Durant aquesta època, Espanya es va esforçar per mantenir el seu imperi colonial, que incloua les Filipines, Cuba, Puerto Rico, la Guiné Equatorial i altres territoris. Això va portar a una sèrie de guerres colonials, com la Guerra de Cuba i la Guerra del Rif a Marroc, que van posar a prova l'exèrcit espanyol i van provocar una gran inestabilitat política a Espanya.

En aquest període, també es van produir canvis significatius en la societat espanyola, com el sorgiment del moviment obrer i el naixement dels primers partits polítics moderns. Així mateix, van sorgir corrents intel·lectuals com el regeneracionisme i la Generació del 98, que van criticar la decadència i el retard del país enfront de les nacions europees més desenvolupades.

En resum, l'imperi espanyol durant aquesta època va estar marcat per les guerres colonials, la inestabilitat política, els canvis socials i la crisi de la identitat nacional.

Enllaç:
https://www.tiki-toki.com/timeline/entry/1929658/LIMPERI-ESPANYOL/

El desenllaç de la guerra, encara que és inevitable, era difícilment acceptable per a la mentalitat política de la Restauració, que conservava el somni del passat imperial espanyol.  La crisi d'identitat que segueix la derrota inicia un conflicte, que durarà gran part del segle XX, entre els que pretenen recuperar la ideologia imperial del passat, i els que veuen la necessitat de construir una consciència nacional des de la perspectiva moderna i liberal de les altres nacions europees. 

Aquesta tensió es tradueix en contrastants formes de govern: la monarquia d'Alfons XIII, la dictadura del cosí de Rivera, la república, la dictadura franquista i finalment la monarquia actual de Joan Carles I, que se sustenta sobre un sistema democràtic parlamentari.

Eix cronològic

El catalanisme polític va sorgir com a resposta a la percepció que Catalunya estava sent discriminada per part de l'Estat espanyol, que no reconeixia la llengua i la cultura catalanes i que no respectava els drets polítics i econòmics de la regió. En aquest context, van sorgir diferents moviments polítics i culturals que van defensar la identitat i els drets de Catalunya.

El primer moviment important del catalanisme polític va ser la Renaixença, que va sorgir a partir de la dècada de 1830 i que va defensar la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Aquest moviment va ser liderat per intel·lectuals com Joan Maragall, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, entre d'altres.

El catalanisme polític va arribar al seu punt àlgid a principis del segle XX, amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, que va ser la primera institució autònoma de Catalunya en temps moderns. La Mancomunitat va ser creada gràcies a la pressió del catalanisme polític i va suposar un important avenç en la consecució dels drets polítics i econòmics de Catalunya.

https://www.sutori.com/es/historia/els-origens-del-catalanisme-politic-1830-1901--nHLEUUKvViM2emfXJko2Xuxp

El catalanisme va aparèixer al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la llengua i la cultura catalanes (cultural) i, més tard, es va afegir a la reivindicació política (polític).

El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.

El sistema polític de la Restauració es va fonamentar en el sistema bipartidista, en el qual els partits Liberal i Conservador es van alternar en el poder. Aquests partits no tenien grans diferències ideològiques i es van centrar principalment en la defensa del règim monàrquic i la llei de successió que el legitimava. Així mateix, van mantenir una política d'estabilitat social i econòmica, que va permetre el desenvolupament del país.