La connexió d’elements a una xarxa o entre ells sense la connexió física d’un cable es realitza habitualment amb ones electromagnètiques. Aquesta tecnologia permet una major comoditat i mobilitat dels usuaris.

Les ones electromagnètiques es propaguen per l’espai però la seva potència es va reduint amb la distància entre l’emissor i el receptor. Això fa que l’abast d’aquests sistemes sigui d’unes desenes o centenars de metres.

La tecnologia bluetooth està dissenyada per connectar equips de baix consum i amb un abast reduït, que permet l’intercanvi d’informació entre dispositius i la creació de petites xarxes d’àmbit personal.

La tecnologia WiFi  està dissenyada per establir comunicacions sense fils en xarxa local.

La connexió Bluetooth és la comunicació entre dispositius més simple que s’empra en la constitució de xarxes d’àrea personal (PAN) i per a la comunicació entre dispositius. L’abast és limitat, per regla general, d’una desena a un centenar de metres, en el millor dels casos. Amb el Bluetooth poden connectar-se dispositius com ordinadors, telèfons mòbils, mans lliures, impressores, càmeres digitals, navegadors GPS, ratolins, etc.

La comunicació s'estableix per mitjà d’ones electromagnètiques a una freqüència de 2,45 GHz amb un requeriment de potència molt petit, característica que el fa especialment indicat pels aparells portàtils alimentats per bateries, i actualment s’obté una taxa de transferència de 24 Mbps.

Utilitza la mateixa freqüència radioelèctrica que el sistema Bluetooth, de 2,4 GHz, amb una taxa de transferència actual és d’11 Mbps. Hi ha estàndards que treballen a freqüències de 5 GHz i 7,3 GHz amb taxes de transferència de 54 Mbps i 72 Mbps.

En les condicions més favorables l’abast màxim és de 300 m, que pot restar disminuït segons els obstacles. Seguint alguns criteris pot millorar-se la cobertura. Mira l’interactiu següent:

Quan no es disposa de connexió a Internet a través de Bluetooth o WiFi s’imposa la connexió a través de xarxa telefònica mòbil amb tecnologia 3G o 4G. La connexió a aquestes xarxes requereix la cobertura específica en la ubicació geogràfica concreta i la disponibilitat d’un disposirtiu d’accés ja sigui un telèfon mòbil, smartphone o un mòdem USB.

Les xarxes 3G i 4G es basen en el sistema de telefonia digital sense fil GSM. Les taxes de transferència màximes són 2 Mbps i 1Gbps, respectivament.

Atès que aquest servei de connexió és ofert per operadors comercials, el seu ús està vinculat a unes tarifes, i per tant, no és gratuït.

La seva expansió i disminució de costos ha popularitzat l’ús de terminals mòbils que juntament amb l’aparició de sistemes operatius com l’Android i les seves eines de programació han generat un nou model d’utilització d’aplicacions que donen serveis molt variats als seus usuaris. Aquestes aplicacions són les anomenades App que treballaràs més endavant.