• la prohibició de la llengua catalana en qualsevol àmbit (publicacions, ensenyament...).
• l'abolició de les institucions culturals i polítiques creades pels moviments anteriors.
• la revisió de qualsevol manifestació cultural que es fes al país (publicacions, cinema, teatre, música...) i la consegüent censura de tot el que anava en contra del règim.
• la persecució de polítics i intel·lectuals contraris al règim, que sovint es van haver d'exiliar.
  
  

L'any 1936, quan va acabar la Guerra Civil Espanyola, es va iniciar un procés d'unificació e substitució de les llengües d'Espanya a favor del castellà. El català es va prohibir en tots els àmbits públics i es va abolir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El català va perdre molt de terreny, però després de dos anys, es va articular la primera resistència cultural a l'exili. En 1951, es va produir l'assentament de la Dictadura i una petita liberalització a partir de la qual es va donar permís per traduir al català algunes obres europees, però tenint en compte la censura franquista.
Destaquen revistes com; Poesia, Ariel, Dau al set, Serra d'Or (l'any 1959), El Pont,... També podem trobar diferents editorials, com per exemple: Edicions 62, Proa, Moll a Mallorca o 3i4 a València. En aquestes ciutats la repressió no fou tan agressiva, que en aquests territoris no hi havia un nacionalisme tan oposat al règim franquista com hi havia en el Principat.

Molts dels escriptors catalans reprimits per aquest règim autoritari van produir obres que després van ser exposades, en les quals es poden apreciar temes recurrents com la frustració davant la impotència d'haver de viure en una gàbia del món, la misèria o el pessimisme que no comparteixen.

Els primers anys, la temàtica era bastant comuna: la reflexió sobre la condició humana al voltant de la Guerra Civil Espanyola. A més a més, varen aparèixer altres tendències narratives, com el Realisme vuitcentista (on destaca Enric Valor amb la seva obra L'ambició d'Aleix l'any 1948) i la novel·la catòlica (on destaca Joan Sales amb la seva obra Incerta glòria l'any 1956).

Les novel·les i contes més destacables d'aquest període sorgeixen dels autors que es mantenen al marge del Realisme Compromès, com per exemple: Pere Calders, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, o Manuel de Pedrolo.

Biografia:

Va néixer el 10 d'octubre de 1908 a Barcelona en el barri de Sant Gervasi. Els seus pares s'anomenaven Andreu Rodoreda i Montserrat Gurguí. Va ser filla única i no va tenir molts amics perquè va anar a l'escola tres anys, des dels set als deu. El 1928 es va casar amb el seu oncle matern Joan Gurguí, que tenen una diferència de 14 anys, ell va guanyar una fortuna en 1921 en tornar d'Amèrica. Van tenir un fill en 1929 al qual van anomenar Jordi Gurguí. Però el va deixar a càrrec dels seus pares i a partir dels 40 anys va començar a tenir problemes mentals. El naixement del seu fill el considera una experiència traumàtica. Tot això es veu en què a partir de l'any trenta la seva literatura és una forma d'evasió al seu entorn. Va fer col·laboracions amb revistes i diaris on publicava contes i algunes novel·les. En aquells anys va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. El 21 de gener de 1939 s'exilia amb altres escriptors catalans a prop de París. Durant l'exili comença una relació amb Armand Obiols, que estava casat. La seva relació és complicada, però dura fins a la mort d'Armand. Les seves obres es van representar deu anys després de la seva mort. En l'any 1946 comença a escriure poesia lírica. Quan en 1954 Obiols comença a treballar com a traductor a Ginebra guanyen estabilitat econòmica. Això ocasiona una etapa de molta creativitat. En 1960 va enviar un dels seus llibres amb el nom de Colometa al premi de Sant Jordi, però la van eliminar i va guanyar en Enric Massó, que va deixar després la seva carrera literària. Un any més tard va enviar altra novel·la "La mort i la primavera", però també la van descartar. No es va rendir i en 1966 va guanyant el premi de Sant Jordi amb la novel·la "El carrer de les Camèlies", també va rebre dos premis més.Després de la mort d'Obiols se'n va anar a Catalunya on va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes en l'any 1980.
 Finalment, va morir de càncer  el 13 d’abril de 1983.

Nosaltres descriuríem a Rodoreda com una dona molt valenta que va poder superar qualsevol cosa que ocorria en la seva vida. També tenaç, perquè, per exemple, després de molts anys intentant-ho no es va rendir i finalment va guanyar en 1966 el premi de Sant Jordi.