Aquesta frase la diu la Serena dirigint-se a la dona que s’encarrega dels petits a l’ hospital. Fa referència al moment en que decideix dedicar a la Cecília i a la Maria a l’ hospital però finalment se’ n penedeix i de cop comença a córrer cap a les nenes i se les endú. La Gelvira, la llevadora de la família, ho contempla tot. Una vegada les germanes estaven amb la Serena tornen a casa. Com a conseqüència la Serena haurà de fer un gran esforç per aconseguir més diners i així poder mantenir a les germanes. 

Creiem que aquesta frase mostra a tota l’estima que te la Serena cap a les seves germanes i és tan forta que és incapaç de deixar-les soles. L’amor entre germanes pot ser més important que poder viure amb menys estrès o aconseguir diners per poder lliurar el seu pare dels pirates, ja que haurà de pagar dides. La seva decisió ha estat desencertada cap a les nenes per què elles podrien haver estar millor a l’hospital on les cuidarien i mai passarien gana però molt bonica ja que és incapaç d’abandonar-les. 

Lídia García García
Mariona Grau Gallina

Aquesta frase la pensa la Serena , explica el moment en el que la mare està inconscient i el vicari recita unes pregàries per  a morir sense sofrir i se’n vagi al cel amb Déu.  Al cap d’uns moments la mare mor. 

A hores d’ ara aquesta situació no es duria a terme ja que no li donem un pes important a la religió. Avui en dia es trucaria a una ambulància per a que s’ emportin a la dóna per a intentar salvar-la , no confiaríem en que unes pregàries i una aigua beneïda salvessin a una persona. El contrast de la religió cristiana entre l’any 1428 i 2018, és molt gran ja que en aquella època la majoria de gent excepte el sacerdots eren analfabets, és a dir, no sabien llegir ni escriure. No tenien criteri propi, es podria dir que la religió decidia per ells. Actualment, la situació ha canviat absolutament, gairebé tothom pot assolir una bona educació , per tant la gent sap llegir, escriure i prendre les seves pròpies decisions. En conclusió, podem observar que en 600 anys ha canviat molt la manera de pensar de la gent. 

Arnau Garriga
Bernat Comín

Clara Garcia i Júlia Grañana 

 

 Aquesta frase és dita per un home de classe rica. Això succeeix quan la Serena va en busca de la Gelvira al casal dels Barceló perquè la Brígida s’ha posat de part i a més a més està inconscient per la terrible desgràcia que havia succeït a la catedral, el terratrèmol.  A l'arribar al casal dels Barceló, una serventa va a obrir-li la porta amb malfiança, i quan la Serena va a explicar a aquesta la seva situació per tal de que la deixés passar i  demanar ajut a la Gelvira, apareix l’home, impedint-li parlar amb ella. Tot i que ell l’intenta fer fora, apareix la Gelvira i la Serena li explica el que li ha passat a la seva mare. Després d’escoltar els fets, decideix marxar amb la jove per ajudar a la Brígida. Quan l’home veu que la seva llevadora està decidida a marxar i deixar a la seva dona de part sola, li diu la frase anterior. 

Nosaltres pensem que és una frase molt egoista ja que totes les persones tenen el mateix valor independentment de les riqueses o la classe social en la que estigui.  A més a més l’home hauria d’entendre el que li diu la Gelvira quan marxa: que la seva dona estarà moltes més hores de part, però en canvi, a la Brígida li va la vida. 

 

Mar Gurri i Eva Enrich 

Aquesta frase la diu la Gelvira. La situació en que estan és que, la mare de la Serena, la protagonista, ha perdut el coneixement i com no desperta,  s’està a punt de morir. La protagonista li està donant un atac d’angoixa perquè la Blanca, que és la més gran, no apareix i per això ella haurà de cuidar  de totes les seves germanes, ja que de moment s’han quedat orfes. 

Nosaltres pensem que com la Serena, amb només 14 anys, s’haurà d’encarregar de tot el que feia la mare: feines de casa, i com la seva veïna, la Gelvira, la tranquil·litza i l’anima perquè no s’enfonsi i pugui tirar la casa endevant mentre la Blanca no aparegui. La frase ens vol dir com són les diferents tipus de persones: que un cop veuen que no hi ha cap solució s’ensorren i no aconsegueixen tornar-se a aixecar i d’ altres que per molt que sigui difícil la situació són fortes per dins  i es tornen a aixecar fins que ho aconsegueixen. 


Marc Bramona
Lluc Estapé

En aquesta frase la Gelvira li diu a la Serena que ha de ser forta i valenta perquè com que la seva mare no estava molt be ella hauria de encarregar-se de cuidar a les seves germanes petites i no deixar-les soles. Com que la Serena es més gran ha de donar exemple a les seves germanes perquè puguin tenir una vida digna. 

Nosaltres creem que se la major ens ensenya que quan els altres necessiten ajuda, nosaltres sempre estarem a un pas endavant per ajudar-los i no acabes de voler adonar-te de la situació, per la qual cosa et tendeixes  a retardar la recerca d’una solució al problema i en el fons et sents culpable per no actuar. Això vol dir  implicar-te i  ser capaç de lo que suposaves. Les noies majors podem caminar en aquesta terra amb la confiança que mai oblidarem qui som, perquè els nostres germans petits sempre hi seran per recordar-nos qui som. 

Anastasia Kunash i Sara Luque 

Aquesta frase pot arribar a significar que, o tens molta pressió a sobre o bé el dia t'està anant molt malament, no paren de donar-te males notícies com que el dia del aniversari se't mori alguna persona a la que li tinguis molt apreci per alguna malaltia o algun altre motiu.

 
Roger Llorens i Guillem Fernandez

Arnau Vilalta

Aquesta frase la diu la Serena quan va a deixar a la recen nascuda a l’hospital perquè la cuidin bé i ella es pugui encarregar de les seves germanes i del negoci. Al final, la Serena decideix quedar-se a la seva germana  encara que  no tingui temps per altres coses, però la Gelvira pensa que no podrà fer-se càrrec de tot. 

Pensem que amb l’edat de la Serena, que són només 14 anys, és una decisió molt difícil que ha de prendre. Ara ha de cuidar de totes les seves germanes i no és ni major d’edat. Encara que la seva mare sigui morta, segueix pensant en ella i sempre pensa què faria ella en cada situació que se li presenta. Això pot semblar molt difícil perquè actualment ho tenim tot molt proper i no necessitem molt esforç per aconseguir el mínim per viure i en aquella època tot era molt diferent: treballaves molt per aconseguir una misèria i tot era molt més difícil que ara. 

Fernando Segura i 
Joan Martín 

Aquesta frase la diu el narrador quan la Serena va veure que la seva mare, la Brígida, no despertava. Cal recordar que, anteriorment,  va rebre molts cops al cap a conseqüència d’un terratrèmol quan estaven dins l’església  de Santa Maria del Mar per assistir al dia de la Candelera. Un cop a casa, la Serena i les seves germanes van avisar a la Gelvira per poder-la reanimar. La Serena,  al veure que no reaccionava, va veure poques esperances de que la seva mare visques. 

Nosaltres creiem que la Serena era conscient de que la seva mare havia mort i no tornaria amb elles. Encara així, no va dir res a les seves germanes perquè no perdessin la esperança i es deprimissin ja que elles pensaven que encara tenien possibilitat de que reacciones i tornes amb vida. Pensem que va ser un moment molt dur i difícil per la Serena ja que, amb només 14 anys, sabia que els seus pares no estaven amb ella i suportar-ho seria molt complicat. 

Clara Rodríguez i Sandra Ramírez

 

La Serena està en un moment molt complicat i la Gelvira fa molt bé en animar-la i fer que no pensi en el tema. Intenta mantenir ocupada a tota la família i aportar solucions. Creiem que és una situació molt difícil de superar, tenint en compte que a més a més, el seu pare està segrestat i més que mai necessiten ajuda. A part, és una època en la que hi ha molta pobresa i, per tant, els costarà molt mantenir a set germanes.

Marc Ocaña
Pol Mompart

 

Durant  el terratrèmol, la Brígida, la mare de la Serena, resulta ferida i la gent que intenta fugir la trepitja violentament. La Blanca, germana de la Serena, continua sense aparèixer. La Gelvira, la llevadora, li diu això perquè se n’adoni que a partir d’ara tot serà diferent per ella i per les seves germanes, ja que han de saber enfrontar aquesta nova situació. 

Aquesta frase ens dona a entendre que quan les coses es compliquen, no surten bé o com ens esperàvem, hem de seguir cap endavant i no enfonsar-nos. Hem de saber afrontar els nostres problemes i buscar possibles solucions i no pensar en que el món s’acaba. A més, ens podem adonar compte que no tot gira al nostre voltant i que hi ha persones amb problemes més greus, com ara el cas de la Serena, i nosaltres, com a adolescents, ens queixem de qualsevol cosa que no ens agrada, o bé no aconseguim. 

Natalia Encinas
Raquel Oller

Aquesta frase es diu a casa de l’Anselm Estrany. Feia poca estona que hi havia tingut lloc un terratrèmol, afectant sobretot a l’Església de Santa Maria Del Mar. Allà hi era la mare de la Srena embarassada i acompanyada de les seves filles. La Brígida, ferida, estava inconscient al llit, mentre la Serena intentava ajudar a la mare. La Serena li diu a  l’Eulàlia que s’encarregui de les dues germanes petites, mentre ella va a buscar a la Gelvira. 

En l’època on es relata aquesta història i degut a la pobresa, els infants sempre passaven gana. A més a més, com que no hi havia un control de natalitat, molta gent tenia fills no desitjats. Com que la Serena està a punt de perdre a la seva mare, s’encarrega d’organitzar a la família.

Marc Palau
Nacho Romero

Aquesta exclamació tan segura, és dita per la Serena. En aquest moment la mare està donant a llum inconscientment mentre que la Gelvira i la Serena l’ajuden, aportant tot el seu màxim esforç perquè aquest part surti bé. Malauradament, no és així. La petita surt amb bones condicions però la mare segueix inconscient, sense reaccionar. Finalment mor. 

 

La Serena, dient aquesta frase, ens fa veure que la vida continua. Que per molts problemes, preocupacions o fets que hagin passat, hem de ser capaços de seguir endavant. La mort d’una mare, és de lo pitjor que pot passar per a qualsevol però creiem que afecta més quan es dona el cas en què els qui ho pateixen són fills  petits. Aquests hauran de créixer i afrontar etapes diferents sense el seu principal pilar, com és el d’una mare. La Serena, al ser la germana gran, haurà de portar les “riendes” en aquesta família. Això afectarà sobre ella positivament i negativament. La part bona és que madurarà, la farà créixer com a persona, s’espavilarà i sabrà buscar estratègies quan les necessiti ja que en aquests moments només té 14 anys i aquest és un càrrec d’una persona adulta i que ha viscut experiències de tot tipus. La part negativa és que haurà de perdre temps lliure per ajudar a les seves germanes i que tots els possibles problemes que tingui, els haurà de poder afrontar. Segurament rebi ajuda d’una altre persona però mai serà la mateixa que la que li podria oferir la seva mare. 
Mar Rovira i Maria Nebot

Sempre va ben vestida, amb vestits llargs que li arriben fins als turmells, normalment va amb un sac en el que hi porta diners per si té una emergència. 

Li agrada passejar-se per la platja per mullar-se els peus i sentir les pessigolles que li provoquen els granets de sorra. A part de passejar per la platja també li agrada molt sortir amb el seu home i parlar de les seves coses. El que més li agrada de tot és estar amb la seva família i cuidar d’ella. 

La Blanca és molt intel·ligent a la part que amable, perquè sempre està ajudant a tothom amb el que necessitin.

       
MARC BRAMONA I GUILLEM FERNÀNDEZ

És la filla de la Brígida Gotmar i l’Anselm Estany. Va néixer l’any 1414 i té sis germanes. A la historia té 14 anys. Té el cabell i els ulls castanys. És una noia molt espavilada, després de la captura del pare i la mort de la mare està tirant endavant la família. És molt curiosa i positiva, tot i que en algunes situacions difícils no tant. És llesta, sap cuinar, fer soles de les sabates, cuidar de la família i vol aprendre a comptar i l’ofici de llevadora. No té molt bona memòria i li costa retenir la informació. És desconfiada i li costa confiar en gent nova. Sap controlar les situacions difícils i per molt que estigui malament això no l’atura. La raó per la qual no es rendeix mai és pel bé de la seva família, ja que no poden sobreviure sense ella.

Eva Enrich i Lídia García
 

 

En aquesta imatge podem veure a la protagonista del llibre, Serena. És una nena de 14 anys, tot i que fa la funció d’una mare. La seva mare, Brígida, va morir just en el moment que estava tenint la seva novena filla. El seu pare està captiu en un vaixell de pirates, els quals, demanen diners per a retornar-los. Serena és  una d’aquestes nou filles, concretament la segona més gran. Físicament es d’estatura mitjana. En el seu cos abunda el color marró, els ulls grans, el cabell arrissat i la pell morena que fan una molt bona combinació. Té un nas punxegut, uns llavis i unes celles molt finetes. El que més destaca de la seva aparença és el tacte de la seva pell, ja que és molt suau. 

Es una nena molt responsable, ja que decideix encarregar-se de les seves germanes petites. També és una persona molt treballadora perquè quan no està treballant en els tapins està per les seves germanes, o cuinant. 

Des del nostre punt de vista seria una gran persona a conèixer. 

Bernat Comín, Júlia Grañana

La Gelvira vivia al carrer del Malcuinat, a dues passes de la família Estany. Era una mica més gran que la Brígida (mare de la Serena), cap els quaranta, però per la suavitat de la pell i la bellesa del seu rostre semblava molt més jove. A més, era menuda, inquiet i amb moltes ganes de fer coses. Des de ben joveneta, havia ajudat moltes dones a tenir els seus fills. Deien que tenia les mans de plata en els infantaments i que ajudava les mares a recuperar-se bé i de pressa després dels parts. Sabia curar ferides , trencaments i mals diversos i feia de metgessa. Ara, la Gelvira després de la mort de la Brígida, s'ha fet tutora legal de les nenes. 

Sandra Ramírez i Maria Nebot

Aquest objecte surt en el capítol (3) pàgina 33. I en aquesta par es pot llegir que la Serena va a buscar al Mossèn Pare Jordà, perquè veu que la seva mare s’estava morint i la Gelvira li va que el busqués per que li donés l’extremunció. El musen es va posar les vestidures i va agafar el calze per anar per el carrer per fer el viàtic. 

És una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística. 

Vista des de l’exterior, trobem un edifici massís i robust, on predominen les línies horitzontals. La façana dona a la plaça de Santa Maria, i queda ajustada per dues torres octagonals. Damunt de la porta principal hi ha una gran rosassa que va ser destruïda per un terratrèmol al 1428 (el terratrèmol que s’explica al llibre de Serena), però que posteriorment  van refer.

Poden trobar  les escultures de Sant Pere i Sant Pau entre els arcs del portal i, al timpà, el Salvador entre Maria i Sant Joan.

Des de l’interior podem veure un edifici de tres naus separades per columnes octagonals. 

La il·luminació és molt plana, allunyada dels jocs de llum i ombra que es poden produir en altres esglésies.

Sempre va ben vestida, amb vestits llargs que li arriben fins als turmells, normalment va amb un sac en el que hi porta diners per si els necessita.

Li agrada passejar-se per la platja per mullar-se els peus i sentir les pessigolles que li provoquen els granets de sorra. A part de passejar per la platja també li agrada molt sortir amb el seu home i parlar de les seves coses. El que més li agrada de tot és estar amb la seva família i cuidar d’ella. 

La Blanca és molt intel·ligent a la part que amable, perquè sempre està ajudant a tothom amb el que necessitin.

       
MARC BRAMONA I GUILLEM FERNÀNDEZ