Els del Barça són els Boixos Nois, nascuts el 1981. Són coneguts per la seva violència i per vincles amb l’extrema dreta. El cas més greu va ser el 1991, quan un Boixo va matar un aficionat de l’Espanyol. Per part de l’Espanyol, hi ha les Brigadas Blanquiazules, creades el 1985, també amb ideologia d’extrema dreta i rivals directes dels Boixos. A més, en els últims anys ha aparegut La Curva, que ha protagonitzat accions polèmiques, com pancartes d’amenaces contra àrbitres.

L’Atlético de Madrid té el Frente Atlético, fundat el 1982 i amb ideologia d’extrema dreta. Van ser protagonistes del cas més trist, la mort de Jimmy, un aficionat l'any 2014. Al Real Madrid hi havia els Ultras Sur, nascuts el 1980, també d’extrema dreta i molt coneguts per comportaments racistes i violents, el club els va fer fora del Bernabéu, però encara existeixen fora. Al Rayo Vallecano hi ha els Bukaneros, creats el 1992, que són d’esquerres i antifeixistes. Tot i que també han estat violents, sobretot s’han enfrontat amb els altres grups radicals de Madrid.

El cas més trist va passar el 2014, quan en una baralla entre els Riazor Blues i el Frente Atlético a Madrid va morir Jimmy, un seguidor del Deportivo. Aquest fet va commocionar molt el futbol espanyol i va posar el focus sobre la violència dels grups ultras.

Encara que el Deportivo ja no està a primera divisió, els Riazor Blues continuen existint i es mantenen actius animant l’equip i participant en causes socials i polítiques. Tot i això, segueixen sent vigilats per la policia a causa del seu historial de violència.

El grup radical més conegut del Sevilla és el dels Biris Norte, creats el 1975. Són un dels grups més antics del país i tenen una ideologia d’esquerres i antifeixista. Tot i això, també han tingut problemes de violència i han protagonitzat incidents greus a l’estadi Ramón Sánchez-Pizjuán i en desplaçaments.

Al Betis, el grup principal són els Supporters Sur, formats als anys 80 i vinculats a l’extrema dreta. La seva rivalitat amb els Biris Norte és molt forta i ha generat baralles i disturbis tant dins com fora dels camps.

Encara que la policia i els clubs han intentat controlar-los, aquests grups continuen existint i, tot i que avui tenen menys força dins dels estadis, encara són un focus de conflicte als carrers en dies de partit.

A Bilbao, el grup més conegut és l’Herrigorri Taldea, que va aparèixer als anys 80. Estan vinculats a l’independentisme basc i a l’esquerra abertzale. Tot i que no són tan nombrosos com altres grups d’Espanya, han tingut enfrontaments amb aficions rivals i han portat missatges polítics a les graderies de San Mamés.

A Pamplona, el grup principal és Indar Gorri, fundat el 1987. També són d’esquerres i antifeixistes, i molt actius políticament. Han estat relacionats amb incidents violents en partits contra aficions d’extrema dreta i han estat declarats grup radical per les autoritats, tot i que continuen animant a El Sadar.

Amb el temps, dins l’afició del València també va aparèixer la Curva Nord, un grup més modern i menys ideologitzat, que volia centrar-se en animar l’equip i no tant en la política. Tot i això, les tensions amb els Yomus han provocat conflictes entre aficionats del mateix club.

Els Yomus han estat especialment polèmics perquè, a més de la violència al futbol, alguns dels seus membres han participat en incidents polítics i manifestacions d’extrema dreta a València. Encara que oficialment se’ls ha intentat apartar de l’estadi, continuen existint i tenen presència a fora.

Al Sporting de Gijón, el grup radical són els Ultra Boys, creats als anys 80. Han estat relacionats amb actes violents i amb ideologies d’extrema dreta.

Al Real Oviedo, el grup més conegut és el dels Symmachiarii, també fundats als anys 80. Igual que els Ultra Boys, han tingut incidents violents, sobretot en els derbis contra el Sporting.

Els partits entre Sporting i Oviedo, coneguts com a derbis asturians, han estat molt conflictius, amb forts dispositius policials per evitar baralles. Encara que els clubs han intentat controlar aquests grups, continuen actius i són un focus de tensió cada vegada que els dos equips es troben.

El Ligallo ha estat vinculat a l’extrema dreta i s’ha fet conegut per incidents violents, tant dins com fora de l’estadi. També han tingut enfrontaments amb aficions rivals en desplaçaments, especialment amb grups de Catalunya, Madrid i el País Basc.

Tot i que el club i les autoritats han intentat controlar-los, el Ligallo Fondo Norte continua existint i segueix sent el grup radical més destacat del futbol aragonès.

Són molt violents, i els seus enfrontaments han provocat molts morts i ferits al futbol argentí. A diferència d’Europa, on els hooligans són més aviat grups de carrer, les barras bravas són estructures jeràrquiques, amb líders molt respectats i poder dins i fora dels estadis. Encara avui tenen una gran influència en la vida dels clubs argentins.

Aquests hooligans són coneguts per organitzar baralles pactades en descampats o boscos, lluny dels estadis, per evitar la policia. També han participat en conflictes polítics i, en alguns casos, en guerres (com a Sèrbia durant els Balcans). A Rússia i Polònia, alguns grups fins i tot han estat entrenats com si fossin militars.

Encara avui, l’Europa de l’Est és una de les zones més conflictives pel que fa a violència ultra, i moltes vegades els seus grups són temuts a nivell internacional.

Aquestes torcidas tenen un fort arrelament social: no només animen a l’estadi, sinó que també organitzen activitats al barri, col·laboren en política i fins i tot tenen relació amb el crim organitzat. Les baralles entre torcidas rivals han provocat molts morts i ferits, sobretot en derbis locals (com Corinthians vs Palmeiras a São Paulo, o Flamengo vs Fluminense a Rio de Janeiro).

El govern brasiler ha intentat controlar-les amb prohibicions i sancions, i fins i tot alguns estats han arribat a vetar l’entrada de torcidas als estadis després d’incidents greus. Tot i això, encara tenen molta força i són una part molt visible de la cultura futbolística brasilera.