SI- Condicional

VIS- Voler

PACEM- Pau. LA C ES PRONUNCIA COM UNA K. ( s'afegeix la m perquè és acusatiu: complement directe)

PARA: Verb Parar

BELLUM –BÉLICISTA, LA LL ES CONVERTEIX AMB L. substantiu acusatiu: C.D.

CASTELLÀ: Queso

PORTUGUÉS: Queijo

GALLEGO: Queixo

SARD: Casu

CATALÀ: Formatge

FRANCÈS: Formage

OCCITÀ: Formatge

ITALIÀ: Formaggio

ROMANÈS: Brânzâ

RETROROMÀNIC:?

Ora pro nobis Reza por nosotros

Ora et labora Reza y trabaja (monjes benedictinos)

Dona nobis pacem Demonos la paz

Rest in pacem Descanse en paz

Habemus papam Tenemos papa!

Kierie Eleison Señor, tenga piedad

Dies irae Dia de la ira (judici final)

Requiem Missa de difunts (Missa defunctorum)

PÚBLICA (de tots)

-Infraestructura: pont, plaça, etc.

-Estat: Forma de govern de l'estat en el que NO HI HA REI (MONARCA) Si no unes persones escollides pel poble.

-REPÚBLICA ROMANA (509 a. C - 27 a.C)

Període de la Història de Roma entre la MONARQUIA I L'IMPERI.

En la república l'ÒRGAN DE GOVERN és el SENAT: SPQR: Senatus Popolusque Romanus: El senat i el poble romà. En ell manen els PATRICIS (Els caps de les families riques. Els homes importants de ROMA).

2. Roma

3. Art Etrusc

4. Art Bizantí

5. Art Oriental

6. (Edat mitjana)

1300 Trescento

1400 Quatrocento / Renaixement (a la resta d'Europa)

1500 Quincecento

1600 Barroc

1750 Neoclassicisme

1810 Romanticisme

1890 Post- Romanticisme

1900 Avantguardes (Surrealisme, Futurisme, Dadaisme, Serialisme, Bauhaus etc.)

1950-60 Pop etc.

Europa

Hispania

Britannia

Maiorca

Sardinia

Corsiaca

Creta Siciliaque

Miniorca

Italia

Roma

Sicilia

Romanarum

Un dia a la classe d’història li vam demanar a la professora si ens podia explicar mes sobra els nostres avantpassats ja que portàvem casi tot un curs fen aquella assignatura i poques coses havíem parlat mes específicament d’aquest tema, ens va explicar que veníem dels micos i que una de les especies es deia Homo sapiens i que es la nostre especia! Quan ho vaig saber hem vaig ficar a cerca informació de tota mena per saber mes i mes del tema.

Abans d’ahir hem va trucar la meva amiga per comunicar-me que tenia pensat fer-se un nou tatuatge a on hi sortiria la paraula carpe diem que significa gaudeix el dia, personalment hem va agradar molt la idea i hem va dir que la frase estaria acompanyada per unes flors i uns colors molt vius, desprès de dir-me tot  això hem va dir que si la podia acompanyar perquè li feia com cosa anar-hi sola i jo encantada vaig acceptar.

La setmana passada estava veien la televisió i va haver una cosa que hem va impactar molt, a un Home sense tenir masses estudis nomes per el simple fet d’unes persones que van voler, li van donar un honoris causa com per exemple al Jordi pujol no ho trobo gens just ja que molta gen es passa tota la vida estudiant en canvi amb aquets ja no han d’estudiar mes per el simple fet de dos persones

Qui la va dir? Juli Cèsar

Quan? l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de zela.

Què significa? vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer

A quina conjugació pertanyen les tres paraules? primera persona del pretèrit perfecte simple dels verbs en llatí venire, videre i vincere.

-Cirilo: És el bisbe de la ciutat i per a ell la religió és una questió més aviat política, això el porta a enfrontar-se amb diversos cristians.

Cirilo d'Alexandria va existir a la vida real i va ser un eclesiàstic romà natural d'Egipte, Patriarca d'Alexandria des 412 fins a la seva mort.

-Amonio: És un parabolano que s'encarrega de buscar adeptes, té una gran força de persuasiós, però és molt poc crític amb la religió.

Amonio d'Alexandria tambè va existir de veritat i va ser un filòsof cristià que Es dedica a crear un sistema de divisió dels Evangelis, anomenat Parts d'Amoni (llatí Ammonius quidam).

-Dabo : Un esclau. A ell no li permet expressar-se en públic sense demanar permís. És un ciutadà de segona, de tercera, fins i tot. Busca a la religió un refugi. Un lloc en el qual sentir persona amb plena llibertat.

-Orestes: El romà perfecte, un jove vanitós que va abraçar la fe cristiana per salvar-se. Ell està enamorat d'Hypatia i ho pregona a plens pulmons.

A la mitologia grega Orestes (en grec antic Ὀρέστης) va ser l'únic fill home d'Agamèmnon i Clitemnestra.

-Hipatia: És el personatge central d'Àgora. Una dona que viu per i per a la filosofia. Obsessionada amb mirar al cel per descobrir els seus secrets és incapaç de involucrar-se en el que passa a la Terra.

A la vida real va existir i va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, 3 que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, 4 membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria al començament del segle V.

Maquillar-se

Les cases depenien, com avui, del grau de riquesa.

La família romana, a diferència de la família europea actual, estava constituïda no sol pels pares, fills i parents, sinó també per tots els quals vivien sota l'autoritat del cap de família o patern famílies, inclosos naturalment els esclaus.

El pater famílies era l'home que no depenia de ningú i de qui depenien els altres i encara es manté a la cultura gitana.

El Casament de dos joves depenia gairebé exclusivament dels pares; poques vegades es tenien en compte les inclinacions dels interessats i aquesta tradició es manté amb forces cultures.

Com tot contracte, el matrimoni podia anul·lar-se. Primitivament, el dret de revocació pertanyia únicament a l'home

Els antics romans tenien tres menjars: L'ientaculum, El prandium, El sopar. Com ara es l'esmorzar el dinar i el sopar.

Res extensa: La res extensa (sovint traduït com "substància extensa" o "matèria extensa") és una de les tres substàncies descrites per René Descartes en les seves Meditacions metafísiques, al costat de la res cogitans (o substància mental) ia Déu.

Cogito ergo sum:("penso, així existeixo", originalment "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes al segle xviique resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulació apareix en les Meditacion metafísiques i s'inscriu en una llarga tradició de pensadors, des de Plató a Agustí d'Hipania que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepció humana.

La batalla de muret: va ser una important batalla que va Tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i a els Seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra a els croats i els tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfortque participaven en la Croada albigesa.

Cognoms -ez: Martínez, Gómez i tots els cognoms acabats amb ez signifique fill de martín, fill de Rodrigo, fill de jimena etc.

La Muralla i les Portes de la Ciutat

La ciutat romana estava envoltada per una muralla i el seu traçat urbà s'establia amb certa regularitat, seguint el model etrusc i hel·lenístic, al voltant de dos carrers principals perpendiculars, el cardo i el decumanus. En el lloc on aquests dos carrers s'unien s'establia el fòrum, on es construïen els edificis més importants: la cúria (per a les assemblees del Senat), el pletorio, des d'on es governava, etc.

El fòrum, al principi, era un lloc comercial, però va ser progressivament adquirint un caràcter més noble i polític, mentre que els fòrums comercials es van anar desplaçant a altres llocs de la ciutat.

La casa privada (Domus)

La casa romana deriva de l'etrusca i se'n va anar desenvolupant i complicant amb el temps. Tenia una porta d'entrada, un atri (amb un impluvium i un compluvium) al voltant del qual es desenvolupaven les estances.

les Ínsulas

Equival a una illa de cases. No obstant això, el terme es va estendre per acabar denominant a cadascuna de les cases que hi havia en una ínsula. Eren cases de pisos, més humils que les anteriors i de lloguer. Tenien un pati interior i l'exterior tenien finestres i balcons.

les Viles

Les Viles romanes partien del concepte estructural de la domus però eren més grans i complicades i no presentaven regularitat en planta. Estaven allunyades de la ciutat i eren llocs generalment de descans.

les Basíliques

Era un tipus d'edifici de nova creació. No se sap clarament quin era el seu origen estructural. Servia per administrar justícia i per realitzar transaccions comercials.

les Termes

Les Termes romanes o Banys van ser edificis de gran originalitat en el món romà Eren llocs de reunió amb un cert caràcter social i d'esbarjo, més enllà de l'ús balneari específic. Les termes estaven estructurades en quatre zones: apodyterium, frigidarium, trepidarium i caldarium.

El Teatre Romà

El teatre romà deriva directament del grec, encara que existeixen algunes diferències.

Està format pel cor, l'orquestra, el prosceni i les grades.

No obstant això, el teatre romà és enterament de fàbrica, l'orquestra és semicircular i no circular, de manera que la forma de la grada també és semicircular i no ultra semicircular com a Grècia.

l'amfiteatre

Exteriorment, L'amfiteatre romà és similar al teatre: té una gran façana amb pisos, columnates, arcs i en ells estàtues.

L'amfiteatre romà és lleugerament el·líptic i aparenta ser el resultat de la unió de dos teatres.

El Circ Romà

El Circ Romà és el lloc destinat a carreres, però en algunes ocasions també es van realitzar commemoracions d'esdeveniments de l'Imperi. És un edifici allargat amb rematades semicirculars.

L'Arc de Triomf

L'arcde triomf romà va poder tenir el seu antecedent en les portes de les muralles etrusques, però a Roma van adquirir un valor més personal.

Els arcs triomfals es construïen per les desfilades de les tropes vencedores. Es solien situar en llocs estratègics com creus de calçades, extrems d'alguns ponts i, sobretot, en els fòrums.

Aqüeductes

Són ponts que servien per canalitzar l'aigua per la part superior. Destaca l'Aqüeducte de Segòvia, del sI, de pedra i en el que l'amplada dels pilars de la part inferior disminueix lleugerament a mesura que s'ascendeix i estan dividits en diferents cossos per impostes.

Ponts

Els ponts romans estaven formats per arcs de mig punt i tallamars circulars o triangulars molt profunds per poder desviar l'aigua cap als ulls i així no fer malbé els suports.