Padlet socials by Edgar Cruz Martinez

Els orígens de Catalunya (segles VIII-XII) 1. La Catalunya islàmica

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 12:46:56 UTC

L'any 714, els musulmans van conquistar Saragossa, iniciant l'expansió cap al territori català. Al nord, els reis francs van ajudar a expulsar als àrabs en el segle IX, donant lloc a Catalunya Vella. No obstant això, al sud i oest, Catalunya Nova va romandre sota domini musulmà durant quatre segles. Durant aquest temps, la població va adoptar la cultura islàmica i es van introduir avanços agrícoles. Van sorgir noves ciutats com Balaguer, Lleida i Tortosa, que es van convertir en importants regnes taifes. El llegat arquitectònic inclou castells, torres defensives, banys àrabs i la sua de Tortosa

2. L’origen dels comtats catalans

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 12:49:09 UTC

Els reis francs van establir la Marca Hispànica al llarg dels Pirineus com una defensa contra els musulmans. Els comtats dins d'aquesta regió van ser governats per comtes.

En els segles IX i X, els comtes catalans van començar a independitzar-se dels reis francs. Guifré el Pelós va deixar els seus territoris als seus descendents sense intervenció real, i en 988, Borrell II es va negar a renovar el seu jurament al rei franc, declarant la independència dels comtats catalans.

Durant el segle X, els comtes catalans van repoblar els seus territoris, atorgant terres als pagesos, els qui es van convertir en propietaris lliures.

Els orígens de Catalunya (segles VIII-XII)

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 12:52:16 UTC

Marca hispanica

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 12:53:53 UTC

3. Feudalització i expansió dels comtats catalans

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 12:56:09 UTC

En el segle XI, la societat catalana va iniciar un procés de feudalización:

- Els nobles, buscant protecció contra els sarraïns i obtenir ingressos agrícoles, van convertir als pagesos en serfs en obligar-los a lliurar les seves terres.

- Els nobles es van autodenominar barons i van establir aquest títol com a hereditari.

- Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va pactar amb els barons per a restaurar la seva autoritat, convertint-los en els seus vassalls i sotmetent a la població pagesa sota el codi dels Usatges de Barcelona.

- Els comtes catalans, després de la caiguda del califat de Còrdova en 1035, van exigir tributs als musulmans a canvi de pau i van començar a conquistar territoris com Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.

- El creixement econòmic dels comtats catalans va permetre la seva expansió cap a Occitània, mitjançant adquisicions territorials per compra, herència i matrimonis, com la unió de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

4. La formació de la Corona d’Aragó

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:01:24 UTC

En 1137 es va acordar el matrimoni entre Peronella, filla del rei d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, qui es va convertir en príncep d'Aragó en 1150. Aquest matrimoni va marcar la creació de la Corona d'Aragó.

El fill de Peronella i Ramon Berenguer IV, Alfons II (o Alfons I el Cast a Catalunya), es va convertir en el primer comte de Barcelona i rei d'Aragó, inaugurant la dinastia catalanoaragonesa.

Ramon Berenguer IV va conquistar Tortosa i Lleida i va avançar cap al sud, culminant en la presa de Siurana en 1153, l'última ciutat important sota domini islàmic a Catalunya.

Alfons I també va recuperar territoris a Aragó i, mitjançant el tractat de Cazorla amb la Corona de Castella, va renunciar a conquistar Múrcia a canvi d'obtenir València, Xàtiva i Dénia.

5. Els repoblaments i les activitats econòmiques

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:04:55 UTC

Durant el segle XIII es va repoblar la Catalunya Nova:

- Les terres van ser assignades a ordres militars, religioses i nobles.
- Els pagesos repobladors, coneguts com remences, estaven subjectes a servitud sota un senyor i a drets senyorials abusius.
- Les ciutats van rebre cartes de població, alliberant els seus habitants d'algunes servituds, i es van fundar noves ciutats.
- Els musulmans que ja vivien allí van poder romandre, coneguts com a mudèjars o moriscos.

Des del segle XI, va haver-hi un augment en la producció agrícola:

- Es van implementar millores tècniques i es van expandir les àrees de cultiu.
- El comerç interior va prosperar, donant lloc a fires i mercats rurals.
- Les ciutats van créixer, atraient artesans i comerciants.

La fabricació d'eines i armes de ferro en les ferreries del Pirineu va destacar com a activitat econòmica. Catalunya es va convertir en un important enclavament comercial entre Al-Andalus i l'Europa feudal.

6. L’art romànic a Catalunya

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:07:45 UTC

Durant els segles XI i XII, l'art romànic va florir a Catalunya amb notable desenvolupament.

- Nobles i clergues van erigir castells, esglésies i monestirs, com Sant Pere de Rodes, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. També es van construir petites esglésies rurals, destacant Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

- L'arquitectura romànica va mostrar influència llombarda, amb l'ús de grans blocs de pedra, torres robustes, absis esvelts i decoració amb petits arcs cecs.

- L'escultura romànica, subordinada a l'arquitectura, va destacar en obres exemptes com a portades (com la del monestir de Ripoll) i capitells de claustres (com els de Sant Cugat del Vallès), així com en escultures de fusta, com a Majestats, Verges amb el Nen i Descensos de la Creu.

- La pintura romànica va tenir gran importància, amb murals principalment en absis i parets, representant a Crist Pantocrátor i escenes de la vida de Jesús i la Mare de Déu. Destaquen les pintures de Taüll i les del Mestre de Pedret. També es realitzaven pintures sobre taula, com les col·locades en els frontals d'altar.

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:10:09 UTC

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:13:40 UTC

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:14:44 UTC

Monestir St. Pere

cruzmartinezedgar — 2024-03-12 13:16:08 UTC