Les aules són bastant àmplies i tenim la sort de tenir grups reduïts.

Les aules tenen força llum natural, totes elles tenen bona ventilació, cortines i persianes, per poder adequar en cada moment la llum que necessitem.

Pel que fa als dispositius, totes les aules tenen pantalla interactiva, pissarra blanca o de guix i ordinadors de sobretaula. A més, comptem amb portàtils i tauletes que en poden fer ús tots els alumnes.

Els espais comuns també els aprofitem, així com els passadissos.

La decoració de les aules i els passadissos són molt riques, ja que cada tutora té llibertat per exposar el que es fa i els alumnes són els protagonistes.

De moment, tot el que hi ha m'està bé, pel fet que és una escola viva, amb moviment de mobiliari si és necessari, amb recursos i exposicions agradables a la vista...

- Taules rodones

- Cadires amb rodes per facilitar els desplaçaments

- Dispositius electrònics i informàtics de nova generació (però ens falta formació)

- quan es van dissenyar... es feien servir les TIC aleshores?

- han canviat els centres al mateix ritme que ha canviat la societat?

- l'aula tradicional: el professor davant i els alumnes en files mirant el professor, en una sola direcció... fomenta els enfocaments didàctics innovadors?

 

b) Quin tipus d'aula ens fa falta?

 

c) Qui s'ha d'implicar en aquest canvi?

 

 

Els espais d'aprenentatge són la clau per poder enfocar l'ensenyament cap a una educació més competencial, que l'alumne sigui el protagonista del seu procés, que l'autonomia sigui una habilitat per la vida i la creativitat una eina per superar-se dia a dia.

Els espais, per sort, han anat evolucionant, encara que hi ha resistències entre algun tipus de professorat. 

La formació dels professionals de l'educació és la clau, per trencar amb espais tradicionals i metodologies estàtiques i dirigides pel mestre.

És cert que les noves tecnologies han facilitat el canvi de mentalitat, però ens cal una formació per reciclar-nos i aprendre a fer ús d'algunes noves eines i maquinària informàtica.

 

Ens faria falta una aula més viva, oberta, dinàmica, amb espais diversos, però sense sobrecarregar per no distorsionar l'aprenentatge.

 

La implicació ha de venir des del departament, amb un bon lideratge, oferint formació i incentivant amb reconeixement el que estem fent. Per altra banda, el professorat ha d'estar disposat a fer aquests canvis. I per acabar, les famílies ho han de validar i veure amb bons ulls. Si aquesta combinació no funciona, no serà possible fer les transformacions.

 

a) l´ús de la tecnologia

b) la distribució de l'aula

c) les noves metodologies del s. XXI?

 

L'ús de la tecnologia ens pot ajudar en molts aspectes, ja que la societat en la qual vivim ha avançat i ens podem moure amb molta més agilitat. El coneixement no el té el mestre, sinó que a través de la tecnologia podem cercar informació, podem crear contingut, podem treballar virtualment, podem relacionar-nos... Només ens cal tenir els coneixements mínims per saber fer un bon ús de la tecnologia. El canvi és constant i hem d'estar a l'alçada.

 

De la mateixa manera, la distribució a l'aula és primordial. Hem de transformar els espais per adaptar-nos a les edats, als materials, a les necessitats, a les dificultats d'aprenentatge dels alumnes. Ens ajudarà a tenir en ordre els espais, amb el material necessari, ni amb excés ni amb mancança, a organitzar-nos per treballar en grups, amb autonomia i amb un bon ambient de treball. 

 

I com no, les noves metodologies, o no tan noves, però que són vàlides per un aprenentatge competencial, significatiu, lliure i productiu. El canvi principal és en la tasca del mestre, ja que ha de motivar a l'alumnat per treballar i aprendre, que valori i tingui criteri, que raoni i sigui crític, que s'avaluï i que avaluï als companys...

 

 

- Tenim alguns exemples de com fer-ho?

 

El paper del docent és diferent del que coneixem de l'ensenyament tradicional. Ara, el mestre ha de ser un guia per obrir camins, donar oportunitats, fer reflexionar i arribar a les seves conclusions. És possible a qualsevol àrea, matèria o àmbit. Només cal planificar amb anterioritat la intenció, l'objectiu i portar-ho a la pràctica, sabent que la classe pot agafar un caire que el docent no esperava. Hem de ser flexibles i aprofitar les oportunitats.

 

Per la meva formació i dedicació, amb la universitat autònoma de Barcelona, puc assegurar que la seva filosofia d'educació va per aquí. Amb l'ICE he continuat mantenint contacte, ja que és l'estil de vida que m'agrada per dur a terme a l'aula, a l'escola, a l'ensenyament. He assistit a jornades referents a la transformació de l'aula, de l'enfocament globalitzat, del treball competencial, de la mirada amorosa a l'alumnat...