Apoyó la reforma universitaria y la instrucción pública.

Fundó el Real Instituto Asturiano

Expert en dret civil i canònic que va ser nomenat ministre de gràcia i justícia.

Durant la guerra de la independencia va ser membre de la Junta Central Suprema.

Va morir en 1811 a Navia.

• Nace en 1744 en Gijón. 

• Es de origen noble y experto en derecho civil y canónico. 

• Junto con Carles III, es un político reformador vinculado a los ilustrados.

• Durante la época de la guerra de la Independencia, fue miembro de la Junta Central Suprema. 

• Las Cortes de Cádiz le nombraron “Padre de la Patria”.

• Estuvo especialmente comprometido con el desarrollo económico y cultural del país. 

• En sus últimos años, Manuel Godoy le ofreció a Jovellanos el puesto de embajador en Rusia, que este rechazó​. Sin embargo, el 10 de noviembre de 1797 aceptó el puesto de ministro de Gracia y Justicia, desde el que intentó reformar la justicia y disminuir la influencia de la Inquisición.

OBRAS IMPORTANTES:

• El delincuente honrado (1773)

• El Elogio de las bellas artes (discurso pronunciado en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en 1781) 

• El Informe sobre la Ley Agraria (1787)

  
  

  
  

APORTACIONES IMPORTANTES EN EL ÁMBITO EDUCATIVO:

• La educación tenia que ser pública, universal, cívica, humanista i estética.

• La educación de las Primeras Letras tenia que ser obligatoria del Estado, pero privada delante de la tutela estatal.

• Educación Primeras Letras: Enfocada a los saberes útiles

• La enseñanza era para todos i de forma gratuita.

• La instrucción era igual al desarrollo económico i virtud política.

• Educación estamental.

• Aposta por la preparación eficiente de los artesanos y una formación técnica actualizada.

• Se propone derrotar el muro entre los que estudian y los que trabajan, entre la teoría y la práctica.

• Fomenta la instrucción femenina.

• "Lo que importa es perfeccionar la educación y mejorar la instrucción pública: con ella no habrá preocupación que no caiga, error que no desaparezca, mejora que nos facilite. En conclusión: una nación nada necesita, sino el derecho de juntarse y hablar. Si es instruida, su libertad puede ganar siempre; perder, nunca"

1. Instrucció Pública i Universal:

• Es basa en una educació pública, universal, cívica, humanista i estètica. També es basa en l’educació pública com a font de felicitat individual i de prosperitat nacional, és a dir, l'educació és necessària per a aconseguir la prosperitat social i la felicitat. 

2. Reformes Educatives:

• Va proposar reformes educatives pràctiques i útils, enfocades en la instrucció científica i tècnica per a impulsar el progrés material del país.

• Va ser partidari de la creació d'un Consell d'Instrucció Pública per a institucionalitzar i millorar l'educació.

3. Ensenyança integral:

• Va advocar per una educació integral que incloguera les primeres lletres, aritmètica, dibuix, i valors morals basats en el cristianisme.

• Va considerar que la llengua castellana havia de ser estudiada des de la infantesa per a facilitar l'accés als coneixements escrits.

4. Educació Agrícola:

• Va promoure l'ensenyança agrícola com a mitjà per a millorar l'agricultura espanyola i solucionar problemes econòmics i socials.

5. Educació de las dones:

• La seua visió sobre l'educació femenina es centrava en formar bones mares i va ser un dels pocs que va donar suport a l'educació de les dones en la seua època.

6. Educació gratuïta: 

• L'ensenyança havia d'impartir-se a tots, pobres i rics de forma gratuïta.

7. Equilibri entre estudi i treball: 

• Es proposa derrocar el mur entre els que estudien i els que treballen; entre la teoria i la pràctica.

Va estudiar lleis en Oviedo, Ávila, Osma y Alcalà, i més tard va optar per treballar per a l’estat. En 1767 li van proclamar alcalde del Crim de la Reial Audiència de Sevilla. Durant el segle XVIII, Jovellanos va tindre diferents papers importants en l’història: va ser polític, reformador vinculat als il·lustrats quan regnava Carles III, conseller d’Estat i Ministre de Gràcia i Justícia quan va regnar Carles IV.

Durant la Guerra de la independència va ser membre de la Junta Central Suprema.  

Este llibre suposa la primera publicació moderna sobre educació que es va escriure a Espanya. L’autor defensa, per primera vegada al nostre país, un centre obert i lliure per a totes les classes socials. Es tracta del primer aire renovador i democràtic de la nostra pedagogia. 

Jovellanos va escriure aquesta obra mentre es trobava prisoner a Mallorca. Per això, resulta sorprenent com en aquestes condicions i en una data tan primerenca (1801), l’escriptor va crear una obra amb característiques tan democràtiques. 

Per últim, aquest llibre va tindre unes conseqüències determinants per a l’educació espanyola, atés que la institucionalització dels estudis de batxillerat a Espanya es va fonamentar en aquesta memòria escrita per Jovellanos. 

• L'educació general havia de ser pública, universal, cívica, humanista i estètica. 

• Defensa l’educació pública com a font de felicitat individual i de prosperitat nacional. 

• L'educació de Primeres lletres, és a dir, de sabers bàsics, havia de ser obligació de l'Estat. Les Primeres lletres estaven enfocades als sabers útils de l’època com l'aprenentatge de lectura i escriptura. 

• L'ensenyança havia d'impartir-se a tots, pobres i rics de forma gratuïta. Esta idea tindrà una notable influència en els plans liberals d'instrucció Pública.

• Va ser promotor de la preparació eficient dels artesans i una formació tècnica actualitzada en instituts d'ensenyança pràctica, bàsica i laboral. 

• Proposa derrocar el mur entre els que estudien i els que treballen i entre la teoria i la pràctica. 

• Impulsa les Societats Econòmiques d'Amics del País: escoles de xiquets/es pobres, formació d'artesans, estudis empírics, etc. 

• Proposa una educació popular “sense distinció de sexes”. 

1. Educabilitat

L’ésser humà necessita continua educació. A més, la raó es la base de tota instrucció. 

2. Principi d’economia:  

El factor clau de la riquesa és la instrucció. Aquests riquesa no depèn només del número de treballadors, sinó de la seua formació. A més, és important produir una millora en la qualitat del treball.

Les ciències útils qué són les ciències exactes (matemàtiques, mecànica…) y les ciències naturals (agricultura, mineria…). Per a Jovellanos, aquestes dos són fonamentals per aconseguir un progrés.

3. Finançament de l’educació 

Per a garantir la gratuïtat de l’educació, es proposa sufragar-la. 

En quant als instituts d’ensenyances útils, fa una distinció de tres fonts de finançament:

1. Fons municipals

2. Contribucions dels alumnes, destinades a pagar el salari dels mestres.

3. Suport del govern.

4. Principi de virtud

Per a ell, la virtut i el valor són essencials per a la prosperitat social, i la instrucció és el mitjà principal per a aconseguir-los, ja que la ignorància és l'origen de la corrupció social. 

La seua concepció de l'ensenyança es fonamentava en la idea que havia de ser pública, universal, cívica, humanista i estètica, amb l'objectiu de contribuir al desenrotllament individual i al benestar de la nació.

• Educació pública i universal, sostenint que havia de ser accessible per a tots els ciutadans, sense importar la seua condició social o lloc de residència. Considerava que l'Estat tenia la responsabilitat de garantir una ensenyança primària gratuïta i de qualitat, assegurant que cap xiquet quedara exclòs del coneixement bàsic.

• Educació cívica, subratllant la seua importància en la formació de ciutadans responsables. Per a Jovellanos, l'educació havia d'inculcar el sentit del “amor públic”, entés com la consciència dels drets i deures del ciutadà cap a la societat, enfortint així la cohesió social i el bé comú.

• Educació humanista. Va defendre que una formació equilibrada havia d'incloure coneixements literaris i filosòfics, evitant una educació excessivament pragmàtica i limitada al desenrotllament tècnic.

• Educació estètica, considerant que la imaginació i el bon gust havien de cultivar-se a través de l'art i la literatura. Per a ell, l'ensenyança no sols havia de transmetre coneixements, sinó també desenrotllar la sensibilitat artística, permetent als individus gaudir i comprendre la bellesa en les seues diverses manifestacions.

• Formació tècnica, sent un precursor en l'educació especialitzada per a diverses professions. 

• Educació femenina, promovent la creació d'escoles gratuïtes per a dones i advocant per la seua participació en la vida intel·lectual i social. Sostenia que l'educació de la dona era fonamental no sols per al seu desenrotllament personal, sinó també per al progrés cultural i moral de la societat.