En aquesta pintura hi predominen les línies corbes i s'utilitza la perspectiva jeràrquica amb la qual l'artista aconsegueix que la imatge del Crist en Majestat, de grans proporcions respecte la resta de personatges, domini tota l’escena.

Predominen el blau, el groc i el vermell que són colors purs, que estan aplicats de manera plana, sense clarobscurs.
No trobem fons arquitectònic ni paisatgístic.

Aquesta pintura no te llum.

Com es pot veure hi predominen les línies corbes que delimiten les figures i que afavoreix la claredat compositiva.

Podriem dir que aquesta pintua és simetrica encara que les mans trenquen una mica les simetria. La línia principal divideix la imatge. També hi trobem hieretisme.

 Gran importància de la composició, la pintura dels murs de l'església representaven varies escenes bíbliques, i en l'absis hi havia la representació més extensa, es divideix en tres parts:  Registre superior, Registre intermedi, Registre inferior.

 No s'aprecia cap ritme. En les pintures murals es representen escenes, moments captats que son repetits permanentment. 

 Estil romànic, s'adapta a l'espai físic i al marc arquitectònic. Hi trobem franges de colors en comptes de paisatges o arquitectures. Podem veure la importància del dibuix, els colors son plans i la representació del personatge és més simbòlica que realista. Trobem la prespectiva jeràrquica i té simetria. 

Podem trobar-hi tres registres:

Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.

El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.

Més enllà de la decoració l'obra servia per educar els fidels, és a dir que la seva funció era didàctica i decorativa

El convenciment que l’autor dels frescos de Sant Climent de Taüll era un pintor amb contactes evidents amb Itàlia, on la influència iconogràfica i formal bizantina, era molt més gran, explicaria una bona part de les característiques del conjunt: el hieratisme i la frontalitat de les figures, l’allargament i l'estilització dels cossos, l’obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l’ús de rodones vermelles a les galtes per donar una certa sensació de volumetria.

Sobre aquesta obra cal remarcar que va ser pintada durant el període artístic del romànic.
Com a característiques pictòriques romàniques hi tenim.

El paper de l'artista es deconegut

Registre superior: Color vermell
Registre intermedi: Color blau
Registre Inferior: Color lila