Tu jugues

Ell/ella juga

Nosaltres juguem

Vosaltres jugueu

Ells/elles juguen

Tu jugaves

Ell/ella jugava

Nosaltres jugàvem

Vosaltres jugàveu

Ells/elles jugaven

Tu jugaràs

Ell/ella jugarà

Nosaltres jugarem

Vosaltres jugareu

Ells/elles jugaran

Tu jugaries

Ell/ella jugaria

Nosaltres jugaríem

Vosaltres jugaríeu

Ells/elles jugarien

Tu corres

Ell/ella corre

Nosaltres correm

Vosaltres correu

Els/elles corren

Tu corries

Ell/ella corria

Nosaltres corríem

Vosaltres corríeu

Ells/elles corrien

Tu correràs

Ell/ella correrà

Nosaltres correrem

Vosaltres correreu

Ells/elles correran

Tu correries

Ell/ella correria

Nosaltres correríem

Vosaltres correríeu

Ells/elles correrien

Tu fuges

Ell/ella fuig

Nosaltres fugim

Vosaltres fugiu

Ells/elles fugen

Tu fugies

Ell/ella fugia

Nosaltres fugíem

Vosaltres fugíeu

Ells/elles fugien

Tu fugiràs

Ell/ella fugirà

Nosaltres fugirem

Vosaltres fugireu

Ells/elles fugiran

Tu fugiries

Ell/ella fugiria

Nosaltres fugiríem

Vosaltres fugiríeu

Ells/elles fugirien

Tu persegueixes

Ell/ella persegueix

Nosaltres perseguim

Vosaltres perseguiu

Ells/elles persegueixen

Tu perseguies

Ell/ella perseguia

Nosaltres perseguíem

Vosaltres perseguíeu

Ells/elles perseguien

Tu perseguiràs

Ell/ella perseguirà

Nosaltres perseguirem

Vosaltres perseguireu

Ells/elles persegueixen

Tu perseguiries

Ell/ella perseguiria

Nosaltres perseguiríem

Vosaltres perseguiríeu

Ells/elles perseguirien

Em vaig introduir en una saleta on el jonc i la fusta aixecava l’arquitectura d’un mobiliari que feia simplement bonic. Al centre de la sala, una estufa de butà escampava una escalfor insuportable.

Ella em va convidar a seure en una butaca de pell i va començar a mirar-me d’una manera que em sentia fins i tot cohibit els moviments més insignificants. Tenia el posat altiu i va preparar el te com si res. Tenia la tassa a les mans, intentava recobrar la serenitat.

Em va advertir que el líquid cremava, però jo faig fer una glopada. Treia fum fins i tot pel nas i em notava la llengua escaldada, però ella va dissimular i va començar una conversa precipitada i absurda.

Plourà fort. L’aigua relliscarà pels vidres com si a fora l’aboquessin a galledes, i els vidres, a la banda de dintre, s'aniran entelant. La porta s’obrirà i entrarà un senyor. Penjarà el paraigua al braç i ajustarà la porta. Anirà cap al taulell, es traurà el barret, se’l mirarà per totes bandes i se’l tornarà a posar. Tot això ho farà amb molta calma. Serà un home d’una seixantena d’anys, fofo, blanc de cara, amb ulls de peix i unes mans molt grosses. Començarà a mirar les ampolles que hi havia a banda i banda del mirall, lleugerament entelat com els vidres de l’entrada.