment bruscos, d'extincions massives. 

Catastrofisme:​

Proposada per Georges Cuvier. ​

Canvis radicals produits per catàstrofes sobtades. 

Gradualisme:​

Proposada per Charles Lyell. ​

Canvis lents e imperceptibles produits per processos geològics com l’ erosió de les serralades o els moviments isostàtics.

Neocatastrofisme:​

Posició intermèdia: Processos lents al que es superposen catàstrofes puntuals.

Absoluta:

Situar al temps esdeveniments i elements geològics de forma aïllada, es a dir, es localitza l’edat concreta de, per exemple, un fósil. 

Relativa:

Depen d'altres factors ja que compara uns amb altres, sense precisar-ne les dades. Es fa mitjançant una sèrie de principis geològics. 

• Principi de horitzontalitat i continuïtat lateral dels estrats: Es depositen, originalment, en posició horitzontal i tenen la mateixa edat en tota la seua extensió. ​

  
  

• Principi de superposició: Els estrats es van depositant un per damunt d’un altre depenent de la seua antiguitat. Els estrats situats més baix són més antics. ​

  
  

• Principi d'intersecció: Un procés geològic és mes jove que les estructures a les quals afecta i més antic que les que l´afecten.​

  
  

• Principi de successió faunística: Els fossils permeten datar períodes de la història de la terra.​

  
  

• Principi d’inclusió: Un fragment de roca a l´interior d´una altra serà més antic que aquesta.

Informació temporal:

Època en que ha existit l´ésser viu.

Informació paleontològica:

La relació entre l´ésser i el mediambient al que viu.

Els que donen informació en datació, son abundants i mostren dues característiques bàsiques:

• Distribució temporal reduida

  ​

• Àmplia distribució geogràfica.

Fonament dels mètodes radiomètrics:

El període de desintegració, que es el temps que una massa d´isòtops radiactius en desintegrar-se a la meitat.

• Eons

• Eres

• Períodes

  
  

Per a separar-los s´utilitzen grans canvis de tipus geològic (climàtics, orogènies...) i, especialment, extincions massives de formes de vida, tenint en compte que els fòssils són la principal eina de datació relativa.

La Terra es va formar com a planeta en el hadià, es va estructurar en capes i es van definir la atmosfera i hidrosfera. Aquest panorama va canviar als següents eons, aporpantse al planeta actual. Es va reduir l'impacte de meteorits, s'hi inicià la tectònica de plaques (Primera pangea: Rodinia), canvià la composició de la atmosfera i s'oxida... La temperatura del planeta descendeix i provoca glaciacions cap al final del proterozoic.

En el precambrià destaquen els essers unicel·lulars procariotes heteròtrofs (que es nodrien de substàncies organiques productes de les reaccions entre el meta i l'amoníac que hi habia al mar) i, més tard, els autòtrofs fotosíntetics: cianobacteris. Aquestos van produir O2 i disminuir el CO2, cosa que va permetre l'aparició d'organismes amb respiració aeròbia. Fa uns 2000MA van sorgir les cèl·lules eucariotes i, cap a la fi del proterozeic, els primers organismes unicel·lulars de cos pla: la fauna d'Ediacara.

La vida en el paleozoic va transcórrer entre el cambrià i el permià, els períodes de major aparició i extinció de formes de vida, respectivament. Durant aquesta era, plantes, artròpodes, amfibis y rèptils van colonitzar, en aquest ordre, la Terra ferma.

Destaquen els trilobits, graptòlits, falagueres arborescents i peixos cuirassats.

Fòssils caracteristics del mesozoic: ammonits, belemnits i nummulits.

El mesozoic está limitat per dues grans extincions.

. Permotàsica, afavorida per la formació de Pangea

. Límit K-Pg, causada per un meteorit.

Els dinosaures, rèptils, van existir durant el triàsic, es van diversificar en el juràssic i van dominar la Terra fins al cretacic. També cau destacar les gimmonspermes a terra ferma, i els foraminifers i el nanoplàncton en el mar juràssic.

Després de la extinció finicretàcica el mamifers i les plantes amb flor remplacen als reptils (amb l'excepció de les aus, descendents dels dinosaures) i les gimnospermes al igual que aquestos habien fet amb el amfibis i falagueres.