El Ministeri del Temps a Girona: Rubén Solé, Adrià Andreo, Arnau Candela i Guillem Gómez. by Arnau Candela López

1 La lleona: explicació llegenda de la Lleona

acandela1_1 — 2024-02-01 07:21:36 UTC

-La lleona també anomenada cul de la lleona o lleona de Girona és una peça escultòrica de pedra calcària d’atada al segle XII que forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.

La fama i valor popular de l’escultura va augmentar sobretot des de 1986, en el mateix any en què es va fer una còpia de l’original.

La seva llegenda és una de les més icòniques de la ciutat. La gent sol dunar on petó al cul de la lleona per poder fer-se realitat el seu desig.

2 Església de Sant Feliu

acandela1_1 — 2024-02-01 07:24:42 UTC

-Església de Sant Feliu de Girona és una basílica, del barri vell de Girona. Es va construir en el s. XIV, XVI, en honor a Sant Feliu. Conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. A part del campanar gòtic, destaquen en el temple els vuit extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians. Va ser destruïda completament l'any 1246, llavors va ser quan van decidir l’any 1352 construir-la de nou amb art gòtic.

3 Monument de Sant Narcís i llegenda de les mosques.

acandela1_1 — 2024-02-01 07:30:42 UTC

-La llegenda explica que l'any 1285 l'exèrcit francès va arribar a la ciutat per atacar-la, i per evitar-ho els habitants de Girona van tancar les portes de la muralla amb la finalitat de defensar-se dels francesos des d'aquesta. Els francesos no van ser capaços de conquerir la ciutat, de manera que van començar a ocupar els barris que quedaven fora de la muralla. En aquella època, l'Església de Sant Feliu, on descansaven les restes de Sant Narcís, es trobava fora dels límits de la ciutat.

4.Banys àrabs

aandreo — 2024-02-01 07:30:55 UTC

-Els anomenats banys àrabs són en realitat uns banys públics d'època romànica, que segueixen els models de les termes romanes, dels banys musulmans i dels minves jueus, tradició que fou recuperada a partir del s. XI amb el desenvolupament de les ciutats. L'edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del s. XIII.

5 Monestir de St. Pere de Galligants

acandela1_1 — 2024-02-01 07:31:53 UTC

Sant Pere de Galligants és un antic monestir situat a la ciutat de Girona. L'església és una construcció romànica de mitjans del s. XII. La construcció del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992 el domini sobre el barri de Sant Pere.

És de planta basilical, amb tres naus, la central coberta amb volta de canó i els laterals amb volta de quart d'esfera. La volta de la nau central, més alta, recolza sobre arcs torals que descansen sobre semicolumnes adossades als pilars quadrangulars que separen les naus.

6 Muralla

aandreo — 2024-02-01 07:32:13 UTC

-El primer recinte emmurallat de la ciutat data del s. I a.C. (entre els anys 80 i 70 aC). El camí original de la muralla es pot seguir en l'actualitat gairebé del tot. El baluard de planta quadrada de Torre Gironella que no se sap exactament com s’unia amb la muralla.

El recinte es comunicava amb l'exterior, com a mínim, amb tres portes: Sobreportes i Migdia, al nord i sud de la Via Augusta, i una tercera porta entre la Torre Gironella i els actuals Jardins dels Alemanys. D'aquesta muralla primitiva se'n conserven algunes parts, com per exemple a la Casa Pastors.

7 Convent de Sant Domènec

acandela1_1 — 2024-02-01 07:32:50 UTC

-El convent de Sant Domènec de Girona, fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal i consagrat l'any 1339, és un conjunt monumental format per dos claustres, el més proper l'església és dels finals del s. XIII principis del XIV, i representa una transició entre el romànic i el gòtic.

L’església és d'estil gòtic primitiu català. La construcció es troba al Barri Vell de Girona, pròxim a la muralla medieval.

Al segon claustre (s. XIV) està construït per columnes geminades i capitells amb motius vegetals. Més tard va ser afegit, estil renaixentista, format per arcs i columnes llises.

8 Plaça de l'Oli, Ajuntament, Carrer Ciutadans, Carrer Ferreries Velles i Carrer Mercaders.

rsole5 — 2024-02-01 07:53:55 UTC

Plaça de l'Oli és una plaça situada al barri Vell de Girona creada amb aquest nom l'any 1368. Té una forma triangular i irregular i connecta amb el carrer Ciutadans. És un carrer situat entre la plaça de l'Oli i la plaça del Vi. Aquesta via havia servit de camí reial de Barcelona cap a França. És de l’època dels romans en què formava part de la Via Augusta. Cap al segle XIV el camí es va convertir en carrer quan va quedar inclòs dins les muralles medievals

El carrer Ferreries Velles és un dels carrers que, al llarg de la seva història, no ha canviat de nom i pràcticament no s’ha canviat. El carrer Mercaders té una espècie d’arc/pont molt simbòlic a Girona, ja que és molt antic.

9 Catedral: llegendes de la gàrgola i Carlemany.

acandela1_1 — 2024-02-01 07:58:01 UTC

La bruixa de la Catedral de Girona és una gàrgola gòtica del s. XIV que representa una dona amb la boca ben oberta, vestida amb un llarg vestit. Els dies de pluja serveix com a canonada de desguàs de l'aigua.

Quan plou, la immensa teulada de la Catedral rep una gran quantitat d'aigua, que acabaria inundant el sostre si no es desviés fora de la seva superfície. En els edificis gòtics, aquesta feina ficar menys pes a les teulades de l'aigua de la pluja s'encomanava a una mena de canals de pedra, sortints, anomenades carrer.