El cap em bull.

 

Els meus pensaments van i venen sense un destí fix.

 

Arribo a creure que ja no sento res per tu. El cor se'm para i noto com comença a sagnar. Ja t'he perdut. I un cop arribo a pensar que ja mai tornaré a sentir el que sentia, tornes als meus pensaments. I és en aquest moment quan m'agradaria estar amb tu.  Estem els dos junts, pell amb pell, transmetent-nos tots els sentiments que tenim un cap a l'altre. Et miro, el silenci s'apodera del moment i et somric.

 

T'abraço.

 

Cada àtom del nostre cos connecta profundament fins a convertir-nos en una única sola persona, som ànimes bessones.

 

Ens adormim.

 

El meu cap resta sobre el teu pit, i el dolç batec del teu cor ressona dins els meus timpans essent el rellotge que compta els infinits segons que em queden al teu costat.

 

El temps s'atura.

 

Desperto d'un somni, del somni perfecte, del somni que sempre havia desitjat tenir. Però miro al meu voltant, i tot és buit. Tant de bo ara, els meus ulls, poguessin veure't.