Jonathan Swift va néixer a Dublín, Irlanda, però era d'origen anglès. Va estudiar a la Universitat de Dublín i es va convertir en sacerdot anglicà. Va viure en una època de grans tensions polítiques i religioses, especialment entre Anglaterra i Irlanda. Va ser un escriptor satíric i polític, i va defensar els drets dels irlandesos davant l'opressió anglesa. Va morir el 1745, deixant un llegat com un dels escriptors més importants de la literatura anglesa.

Context de l'època i pensament

Swift va viure durant el segle XVIII, una època marcada per:

• La Il·lustració: Un moviment intel·lectual que defensava la raó, la ciència i el progrés, però  Swift criticava per la seva confiança excessiva en la racionalitat humana.

• Canvis polítics: Anglaterra i Irlanda vivien tensions per la dominació anglesa i les desigualtats socials.

• Sàtira com a eina crítica: Els escriptors utilitzaven la sàtira per denunciar els abusos de poder, la corrupció i els defectes de la societat.

Moviment literari

La seva obra es caracteritza per una visió més pessimista  de la humanitat. "Els viatges de Gulliver" és una obra de sàtira social i política, que utilitza la fantasia i l'humor per criticar la societat de la seva època.

Resum de "Els viatges de Gulliver" (1726)

L'obra narra els viatges de Lemuel Gulliver, un metge anglès que viu quatre aventures en mons fantàstics:

1. Lil·liput: Habitat per éssers molt petits, representa la corrupció de la política.

2. Brobdingnag: Un país de gegants que mostra els defectes de la humanitat.

3. Laputa: Una illa voladora habitada per científics obsessionats amb teories inútils, una crítica a la ciència desconnectada de la realitat.

4. El país dels houyhnhnms: Cavalls racionals que contrasten amb els yahoos, éssers humans salvatges i irracionals. Aquí Swift qüestiona la naturalesa humana i la idea de progrés.

Temes principals

• Crítica social i política: Swift denuncia la corrupció, la guerra i la hipocresia.

• Utòpia i distòpia: Els mons que visita Gulliver són reflexos distorsionats de la societat, mostrant els seus defectes.

Fragment de l'obra

Fragment 1 (Lil·liput):

"Em vaig adonar que els lilliputencs no mesuraven més de sis polzades d'alçada, però la seva destresa i enginy eren proporcionals a la seva petita mida. La ciutat era un prodigi d'ordre i simetria, amb cases ben construïdes i carrers nets. Els jardins estaven plens de flors i arbres minúsculs, i tot semblava estar dissenyat per a éssers tan diminuts com ells."

Fragment 2 (Brobdingnag):

"En comparació amb els gegants de Brobdingnag, jo era com un lilliputenc per a ells. La meva petita mida em va convertir en una curiositat, i aviat vaig ser portat a la cort per a entretenir el rei i la reina. Tot el que feia els semblava extraordinari: la meva manera de caminar, de parlar i fins i tot de menjar. Un dia, el rei em va preguntar sobre els costums i el govern del meu país, i jo li vaig explicar amb orgull com funcionava la nostra societat. Però, per la seva reacció, vaig entendre que el que jo considerava avançat i civilitzat, ell ho veia com una mostra de barbàrie i corrupció."

John Ronald Reuel Tolkien va néixer el 3 de gener de 1892 a Bloemfontein, a l’Estat Lliure d’Orange (actual Sud-àfrica). Després de la mort del seu pare, la seva família es va traslladar a Anglaterra, on va créixer. Des de petit, va mostrar un gran interès per la lingüística i la mitologia, cosa que influiria profundament en la seva obra literària.

Tolkien va lluitar a la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, es va convertir en professor de filologia i literatura anglosaxona a la Universitat d’Oxford, on va desenvolupar la mitologia de la Terra Mitjana.

Va morir el 2 de setembre de 1973 a Bournemouth, Anglaterra.

Context històric

Tolkien va començar a escriure El Senyor dels Anells el 1937, en un període marcat per grans canvis mundials. Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el conflicte va sacsejar Europa i el món, influenciant indirectament la seva visió sobre la lluita entre el bé i el mal. Tot i que Tolkien va negar que la seva obra fos una metàfora de la guerra, l’amenaça de Sàuron i la corrupció del poder reflecteixen preocupacions similars a les d’aquella època.

Quan la trilogia es va publicar entre 1954 i 1955, el món vivia el començament de la Guerra Freda, amb tensions entre els Estats Units i la Unió Soviètica. A més, molts països d’Àfrica i Àsia s’estaven independitzant, canviant el mapa polític global. Paral·lelament, la cursa espacial començava, portant la humanitat cap a una nova era tecnològica.

Moviment literari

L’obra s’emmarca dins de la fantasia èpica o alta fantasia.També té influències del romanticisme i del medievalisme.

De que tracta?

La història segueix Frodo Saquet, un hobbit que ha de destruir l’Anell Únic, un artefacte màgic creat per Sàuron, el Senyor Fosc, per dominar la Terra Mitjana.

Per aconseguir-ho, Frodo compta amb l’ajuda de la Germandat de l’Anell, formada per personatges com Gandalf, Aragorn, Legolas i Gimli. A mesura que la història avança, Sàuron reuneix els seus exèrcits, mentre Frodo i el seu amic Sam intenten arribar al Mont del Destí per destruir l’Anell.

La novel·la tracta temes profunds com:

• La lluita entre el bé i el mal

• La amistat i la lleialtat

• El poder i la corrupció

• El sacrifici i l’esperança

Adaptació cinematogràfica

La trilogia va ser adaptada al cinema pel director Peter Jackson i es va estrenar entre 2001 i 2003:

-El Senyor dels Anells: La Comunitat de l’Anell (2001)

-El Senyor dels Anells: Les Dues Torres (2002)

-El Senyor dels Anells: El Retorn del Rei (2003)

Recepció

Va rebre comentaris tant dolents com bons, que anaven des de terrible a excel·lent. Entre les crítiques dominaven aquelles que titllaven l'obra d'infantil: el crític nord-americà Edmun Wilson va qualificar l'obra al diari The nation com a "escombraries adolescents", mentre que l'escriptor Edwin Muir deia que tots els personatges eren com nens que mai no arribarien a la pubertat.

Fragment

"Salido de la duda, libre de las tinieblas, cantando al Sol galopó hacia el amanecer, desnudando la espada. Encendió una nueva esperanza, y murió esperanzado; fue más allá de la muerte, el miedo y el destino; dejó atrás la ruina, y la vida, y entró en la larga gloria.
(...)
No es oro todo lo que reluce, ni toda la gente errante anda perdida; a las raíces profundas no llega la escarcha; el viejo vigoroso no se marchita. De las cenizas subirá un fuego, y una luz asomará en las sombras; el descoronado será de nuevo rey, forjarán otra vez la espada rota.
(...)
Galopaba con un furor demente, como si la fervorosa sangre guerrera de sus antepasadosle corriera por las venas con un fuego nuevo; y transportado por Crinblanca parecía un dios de la antigüedad, el propio Orome el Grande, se hubiera dicho, en la batalla de Valar, cuando el mundo era joven. El escudo de oro resplandecía y centelleaba como una imagen del sol,y la hierba reverdecía alrededor de las patas del caballo. Pues llegaba la mañana, la mañana y un viento del mar; y ya se disipaban las tinieblas; y los hombres de Mordor gemían, y conocían el pánico, y huían y morían, y los cascos de la ira pasaban sobre ellos. Y de pronto los ejércitos de Rohan rompieron a cantar, y cantaban mientras mataban, pues el júbilo de la batalla estaba en todos ellos, y los sonidos de ese canto que era hermoso y terrible llegaron aun a la ciudad. "

Marlow és el narrador i protagonista de la història. Un mariner reflexiu, idealista i filosòfic que viatja al Congo per trobar Kurtz. Es distingeix per la seva visió crítica del colonialisme i la seva dignitat moral.

Kurtz

Kurtz és un home carismàtic i influent, però en el seu aïllament a l'Àfrica, cau en la bogeria i la corrupció. Representa la foscor humana i l'ambició desmesurada. Al final, mor pronunciant "¡La por!".

El capità

El capità és el responsable del vaixell en què viatja Marlow. És pràctic i pragmàtic, però també mostra signes de desesperació a mesura que s'aproxima al Congo, on la corrupció del sistema colonial es fa evident.

La Dama de Kurtz

La dona de Kurtz, que Marlow descriu com una figura gairebé idealitzada, és una dona apassionada i ferventment devota al seu marit, que sembla ignorant de la foscor en què Kurtz s'ha sumit.

El "Cap de la companyia"

Representa l'autoritat colonial, amb una actitud indolent i burocràtica. Està més preocupat per l'eficiència de les operacions colonials que pels sofriments que aquestes causen.

Joseph Conrad és l’autor de El cor de les tenebres, una novel·la publicada el 1902. Va néixer com a Józef Teodor Konrad Korzeniowski el 1857 a Ucraïna, però va escriure en anglès. Conrad va ser mariner, i les seves experiències a la mar van influir molt en les seves obres.

Moviment literari: Modernisme i Realisme

La seva obra és part del Modernisme, un moviment que volia trencar amb les formes tradicionals i explorar nous enfocaments. En El cor de les tenebres, Conrad parla de la psicologia humana i mostra com la gent pot caure en la foscor. També hi ha elements del Realisme, que es centra en els conflictes interns dels personatges.

Context històric i temàtic

La novel·la passa durant el colonialisme europeu a l'Àfrica, sobretot al Congo belga. Conrad va ser mariner a l’Àfrica i va veure de primera mà com els europeus explotaven i maltractaven els africans. A través d'aquesta història, critica el sistema imperialista, mostrant com pot deshumanitzar tant els conqueridors com els conquerits. L’obra qüestiona els valors de la civilització europea, mostrant com, en situacions extremes, la gent pot perdre la seva moralitat.

Els temes principals de la novel·la són el colonialisme, l’obscuritat de l’ànima humana i la deshumanització. El "cor de les tenebres" simbolitza tant l'Àfrica com la part fosca de l'ésser humà. Conrad utilitza un narrador poc fiable per crear una història que fa que el lector dubti sobre el que està passant realment.

Fragment

El Nellie, una goleta de creuer, va bascular cap a l’àncora sense que li onegessin ni mica les veles i va quedar en repòs. La marea havia pujat, el vent havia amainat força i, com que el trajecte era riu avall, no tenia altre remei que fer parada i esperar que canviés la marea. L’estuari del Tàmesi s’estenia davant nostre com el naixement d’un canal sense fi. A l’horitzó, la mar i el cel es fonien sense fissures i, en l’espai lluminós, el velam adobat de les barcasses que el corrent empenyia a la de- riva semblava immòbil, com si fossin uns penjolls ver- mells de lona amb la punta esmolada, enmig d’esclats de  botavares envernissades.

Fragment pelicula

https://www.youtube.com/watch?v=a34UBEWyK-4

https://www.youtube.com/watch?v=jZWOTmxnwqI

Colonialisme i imperialisme

Un dels temes principals és la crítica al colonialisme. Conrad ens mostra com els europeus arriben a l'Àfrica pensant que porten civilització, però en realitat només porten explotació i violència. A mesura que la història avança, veiem com els europeus, com Kurtz, perden la seva humanitat per la seva ambició i el poder. És com si el colonialisme fes que tothom es tornés més salvatge, fins i tot aquells que es pensaven que eren "civilitzats".

La foscor dins de l'ésser humà

El títol, El cor de les tenebres, no només es refereix a l'Àfrica, sinó també a la part fosca de l'ànima humana. Kurtz comença sent un home amb bones intencions, però el poder i la solitud el tornen boig. A mesura que s'apropa a la "civilització", en realitat es torna cada vegada més salvatge. Aquesta idea ens mostra que, quan es trenca la moral i les regles socials, la gent pot fer qualsevol cosa, fins i tot si al principi no ho semblava.

Marlow, el narrador

Marlow és el protagonista i el narrador de la història, i a través d'ell veiem com Conrad ens explica els horrors de l’Àfrica i del colonialisme. Marlow és més racional i reflexiu que Kurtz, i tot i que no es deixa corrompre, també es veu afectat per tot el que passa. La seva cerca de Kurtz no és només per trobar-lo, sinó també per entendre què ha passat amb ell i què fa que les persones siguin tan cruels. Marlow es planteja si realment la civilització val la pena o si tot és una il·lusió.

Narrador poc fiable

Una cosa interessant de la novel·la és que Conrad utilitza un narrador poc fiable. A través d’una estructura de diferents veus i perspectives, el lector mai sap si el que se’ns explica és realment així. Aquesta incertesa fa que la història sigui encara més intrigant i ens obligui a qüestionar tot el que passa. Ens fa sentir com si nosaltres mateixos estiguéssim atrapats en un lloc desconegut, sense saber què és veritat o mentida.

Miguel de Cervantes (1547-1616) va ser un escriptor, poeta i dramaturg espanyol, considerat un dels màxims exponents de la literatura mundial. Va néixer a Alcalá de Henares i va tenir una vida plena de dificultats: va lluitar com a soldat en la Batalla de Lepant, on va perdre l'ús de la mà esquerra, i va ser empresonat diverses vegades per deutes. Malgrat les adversitats, va escriure nombroses obres, entre les quals destaca Don Quixot de la Mancha (1605), una de les més importants de la literatura universal. Aquesta obra, juntament amb altres escrits, va marcar un abans i un després en la narrativa moderna. Cervantes va morir a Madrid el 1616, deixant un llegat literari immens.

MIQUEL DE CERVANTES:

Don Quixot és el protagonista d'una novel·la de Miguel de Cervantes. Alonso Quixano, un home obsessionat amb els llibres de cavalleria, es fa passar per Don Quixot i, acompanyat del seu escuder Sancho Panza, viatja per defensar la justícia. La seva visió idealista el porta a confondre la realitat, com quan veu molins de vent com a gegants. L'obra és una crítica a la societat i una reflexió sobre la fantasia i la realitat.

CONTEXT HISTÒRIC:

Don Quixot de la Mancha es va publicar el 1605, en una Espanya en crisi política i econòmica. Cervantes escriu l'obra com una paròdia de les novel·les de cavalleria populars en aquell temps, però també com una crítica a la societat espanyola. La història reflexiona sobre la distància entre els ideals de l'antiga cavalleria i la dura realitat del segle XVII, qüestionant l'heroisme i la condició humana. La novel·la és considerada una de les primeres pel seu escuder, el simple i pràctic Sancho Panza, Don Quixot viu una sèrie d'aventures. Però la seva visió distorsionada de la realitat el porta a veure molins de vent com gobres modernes de la literatura.

BREU RESUM:

Don Quixot de la Mancha és una novel·la de Miguel de Cervantes que explica la història d'Alonso Quixano, un home que, després de llegir massa llibres de cavalleries, perd la raó i es creu un cavaller errant. Es fa anomenar Don Quixot i decideix sortir a defensar els febles i lluitar contra el mal, tot seguint els ideals de cavalleria medieval.

Acompanyategants, i altres situacions absurdes que generen tant moments còmics com tràgics. La novel·la aborda temes com la bogeria, la confusió entre la realitat i la fantasia, i la crítica a la societat i la cultura de l'època.

A través de les peripècies de Don Quixot, Cervantes reflexiona sobre la naturalesa humana, la recerca d'ideals i la dificultat de veure la vida tal com és. La història equilibra l'humor i la tragèdia, i és considerada una de les obres més influents de la literatura mundial.

MOVIMENT LITERARI:

Don Quixot de la Mancha és una obra representativa del Renaixement i la Barroca, tot i que també es considera una transició cap al realisme i la moderna novel·la psicològica.

1. Renaixement: La novel·la reflecteix l'esperit renaixentista, amb la seva visió de l'home com a protagonista i la seva recerca de la veritat i el coneixement. L'ideal cavalleresc que persegueix Don Quixot era típic d'aquesta època, tot i que Cervantes el presenta de manera irònica.

2. Barroc: La influència barroca es manifesta en la complexitat de l'obra, el contrast entre la realitat i la fantasia, i la reflexió sobre la vida i la mort. El Barroc es caracteritza per una visió pessimista i inquietant de la realitat, i la novel·la de Cervantes explora aquests temes a través de les peripècies de Don Quixot.

3. Precursor del realisme: Cervantes també pot ser considerat precursor del realisme literari, ja que presenta personatges més profunds i complexos, amb una psicologia més realista, en contrast amb els personatges ideals de les obres de cavalleries. La descripció detallada de la societat de l'època també és un tret que prefigura el realisme.

FRAGMENTS DE L'OBRA:

FRAGMENT 1:

Un dels fragments més coneguts de Don Quixot és el moment en què el protagonista confon els molins de vent amb gegants. Aquest fragment mostra la seva percepció idealitzada i fantasiosa de la realitat:

"—Mireu, amic Sancho, allí es veu trenta o quaranta grans molins de vent, i com es fan enormes les ales, pensant que són gegants, i que si els vencent no han de fer un gran bé al món, perquè, per tot el que diuen, són uns monstres. I aquests, si no, no crec en la nobleza i el coratge de la cavalleria."

Aquest fragment reflecteix la bogeria de Don Quixot i la seva interpretació errònia de la realitat. A través d'aquesta escena, Cervantes fa una crítica als ideals romàntics de la cavalleria i al contrast entre les fantasies de l'heroi i la crua realitat.

FRAGMENT 2:

Un altre fragment molt conegut de Don Quixot és quan Don Quixot parla sobre la seva missió com a cavaller:

"La veritat, senyor, és que jo sóc un cavaller andante, i el meu nom és Don Quixot de la Mancha, el qual, sent de condició noble, ha decidit fer-se cavaller per defensar les causes justes, protegir a les damisel·les i combatre els malèfics."

BIOGRAFIA
Lewis Carroll, pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson, va néixer el 27 de gener de 1832 a Daresbury, Anglaterra. Va ser escriptor, matemàtic i fotògraf, i la seva obra més coneguda és Alícia al País de les Meravelles (1865), que va revolucionar la literatura infantil amb el seu estil absurd i el joc amb el llenguatge. També va escriure Alícia a través del mirall (1871). Va morir el 14 de gener de 1898. La seva obra segueix sent una influència important en la literatura i la cultura popular.

CONTEXT HISTÒRIC
Lewis Carroll va viure a l'època victoriana (1837-1901) a Anglaterra, un període marcat per profunds canvis socials, polítics i econòmics. Aquesta època va estar definida per:

• La Revolució Industrial
  Anglaterra va viure una gran transformació econòmica amb l'expansió de fàbriques i ciutats, creant una nova classe treballadora.

• L'Imperi Britànic
  Anglaterra va expandir el seu Imperi, convertint-se en una gran potència mundial amb influència global.

• La Reforma de l'Educació
  L'educació va ser més accessible amb l'augment d'escoles i universitats. Carroll va ser professor a Oxford.

• Avançaments científics i filosòfics
  Avenços com la teoria de Darwin van qüestionar les creences tradicionals i van obrir nous camins en la ciència.

• La cultura victoriana
  La societat era conservadora, però va créixer la literatura d'entreteniment. Carroll va trencar amb les convencions tradicionals de l'època.

MOVIMENT LITERARI

• Literatura de l'absurd
  La història trenca les lleis de la lògica, amb situacions il·lògiques i converses absurdes entre personatges, creant un món que no segueix les regles habituals de la realitat.

• Fantasia
  L'obra crea un món fantàstic amb éssers extraordinaris i llocs impossibles, generant un univers imaginari ple d'aventures.

INFLUÈNCIA I RELACIÓ AMB ALÍCIA LIDDELL
Lewis Carroll es va veure influenciat per la seva relació amb Alícia Liddell, la nena que va inspirar Alícia al País de les Meravelles. Va ser amic de la família Liddell i va tenir una relació propera amb Alícia, qui va ser una figura clau en la seva obra. Aquesta relació ha generat debat i anàlisi.

IMPACTE EN LA LITERATURA I LA CULTURA POPULAR
Lewis Carroll va canviar la literatura infantil amb el seu estil únic, trencant les convencions morals i educatives. Autors com J.M. Barrie i Roald Dahl es van veure influïts pel seu enfocament. Alícia al País de les Meravelles ha estat adaptada diverses vegades al cinema, com les versions de Disney (1951) i Tim Burton (2010).

MATEMÀTIQUES I LÒGICA
A part de ser escriptor, Lewis Carroll va ser un matemàtic destacat. Va exercir com a professor de matemàtiques a la Universitat d'Oxford, i la seva obra literària reflecteix el seu interès per la lògica i les matemàtiques. Les seves obres estan plenes de jocs de paraules i paradoxes lògiques, que desafien les regles convencionals de la realitat. Personatges com el Llampec de la Lògica i la tortuga fumadora il·lustren aquest interès per les qüestions lògiques i filosòfiques.

DE QUÈ TRACTA?
Alícia al País de les Meravelles explica com una nena anomenada Alícia cau per un forat de conill i entra en un món estrany i màgic. Allà, es troba amb personatges com el Conill Blanc, la Reina de Cors i el Gato de Cheshire. En aquest món, les lleis de la lògica no valen, i tot el que passa és sorprenent i confús. Alícia viu aventures i situacions absurdes que desafien la realitat, mentre explora aquest lloc ple de misteri i fantasia.