Marx i Engels van desenvolupar una teoria, que no solament refusava el capitalisme, sinó que proposava un programa d’acció per transformar la societat d’explotació de la classe obrera per part de la burgesia, i defensant la necessitat de que una revolució obrera posés fi al capitalisme. Amb la finalitat de tenir una societat sense classes socials, perquè tothom tingui el mateix i d’aquesta forma ningú exploti a ningú. Proposant que s’analitzi la història de forma científica i empírica a partir de l’anàlisi de les condicions objectives materials en que es basa la vida social, i no a partir d’elements idealistes com les idees metafísiques, la voluntat dels homes o de les nacions.

La necessitat d’analitzar el present, és a dir, el mode de producció capitalista, va portar a Marx a realitzar una crítica de l’economia política, denunciava la propietat privada dels mitjans de producció i l’explotació que caracteritza aquest sistema.

Aquesta tasca la va dur a terme fonamentalment en la seva obra: El Capital. Per a
Marx, l’element clau de l’explotació capitalista és la plusvàlua, que consisteix en
l'apropiació per part del capitalista d’una part dels guanys que produeixen els
obrers.
D’altra banda, Marx va mostrar que la necessitat constant d’una nova tecnologia per competir i millorar la productivitat comportava una disminució de la taxa de beneficis.
Aquesta tendència, combinada amb la manca de planificació donava lloc a
l’aparició de crisis periòdiques, de les quals sortien reforçades les grans empreses en eliminar del mercat els més dèbils.

Amb el concepte de “ni Déu, ni pàtria, ni amo” vol explicar la importància de la llibertat individual i de la propietat col·lectiva per aconseguir que ningú exercesqui un poder sobre els altres, en aquest cas la burgesia que exerceix el poder sobre el proletariat, el qual ha de donar la seva força de treball per tenir un aliment i un sou.

Sobre l’ésser humà tenien un visió en la qual deien que era bo per naturalesa però l’estat i el govern el convertia en un ésser cruel, volen aconseguir que tothom tingui iguals directrius i vagin a la una per a ser millors. Critíquen que els éssers humans sempre “cauen” amb el mateix concepte/error que ells mateixos volen eliminar (grups socials/estaments…).

L’anarquisme critica el capitalisme per el fet de que tots els capitals  els contingui la burgesia i els que realment hi treballen no puguin accedir a aquest privilegi i hagin d’estar sotmesos a gent que els obligava a fer un treball que realment no era per a ells.

A banda d’això, otorga importància a l’educació i el coneixement perquè l’home pugui arribar a ser lliure i que no estigui subordinat a cap altre persona.

El principal pensador de l'anarquisme és el filòsof William Godwin que volia un nou sistema polític i econòmic diferent del capitalisme. Ell afirmava que la societat podria viure sense lleis i sense les restriccions d'un govern.

Altres ideòlegs importants serien Bakunin o Prudnom dos pensadors que defensen i comparteixen molts d’objectius amb el marxisme (abolir la burgesia, les classes socials i la propietat privada i que hi hagués igualtat de classes.

Durant la història de l'anarquisme es va fundar la PRIMERA INTERNACIONAL (1864) a Londres, en la qual hi participa el pensador Karl Marx i Bakunin uns anys més tard, els quals tindrán enfrontaments per l’autoritat i els partits polítics. Seguidament d’això, el 1871, hi haurà una revolució a París anomenada COMUNA DE PARÍS on els obrers governen la ciutat durant 2 mesos i fan canviar la idea dels anarquistes i marxistes. Finalment, hi ha un Congés a la Haia el 1872 on els anarquistes són expulsats de la internacional.

El comunisme no pretén abolir la propietat privada en general, sinó només la propietat burgesa, és a dir, tota aquella que suposi una explotació sobre a la classe treballadora.

La Dictadura del proletariat és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista. D'acord amb el marxisme, l'existència mateixa de qualsevol tipus d'estat implica la dominació d'una classe social sobre una altra impulsada per Karl Marx.  

Ell diu que necessiten una revolució on el proletariat (obrers) s'estableixin com a classe dominant, per convertir-se a poc a poc, cap a una societat sense classes (comunista). La dictadura del proletariat seria més o menys l'etapa posterior a l’adquiriment de poder de les classes obreres, (on es crea un Estat Obrer), i com tot estat, serà una dictadura d'una classe sobre l’altra; en aquest cas, dels obrers sobre la burgesia. És aquella situació en la qual la classe treballadora exerceix el centre del poder polític i econòmic d’un estat davant la classe social burgesa, la qual té que complir una sèrie de requisits, com són:

-Enfrontament de classes contràries. (El proletariat i la clase burguesa tenen el deure d'enfrontar se per el control final dels mitjans de producció i les riqueses existents en l’economia )

-El resultat final té que ser una societat sense classes i amb igualtat plena entre ciutadans proletaris. És a dir, no té que existir la desigualtat econòmica.

-Per l’èxit de la dictadura del proletariat tant clase social obrera urbana com campesina tenen el deure de col·laborar baix del primer grup (burgesos).