Aquí teniu la distribució de les meves aules dels grups de 1r d'ESO. Són aules fetes inicialment amb un aforament per a 25 alumnes, no obstant això, jo porto 4 anys a l'institut i sempre hem estat entre 26 i 30 alumnes.

QUÈ M'AGRADA DE LA MEVA AULA I VOLDRIA MANTENIR?

M'agrada la il·luminació, hi ha molta llum natural perquè hi ha tota una paret de finestres.

QUE NO M'AGRADA DE LA MEVA AULA I VOLDRIA CANVIAR? COM?

Doncs no vull semblar excessivament negativa, però jo canviaria moltes coses.

L'espai és extremadament reduït, fins a tal punt, que moltes vegades els alumnes han de moure les seves cadires perquè pugui passar jo entremig a resoldre algun dubte puntual d'algun company.

Si jo pogués fer-ho (i l'equip docent hem deixés) d'entrada guanyaria espai posant les taules, mínim de dos en dos, tot i que l'ideal per a la meva forma de treballar seria de 4 en 4. D'aquesta manera guanyaria molt espai entre les taules per a poder passar entre les taules i els alumnes també estarien més amplis.

La pissarra de guix la canviaria per una pissarra vileda, ja que el guix ho omple tot de pols i els esborranys sempre estan superbruts.

A les aules del meu institut volen ser molt respectuosos amb el medi ambient, però crec que són poc conscients del poc espai que hi ha a les aules i tot just entrar a les aules hi ha 3 papereres grans que ocupen molt espai. Jo això ho canviaria i posaria només 1 (o una estructura amb 3 calaixos de dimensions més petites.

Canviaria de lloc el RAC (Calaix on hi ha l'ordinador, el teclat, el llapis digital), ja que està just darrere la taula del professor i sempre ens donem amb ell a l'esquena (molt perillós)

L'armariet del fons el trauria o bé el posaria tancat, perquè són com unes estanteries que sempre estan plenes de papers i treballs vells.

Crec que amb aquests canvis, tot i ser molts alumnes a classe, treballaríem molt millor i estaríem més espaiats.

A continuació us deixo els canvis proposats, tot i que els plànols no estan a escala. Hi ha dos grups de 2 taules, les he deixades així perquè de vegades tinc alumnes als quals els és més fàcil fer feina de dos en dos (aules acollida, FIL, nouvinguts, ..). En cas que no hi hagués alumnes d'aquests, es podria fer un altre grup de 4.

Plantejar qüestions reals i plantejar problemes als alumnes per a que ells puguin donar-los una solució és un exemple molt simple de com poder aplicar aquestes noves maneres d'aprendre.

El perquè l'ha de plantejar el professor, ...les respostes les han de donar els alumnes.

El professor continuarà plantejant  "perquès" fins que els alumnes puguin donar una resposta totalment correcta, desenvolupada,  justificada i comunicada amb les pròpies paraules dels alumnes. D'aquesta manera es tanca un aprenentatge significatiu que pordrà relacionar-se amb aprenentatges futurs. 

Doncs perquè la societat canvia, i això implica molts canvis a tots els nivells. Si pensem, i jo ho he fet, observo les aules on soc professora avui dia, i les aules són gairebé idèntiques a les que vaig assistir jo d'alumna fa 30 anys. 
Fa 30 anys no hi havia ni ordinadors, ni mòbils, ni tablets, ni disseny 3D, ni wifis, ni microscòpics portàtils connectables al mòbil, ...

Tampoc nosaltres eren alumnes com els d'ara, ni millors ni pitjors, però en la meva opinió érem molt diferents. Ens costava menys mantenir l'atenció, concentrar-nos en alguna cosa, sembla que llegir i escriure ens era més fàcil o teníem més capacitat per fer-ho. 
Crec que les noves tecnologies han canviat aquests aspectes de l'alumnat, i la seva manera d'aprendre és molt més visual, amb menys temps de concentració.

Això fa que necessitin espais i ambients més relaxats amb menys distraccions i accessos ràpids a la informació (navegadors) no pas llibres, per a mi una llàstima, però la societat canvia.

Aules connectades (ben connectades) a la xarxa, en les quals la movilització dels alumnes per fer qualsevol tasca, no suposi la pèrdua de 10 o 15 minuts de classe i un soroll ensordidor de taules i cadires arrossegant-se per terra.

Crec que primer de tot s'hauria d'implicar l'administració, de res serveix pensar en fer aules del futur i treballar en la seva creació quan any rera any s'estan treient aules específiques (música, laboratoris, plàstica, biblioteca) del nostre centre perquè tenim cada any més alumnes i classes més plenes (30 a l'ESO i 43 a batxillerat) és difícil pensar en aules del futur quan estem pitjor que a l'any 1980 en quant a recursos.

És evident que també és imprescindible que l'equip directiu estigui implicat, sino és així qualsevol canvi no és possible. Són ells els que han de transmetre l'esperit del canvi dins les possibilitats de cada centre, en el nostre cas petits canvis, però que millorarien la convivència i el treball a l'aula (disposar les taules en petits grups, treballar algunes hores per projectes, implicar a les famílies en proporcionar els seus fills ordinadors (ja que l'administració no ho fa), ampliar o millorar el wifi, canviar la disposició de les pissarres, deixar més espais per a l'exposició de treballs.... No són canvis tan complicats, fa falta voluntat i un canvi en la metodologia.