¡Dones, memòria i relat col·lectiu by Marc Llado

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

#Vicens

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

#Mallorca

#Valiente

#Luchadora

#Ambiciosa

#Representación

#Campany

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

#Barcelona

#Roig

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

#Barcelona #mucharopaypocojabón #culturacatalanafeminista #mujeresdelasfamiliasVentura-ClaretyMiralpeix #autoraroigperiodista #magníficaautoraroig #roigautoracatalanafeminista

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

-Sí, hi ha un home que m’ha fet una immensa mala passada, es diu Francisco Franco. Realment, tot el que ell representava havia trastocat la meva vida, no sols destruint els fonaments de la meva existència,sinó fins i tot modificant la meva conducta, que ja no podia ser com hauria estat sense la condemna del franquisme.

Extret de Maria Aurèlia Capmany (1987) Mala memòria. Barcelona: Planeta.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

I vaig guaitar per la finestra, que en aquells anys seixanta encara hi havia fàbriques a Barcelona, i vaig comparar el cel de Barcelona amb el cel resplendent de cala d’Or, que quan sortia de la feina em treia les sabates i el rellotge i caminava descalça i lliure. I vaig pensar: aquí, si he d’anar a tal ràdio, hauré d’agafar metros i seré una esclava d’aquest món. L’endemà vaig agafar un avió i els vaig escriure que per un tros de cel més blau me’n tornava a casa.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

Sóc ambiciosa i considero massa poc el meu futur espòs, i això no està gens bé [ ... ] De vegades em pregunto si és que sóc d'aquelles persones que no estan mai contentes amb el seu destí. D'aquelles que busquen sempre conèixer d'altres mons per por de viure de debò el que ens ha pertocat.

Montserrat Roig (1978) Molta roba i poc sabó ... i tan néta que la volen. Barcelona: Edicions 62.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

L'escriptor ha de saber tenir una mirada de dona, home, dimoni, àngel, ca o arbre. En aquest sentit puc dir que ja des dels meus inicis ho vaig entendre així. Quan vaig guanyar el primer llibre, Joan Triadú va pronunciar "Antoni Vicens" i, en aixecar-me jo, digué: "Oh, pensava que seria un xicot amb aquesta prosa tan vigorosa.

Antònia Vicens

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

La feminitat era com una espècie en perill d’extinció que calia salvar al preu que fos. L’educació de vegades venia com a repte, amb un «sigues més femenina». Altres vegades, en forma d’elogi. Un amic ocasional de dits llargs no es podia estar de dir-me: «a tu els estudis de filosofia no t’han fet perdre la feminitat».

Extret de Maria Aurèlia Capmany (1997): ‘Pedra de toc 2’ (1974), en Obra Completa 6: Memòria. Barcelona: Columna.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

No pretendré d'aclarir allò que la dona és. En primer lloc perquè no sé què és la dona. Les definicions de la dona provoquen en mi una certa desconfiança. En primer lloc perquè són múltiples i contradictòries. En segon lloc perquè rarament es defineix la dona si no és per demostrar que el seu és un paper secundari. Avui, però, el problema és un altre. Avui la dona ha entrat a ser un element actiu en la realitat social. […] Si d'aquest llibre (La dona a Catalunya) en sorgissin una munió de llibres contradient-lo, em donaria per satisfeta.

Maria Aurèlia Capmany (1966) La dona a Catalunya: Consciència i situació. Barcelona: Edicions 62.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

Mai no he parlat d'una manera específica de la ciutat. La ciutat, per a mi, és una cosa natural. Quan parlo d'una ciutat, tot i que no esmenti el nom, parlo sempre de Barcelona.

Extret de Maria Aurèlia Capmany (1987) Mala memòria. Barcelona: Planeta.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

Les ciutats les has de conèixer amb els peus.

Extret de “Retrat d’una mirada. Montserrat Roig”. Un reportatge de CCMA

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

Al poble ens varen tractar de putes. Jo diria que avui tenim el turisme que vàrem començar als anys 50. En aquells temps s'explotava el territori, s'explotaven els treballadors i la llengua catalana es va substituir de seguida amb l'arribada de mà d'obra barata que parlava castellà. Jo tenia una rebel·lió molt forta contra tota aquella explotació, ho denunciava, i ara encara denuncii que hem evolucionat molt poc, només en les maneres. Ara hi ha sindicats, però l'explotació continua.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.

Montserrat Roig (1991) Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

“Cap ideologia podrà manllevar mai la força que duu a enamorar-nos d’una llengua. Cap ideologia pot atribuir-se a la possessió d’una llengua, perquè aquesta sempre s’escapa, esmunyedissa, dels dictats i les normes.”

Montserrat Roig (1992) Un pensament de sal, un pessic de pebre. Barcelona: Edicions 62.

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

La vida de Montserrat Roig

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

La vida de Maria Aurelia Capmany

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC

La vida de Antonia Vicens

m4rcllado — 2024-01-31 23:04:55 UTC