• El poder polític emanava del conjunt dels ciutadans, i no del rei (com en règims anteriors).

• El poble tenia dret a elegir els seus representants mitjançant sufragi universal (homes i dones).

• Aquesta sobirania popular es traduïa en un sistema democràtic i parlamentari, en què les institucions de l’Estat es legitimaven pel vot.

A diferència de la Constitució de 1876, que parlava de sobirania compartida entre el rei i les Corts, la de 1931 trenca amb la monarquia i afirma que només el poble és sobirà.

• Llibertat d’expressió i de premsa.

• Llibertat de reunió i d’associació.

• Llibertat de consciència i de religió (amb separació entre Església i Estat).

• Dret a la inviolabilitat del domicili i de la correspondència.

• Dret a la llibertat personal (prohibició de detencions arbitràries).

Drets polítics:

• Sufragi universal, incloent el dret de vot de les dones (reconegut el 1931 i aplicat per primer cop el 1933).

• Igualtat davant la llei, sense distinció per sexe, classe o religió.

• Dret a participar en la vida política, a través de partits i eleccions democràtiques.

Drets socials:

• Dret al treball i protecció dels treballadors (jornada de 8 hores, descans dominical...).

• Dret a la cultura i a l’educació pública, laica i obligatòria.

• Dret a la propietat, però amb funció social (la propietat podia ser expropiada per interès general amb compensació).

Altres drets:

• Divorci legal.

• Igualtat jurídica entre homes i dones.

• Possibilitat d’autonomia per a les regions (com Catalunya, amb l’Estatut del 1932).

Concretament:

• Es reconeixia la llibertat de consciència i de culte.

• Es proclamava la separació entre Església i Estat.

• Es prohibia que l’Estat donàs subvencions a l’Església catòlica o a cap altra confessió religiosa (article 26).

• Es van nacionalitzar béns eclesiàstics i es van limitar les activitats de les ordres religioses, especialment la Companyia de Jesús (jesuïtes), que fou dissolta.

  Aquest caràcter laic va provocar una forta oposició dels sectors més conservadors i de l’Església catòlica, que es va convertir en una crítica constant contra la República.

• Universal: Tots els ciutadans majors de 23 anys tenien dret a vot.

• Igual: Un vot per persona, sense privilegis de classe o estatus.

• Directe: Els ciutadans triaven directament els diputats.

• Secret: Garantia que el vot no era públic per protegir la llibertat individual.

• Femení: Les dones podien votar i també ser elegides com a representants. El sufragi femení es va incloure des del text constitucional, tot i que es va aplicar per primera vegada en les eleccions generals de 1933.

Aquesta fita històrica es deu en gran part a figures com Clara Campoamor, una de les poques diputades que defensaren amb èxit el dret de vot de les dones davant una societat encara molt conservadora.

• Era una cambra única (unicameralisme), a diferència d’altres períodes en què hi havia dues cambres (Congrés i Senat).

• Les Corts representaven el poble espanyol i eren l’únic poder legislatiu de l’Estat.

• Tenien funcions legislatives, de control del govern i també constituents (podien reformar la Constitució).

• Els diputats eren elegits per sufragi universal, incloent homes i dones majors de 23 anys.

• El mandat parlamentari era de quatre anys, però el president podia dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.

Aquest model parlamentari reforçava la sobirania popular i eliminava el paper tradicionalment conservador del Senat, que durant la Restauració havia estat un fre a les reformes.

Poder legislatiu

• Exercit per unes Corts unicamerals, representatives del poble.

• Tenien la funció principal de fer lleis i controlar el govern.

• Elegien el president de la República i podien cessar-lo en determinades condicions.

Poder executiu

• El cap d’Estat era el President de la República, elegit per les Corts i un col·legi de compromissaris.

• El govern o Consell de Ministres, encapçalat pel President del Govern, era responsable davant les Corts.

• El president tenia funcions moderadores, com sancionar lleis, convocar eleccions o dissoldre les Corts, però sense un poder executiu total (no era com un president dels EUA, per exemple).

Poder judicial

• Era independent, i els jutges només es devien a la llei.

• Es pretenia una justícia imparcial, professional i despolititzada.

• El Tribunal de Garanties Constitucionals vetllava per la constitucionalitat de les lleis i pels drets fonamentals.

Aquest sistema es va dissenyar per evitar el centralisme monàrquic i afavorir una democràcia moderna, però les tensions polítiques i socials del moment van dificultar-ne la consolidació.

• No hi havia rei ni monarquia: el cap d’Estat era el President de la República, elegit democràticament.

• L’Estat es definia com una república de treballadors de tota classe, basada en la llibertat i la justícia (art. 1).

• Era un estat integral, però reconeixia la possibilitat d’autonomia per a les regions, com Catalunya o el País Basc.

• La sobirania residia en el poble, i l’organització del poder es feia mitjançant institucions representatives i democràtiques.

Aquesta forma d’Estat trencava clarament amb la monarquia de la Restauració (1876–1931) i era un intent de modernitzar i democratitzar Espanya en tots els àmbits.

• Característiques de la divisió territorial de la Constitució de 1931:

- Estat integral

• Espanya es definia com un Estat integral, no com una federació.

• Això vol dir que hi havia una sola sobirania (la del poble espanyol), però es reconeixia la diversitat regional.

- Autonomia de les regions

• Les regions amb “característiques pròpies” podien constituir-se en Comunitats Autònomes.

• Havia d’haver-hi un Estatut d’Autonomia, aprovat per la regió i validat per les Corts.

• Es garantia el dret a tenir institucions pròpies, com un parlament regional i competències en àmbits com l’ensenyament, el dret civil o la cultura.

- Exemples concrets

• Catalunya va aprovar el seu Estatut d’Autonomia el 1932, i va establir la Generalitat republicana.

• El País Basc i Galícia també varen iniciar processos d’autonomia, però només el basc es va aprovar parcialment (1936), i el gallec quedà interromput per la guerra.Possibilitat d'autonomies.

Aquesta organització territorial va ser molt innovadora per a l'època, i anticipava en part el model autonòmic de la Constitució de 1978.

Principals aspectes sobre l'exèrcit segons la Constitució de 1931:

• L’exèrcit queda sotmès al poder civil, especialment a les Corts i al govern.

• La seva funció es limita a la defensa exterior i de l’Estat, excloent qualsevol paper polític.

• Es promou la professionalització i modernització de les forces armades, amb voluntat de reduir privilegis i influència política.

• El President de la República és el cap suprem de les forces armades, però amb una funció representativa i no operativa.

Aquest plantejament reflectia la voluntat de posar fi a la tradició de pronunciaments militars i cops d’Estat. Malgrat això, una part important de l'exèrcit no va acceptar aquestes limitacions, fet que va acabar sent una de les causes del cop d'Estat de 1936.

• Llibertat d’expressió, reunió, associació i premsa

• Llibertat de consciència i religió, amb separació total entre Església i Estat

• Dret a la inviolabilitat del domicili i de la correspondència

• Llibertat de circulació i residència dins el territori espanyol

• Dret a la igualtat davant la llei, sense discriminació per raó de naixement, sexe, classe o religió

Drets polítics

• Sufragi universal per a homes i dones majors de 23 anys

• Dret a participar en la vida política: votar i ser elegit

• Dret a formar part d’associacions polítiques i sindicats

• Accés igualitari als càrrecs públics

Drets socials i econòmics

• Dret al treball, a un salari digne i a condicions laborals justes

• Protecció a la maternitat i la infància

• Dret a l’educació pública, laica, gratuïta i obligatòria

• Dret a la propietat, amb una funció social: es podia expropiar per interès general

Altres drets destacats

• Dret al divorci

• Igualtat legal entre homes i dones

• Autonomia per a les regions amb estatuts aprovats

Aquesta constitució va representar un salt qualitatiu en matèria de drets individuals i col·lectius, molt per davant d’altres textos anteriors a l’Estat espanyol.

• Els ciutadans triaven directament els seus representants mitjançant sufragi (en aquest cas, es preveia sufragi universal masculí).

• Cap poder (ni rei, ni Església, ni oligarquia) podia situar-se per damunt de la voluntat popular.

• El poble era el sobirà, i els poders legislatiu, executiu i judicial actuaven en nom seu i amb la seva autorització.

A diferència de la sobirania nacional més abstracta (com la que defensava la Constitució de 1812), la sobirania popular del projecte de 1873 posava èmfasi en:

• La participació directa o molt pròxima dels ciutadans.

• La possibilitat d’autogovern a través dels estats federals, que també rebien sobirania pròpia com a extensió d’aquesta sobirania popular general.

És un concepte molt influït pel pensament republicà i per autors com Rousseau, que defensaven que la sobirania no pot ser representada, sinó exercida pel poble.

• Llibertat de consciència, religió i culte (amb separació entre Església i Estat)

• Llibertat d’expressió, de premsa, reunió i associació

• Inviolabilitat del domicili i de la correspondència

• Igualtat davant la llei sense discriminació per classe, religió o origen

Drets polítics:

• Sufragi universal masculí

• Dret a participar en la vida política activa i passiva (votar i ser elegit)

• Dret de petició a les autoritats

• Participació en l’organització dels estats federals i en la vida pública

Drets socials:

• Dret a l’educació pública, gratuïta i obligatòria

• Dret al treball i a condicions laborals dignes

• Prohibició de subvencions públiques a qualsevol religió

• Dret de cada estat federat a regular qüestions socials pròpies, dins el marc federal

Altres aspectes destacats:

• Es defensava una República Federal, amb autonomia plena per als estats federats.

• Es volia consolidar un Estat laic i democràtic, allunyat de les ingerències de l’Església i de l’Exèrcit.

• Reconeixement d’una justícia independent i accessible per a tothom.

Aquest projecte va ser molt avançat per a la seva època, però la inestabilitat política i els conflictes interns van impedir-ne l’aprovació.

• Separació total entre Església i Estat.

• Llibertat de culte i de consciència: cada persona podia creure o no creure, practicar qualsevol religió o cap.

• Prohibició de subvencions públiques a qualsevol religió, inclosa la catòlica.

• L’Estat no reconeixia cap privilegi religiós, ni permetia ingerències de l’Església en l’educació o la política.

Aquesta posició era més radical que la de la Constitució de 1869 (que reconeixia la llibertat de culte però mantenia el catolicisme com a religió de l'Estat), i pretenia desfer l’enorme influència històrica de l’Església Catòlica sobre les institucions espanyoles.

• Universal: dret a vot per a tots els homes majors d’edat, sense restriccions per classe social, riquesa o alfabetització.

• Masculí: no s’hi incloïa el vot femení (com tampoc cap constitució espanyola fins a la de 1931).

• Directe i secret: els ciutadans votaven directament els seus representants, garantint la llibertat del vot.

• Actiu i passiu: dret a votar i també a ser elegit per a càrrecs públics.

Aquest tipus de sufragi reforçava el principi de sobirania popular i encaixava amb el projecte d’una República Federal, en què els ciutadans participaven activament tant a nivell estatal com federal.

Composició del Parlament segons el projecte:

1. Congrés dels Diputats

• Representava la ciutadania de tota la República.

• Era elegit per sufragi universal masculí, directe i secret.

• Exercia la funció legislativa principal.

2. Senat federal

• Representava els diferents Estats federats (com Catalunya, València, Andalusia, etc.).

• Cada estat enviava senadors segons el que preveia la seva pròpia constitució interna.

• Assegurava la representació territorial dins el sistema federal.

Funcions del Parlament:

• Fer lleis, aprovar pressupostos, controlar el govern.

• Aprovar reformes constitucionals.

• Participar en l’elecció de certs càrrecs de l’Estat federal.

Aquest model buscava combinar la sobirania popular (Congrés) amb la sobirania dels estats federals (Senat), a l'estil de la constitució dels Estats Units.

1. Poder legislatiu

• Exercit per les Corts Federals (Congrés dels Diputats i Senat federal).

• Tenia la funció de fer lleis, aprovar pressupostos i controlar l’executiu.

• Representava tant la sobirania popular com la dels estats federats.

2. Poder executiu

• Residia en el Poder Executiu Federal, encapçalat per un President de la República.

• El president era elegit per les Corts, no per sufragi directe, i tenia funcions moderadores i de representació.

• El govern (Consell de Ministres) exercia les tasques quotidianes de govern, sota control parlamentari.

3. Poder judicial

• Independent de la resta de poders.

• Organitzat a escala federal i estatal.

• Garantia la igualtat davant la llei i la defensa dels drets constitucionals.

Equilibri institucional

• Es volia evitar el centralisme i l'autoritarisme, i per això es preveia:

  • Un control mutu entre els poders (checks and balances).

  • Una implicació forta del Parlament en l’elecció i control de l’executiu.

  • Un model descentralitzat gràcies al sistema federal.

Aquest projecte estava profundament influït per models com el dels Estats Units i Suïssa, però adaptat a la realitat espanyola del segle XIX.

• Absència de monarquia: Espanya deixava de ser un regne per convertir-se en una república democràtica.

• Organització territorial en estats federats, amb sobirania pròpia dins el marc de la República espanyola.

• Distribució del poder entre l’Estat federal i els estats federats, que tenien constitució pròpia, parlament i competències en diversos àmbits (educació, justícia, fiscalitat, etc.).

• Participació directa dels estats federats en les institucions centrals, a través del Senat Federal.

El projecte enumerava 17 estats federals, entre els quals figuraven Catalunya, València, Castella la Vella, Castella la Nova, Andalusia, Galícia, Aragó, Múrcia, Extremadura, Balears, Canàries, Cuba i Puerto Rico, entre d’altres.

Aquest model volia superar tant el centralisme borbònic com els models liberals centralitzats anteriors, apostant per una descentralització profunda i per la sobirania compartida entre el poble i les entitats territorials.

Característiques principals de la divisió territorial:

1. Organització en Estats Federats

• Cada estat federat podia tenir la seva pròpia constitució, parlament, govern i sistema judicial.

• Tenien autonomia per legislar en educació, justícia, finances, organització administrativa, etc.

• El conjunt dels estats formava la Federació Espanyola, amb institucions comunes (com les Corts Federals).

2. Els 17 estats federats proposats eren:

• Catalunya

• València

• Aragó

• Castella la Nova

• Castella la Vella

• Andalusia Alta

• Andalusia Baixa

• Extremadura

• Múrcia

• Galícia

• Astúries

• Balears

• Canàries

• Navarra

• El País Basc

• Cuba

• Puerto Rico

3. Principi d'autodeterminació interna

• Es preveia que qualsevol territori espanyol amb entitat històrica pogués sol·licitar constituir-se com a estat federat.

• Es defensava una descentralització real i efectiva, molt més àmplia que la de qualsevol constitució anterior.

Aquesta divisió territorial responia a una visió de l’Estat com una unió voluntària de pobles, i buscava donar resposta a les demandes històriques d’autogovern de diverses regions.

Principals punts sobre l’exèrcit al projecte:

1. Subordinació al poder civil

   • L’exèrcit quedava sotmès a les autoritats civils, tant de la Federació com dels estats federats.

   • No podia intervenir en la vida política ni actuar fora del marc legal establert.

2. Control parlamentari

   • L’organització, funcions i manteniment de l’exèrcit eren competència de les Corts Federals.

   • Això assegurava que les decisions militars passassin pel debat i el control democràtic.

3. Rebuig del militarisme

   • El projecte buscava acabar amb el protagonisme històric de l’exèrcit en la política espanyola (pronunciaments, cops d’Estat...).

   • El text s’emmarca dins una visió antimilitarista i republicana, que considerava que l’exèrcit havia de ser instrument de defensa, no de poder polític.

4. Seguretat compartida

   • Els estats federats podien tenir forces pròpies de seguretat, però sempre coordinades amb el poder federal.

   • Això responia a la lògica d’un sistema federal descentralitzat.

En definitiva, el projecte defensava un exèrcit professional, no polititzat, sota control civil i amb funcions estrictament defensives, molt allunyat del que havia estat el paper tradicional dels militars a l’Estat espanyol.

Drets civils

• Llibertat de consciència, religió i culte (amb separació absoluta entre Església i Estat)

• Llibertat d’expressió, premsa, reunió i associació

• Dret a la inviolabilitat del domicili i de la correspondència

• Igualtat davant la llei, sense distincions per classe, religió o origen

• Dret a la llibertat personal, amb garanties contra detencions arbitràries

Drets polítics

• Sufragi universal masculí, directe i secret

• Dret a participar activament en la vida política: votar i ser elegit

• Dret de petició i de control sobre els poders públics

• Dret a formar part de l’organització dels estats federats

Drets socials

• Dret al treball i a condicions laborals dignes

• Dret a l’educació pública, laica, gratuïta i obligatòria

• Dret a l’accés als serveis públics bàsics

• Prohibició de qualsevol ajuda econòmica a institucions religioses

• Dret a la propietat, però amb funció social i possibilitat d’expropiació per interès públic

Altres aspectes destacats

• Protecció jurídica efectiva: es proposava una justícia independent per garantir els drets.

• Ampli reconeixement del dret a l’autogovern dels territoris com a extensió dels drets individuals.

Aquest projecte representava una de les propostes més progressistes del segle XIX a Espanya, tot i que no es va arribar a aprovar per la inestabilitat política del moment.

• El poder polític no provenia del rei, sinó de la nació entesa com el conjunt dels ciutadans.

• Aquesta sobirania es delegava als representants elegits (les Corts), però no implicava participació directa del poble en totes les decisions.

• Era una concepció influïda per la tradició liberal i constitucional europea del segle XIX, com la Constitució de 1812.

Diferències amb la sobirania popular

• A diferència de la sobirania popular (com la del projecte de 1873), on el poble participa directament i pot influir en les decisions de manera més activa, la sobirania nacional és més representativa: el poble escull representants, però no exerceix el poder de manera directa.

  En resum:
  La Constitució de 1869 reconeix la nació com a font única de sobirania, trencant definitivament amb la monarquia absoluta i obrint el camí a un règim liberal i representatiu.

Drets civils

• Llibertat de pensament, expressió, premsa, associació i reunió

• Llibertat religiosa i de culte: per primera vegada a Espanya es reconeix la llibertat de professar qualsevol religió

• Inviolabilitat del domicili

• Inviolabilitat de la correspondència

• Dret a la llibertat personal: ningú podia ser detingut ni empresonat sense garanties legals

• Igualtat davant la llei

Drets polítics

• Sufragi universal masculí: dret de vot per a tots els homes majors d’edat

• Dret de petició

• Dret a participar en la vida política: votar i ser elegit

• Accés als càrrecs públics en igualtat de condicions

Drets judicials i garanties

• Dret a un procés judicial amb garanties

• Prohibició de penes cruels o degradants

• Principi de legalitat penal: cap delicte ni pena sense llei prèvia

Altres drets destacats

• Dret a la propietat privada, amb reconeixement de la seva inviolabilitat

• Dret a l’educació

• Prohibició de censura prèvia, especialment en matèria de premsa

La Constitució de 1869 va ser una de les més liberals i avançades del segle XIX a Europa, i va influir directament en el desenvolupament de la cultura constitucional democràtica a Espanya.

Principis sobre religió a la Constitució de 1869:

• Reconeguda la llibertat de cultes: es garantia a tots els ciutadans el dret a professar qualsevol religió o cap.

• Es manté la religió catòlica com la majoritària, però sense caràcter exclusiu ni oficial.

• Es permetien manifestacions públiques i privades de qualsevol religió, sempre que no alterassin l’ordre públic.

• Separació inicial entre Església i Estat, encara que no completa ni radical com al projecte de 1873 o la Constitució de 1931.
  

Característiques del sufragi segons la Constitució de 1869:

• Universal masculí: podien votar tots els homes majors de 25 anys, amb independència de la seva riquesa, classe social o alfabetització.

• Directe: els ciutadans votaven directament els seus representants a les Corts.

• Secret: el vot havia de ser lliure i no públic, per garantir l’expressió sincera del votant.

• Actiu i passiu: reconeixia tant el dret a votar com el dret a ser elegit per a càrrecs públics.

Aquest canvi reflectia l’esperit progressista del Sexenni Democràtic, tot i que va tenir una durada breu per la inestabilitat política.Universal masculí.

1. Congrés dels Diputats

• Elegit per sufragi universal masculí, directe i secret.

• Representava la sobirania nacional i era la cambra amb més pes polític.

• Tenia la iniciativa legislativa i controlava l’executiu.

2. Senat

• Composat per membres designats per diferents procediments: elecció indirecta, designació reial i per dret propi (com alts funcionaris o eclesiàstics).

• Exercia una funció de revisió i moderació legislativa.

Funcions del Parlament:

• Fer lleis

• Aprovar pressupostos

• Controlar l’acció del govern

• Participar en l’elecció de determinats càrrecs de l’Estat

• Podia ser dissolt pel rei, però amb obligació de convocar eleccions immediates
  

Relació entre els poders segons la Constitució de 1869:

1. Poder legislatiu

• Exercit per les Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

• Tenien la iniciativa legislativa, aprovaven lleis i pressupostos, i controlaven l’executiu.

• Eren la màxima expressió de la sobirania nacional, que residia en la nació (els ciutadans).

2. Poder executiu

• Exercit pel Rei, però amb funcions limitades i moderadores.

• El govern (els ministres) era responsable davant les Corts, no davant el rei.

• El rei no podia governar per si sol, sinó que necessitava la signatura d’un ministre per validar els seus actes (principi de irresponsabilitat reial).

3. Poder judicial

• Independent dels altres poders.

• Els jutges eren inamovibles i només es podien sotmetre a la llei.

• El sistema judicial garantia la protecció dels drets reconeguts per la Constitució.

Equilibri de poders:

• Les Corts controlaven l’executiu, mitjançant la confiança política.

• El Rei tenia poder per dissoldre les Corts, però havia de convocar eleccions immediates.

• S’establia un règim parlamentari modern, on la sobirania no estava en el monarca, sinó en la nació representada a les Corts.

Aquest model va suposar una modernització profunda respecte a les constitucions anteriors, però va tenir una vigència curta (fins a 1873), a causa de la inestabilitat del Sexenni Democràtic.

Característiques de la forma d’Estat segons la Constitució de 1869:

• Monarquia constitucional i parlamentària:
  El rei existia com a cap d’Estat, però sense poder absolut. Només podia actuar amb el refrendament dels ministres.

• Sobirania nacional:
  El poder no residia en el rei, sinó en la nació, representada a través de les Corts Generals.

• Sistema liberal i representatiu:
  El Parlament era l’eix del sistema polític, i el govern havia de tenir el suport de les Corts, no només del rei.

• Garantia de drets i llibertats:
  L’Estat es configurava com una estructura al servei dels ciutadans, amb una àmplia declaració de drets fonamentals.

• Estat unitari:
  No hi havia reconeixement d’autonomies territorials, sinó una organització centralista, encara que amb governs civils a les províncies.

Context:

Aquesta forma d’Estat es va mantenir durant l’etapa de govern provisional i el regnat curt d’Amadeu I (1871–1873), i va acabar amb la proclamació de la Primera República.

Característiques de la divisió territorial segons la Constitució de 1869:

• Estat unitari: Espanya es definia com una nació una i indivisible, sense reconèixer cap mena d’autonomia o sobirania per als territoris històrics.

• Organització provincial: Es mantenia la divisió provincial establerta des de 1833 per Javier de Burgos, amb 49 províncies governades per Governadors Civils designats pel govern central.

• Centralització política i administrativa: El poder real residia en el govern central i en les Corts, mentre que les autoritats locals i provincials tenien funcions limitades i controlades des de Madrid.

• Sense reconeixement de nacionalitats o regions històriques: A diferència del projecte federal de 1873 o la Constitució de 1931, Catalunya, el País Basc, Galícia o Navarra no tenien cap reconeixement específic ni autonomia.

Tot i l’esperit liberal i democràtic de la Constitució, l’organització territorial es mantenia fidel a la tradició centralista de l’Estat liberal del segle XIX.

Principals referències i principis sobre l'exèrcit:

1. Subordinació al poder civil

   • L’exèrcit quedava sota el comandament suprem del rei, però no podia actuar de manera autònoma ni intervenir en política.

   • Tota acció militar estava sotmesa a la legalitat i al control de les Corts Generals i del govern.

2. Funció defensiva

   • El paper de l’exèrcit es limitava a garantir la defensa de l’Estat i la seguretat interior, no pas a influir en la política ni intervenir en afers civils.

3. Control parlamentari

   • Les Corts aprovaven els pressupostos militars, les lleis sobre organització militar i podien controlar les actuacions del Ministeri de la Guerra.

4. Fi del militarisme tradicional (intenció)

   • L’esperit de la constitució volia reduir el pes polític de l’exèrcit, molt actiu en la vida política espanyola durant el segle XIX (pronunciaments, cops d’estat...).

Tot i això, en la pràctica, l’exèrcit va continuar tenint una gran influència política durant el Sexenni Democràtic, i fins i tot va ser decisiu en moments com la proclamació de la Primera República.

1. Dret a la llibertat personal: Es va garantir la inviolabilitat de la persona, establint que ningú podia ser detingut sense ordre judicial.

2. Llibertat d'expressió: La Constitució reconeixia la llibertat de premsa i d'expressió, una fita important en el context de l'època.

3. Dret d'associació i reunió: Es permetia la creació d'associacions i l'organització de reunions públiques, sempre que no pertorbessin l'ordre públic.

4. Llibertat religiosa: Es va establir la llibertat religiosa, tot i que amb limitacions, atès que l'Església Catòlica continuava sent la religió oficial a Espanya.

5. Dret a l'educació: Es va reconèixer el dret a l'educació, establint que l'educació pública havia de ser gratuïta en el cas de l'ensenyament primari.

6. Drets laborals: Tot i que de manera incipient, es va començar a reconèixer la protecció dels drets laborals, com el dret a la lliure elecció del treball.

7. Dret de sufragi: Es va establir el sufragi universal masculí, un gran avenç per a l'època, tot i que amb algunes limitacions, com la qualificació per a poder votar.

8. Dret a la propietat: Es va garantir el dret a la propietat, establint que ningú podia ser privat de la seva propietat sense una justa compensació.

Aquesta constitució va representar un intent de modernitzar Espanya després de la Revolució de 1868, tot i que els drets reconeguts van estar limitats per les circumstàncies polítiques i socials de l'època.

Conisteix en que el poder sibirà no residia de manera absoluta en el rei, sinó que es compartir amb les Corts (l'asamblea legislativa). Així, el rei tenia un paper fonamental en l'executiu, però les decisions legislatoves i algunas altres competències requiriéndonoslos la participació de les Corts, que estallen formadles per la cabra de diputats i el sent.

Els drets es consideransen declerats però limitats, significa que, tot I que reconcilien els drets fonamentals dels ciutadans (com la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, etc.), aquets drets no eren absolutament incondicionats. staven subjecten a certs límits establerts per la llei, especialment per garantir l'ordre pública i la seguretat de l'Estat.

Aquesta limitació es podia aplicar en casos excepcionals, com quan el govern considerava que la llibertat d'un individu o grup podia posar en perill el benestar general, o quan la seguretat nacional ho requerís. Per tant, tot i que els drets eren reconeguts formalment, el seu exercici podia ser restringit o moderat per lleis o mesures adoptades pel poder executiu o legislatiu.

El catolicisme era la religió oficial d'Espanya, i l'Estat es comprometia a protegir i promoure la seva pràctica. Tot i això, es reconeixia una tolerància restringida cap a altres religions, però sota condicions limitades. Això volia dir que altres creences podien existir, però amb restriccions i control per part de l'Estat, sempre en el marc d'una societat principalment catòlica.

Inicialment, el sufragi era censatari, limitat a aquells que tenien propietat o una certa riquesa. El 1890 es va estendre a un sufragi universal masculí, permetent el vot a tots els homes majors de 25 anys, independentment de la seva classe social.

l Parlament estava compost per dues cambres: el Congrés dels Diputats (elegits directament pel poble) i el Senat (una part de membres designats pel rei i una altra per les Corts).

El rei tenia un poder considerable, mantenint una gran influència sobre les decisions polítiques i l'executiu, tot i la presència de les Corts.

Espanya es regia per una monarquia constitucional, on el rei governava conjuntament amb les Corts, seguint les lleis establertes per la constitució.

El sistema territorial era centralista, amb un govern centralitzat a Madrid, on el poder estava fortament concentrat, i les regions tenien poc autonomia.

L'exèrcit tenia una gran influència política a Espanya, ja que sovint es veia involucrat en els afers polítics, incloent-hi la capacitat d'intervenció en moments de crisi.

Els drets es reconeixien formalment, però el seu exercici estava condicionat pel govern, que podia imposar restriccions segons la situació política o la seguretat de l'Estat.

Conisteix en que el rei tenia un gran control sobre el govern i podia intervenir directament en la política, nomenant ministres i controlant part de la legislació. Això reforçava el caràcter autoritari del règim.

Els drets dels ciutadans hi estaven molt limitats. Encara que es mencionaven drets com la llibertat de premsa o de reunió, en la pràctica estaven restringits per lleis posteriors, i podien ser suspesos fàcilment pel govern en situacions d'inestabilitat.

El catolicisme era l'única religió permesa per la Constitució de 1845. No hi havia cap tipus de tolerància religiosa, i es prohibia totalment la pràctica pública d’altres religions. Això reflectia el pes de l’Església en l’Estat i en la societat de l’època.

El sistema electoral era censatari, i només podien votar els homes que tenien una determinada renda o patrimoni. Això feia que una minoria molt petita de la població tingués dret de vot, deixant fora la gran majoria de ciutadans.

Les Corts eren bicamerals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta estructura permetia una divisió del poder legislatiu, però amb un fort control del rei, que podia influir en la composició i funcionament d’ambdues cambres.

El poder executiu estava fortament concentrat en mans del rei i el govern, que actuaven amb amplis poders. El rei podia dissoldre les Corts, nomenar ministres i tenia iniciativa legislativa, fet que limitava l’autonomia del poder legislatiu.

Espanya era una monarquia constitucional, amb una constitució que limitava formalment el poder del rei, però en realitat aquest gaudia de molta autoritat, per la qual cosa el sistema tenia més d’autoritarisme que de democràcia real.

L’organització territorial era altament centralista, amb tot el poder concentrat a Madrid. Les províncies i municipis tenien molt poca autonomia, i l’Estat controlava directament l’administració i la presa de decisions en tot el territori.

L’exèrcit era un dels principals suports del règim. No només garantia l’ordre intern, sinó que també actuava com a àrbitre polític en moments de crisi. Molts generals tenien un gran poder i influència en la vida política.

Els drets que reconeixia la Constitució estaven sotmesos al control del govern, que podia limitar-los o suspendre’ls en qualsevol moment. Això deixava els ciutadans en una situació de feblesa davant l’Estat, i consolidava un sistema autoritari disfressat de legalitat.

A diferència d’una constitució liberal, l’Estatut Reial no reconeixia la sobirania nacional, sinó que la sobirania residia exclusivament en el rei, que era qui atorgava i retirava drets. El rei mantenia tot el poder i només concedia una certa participació política per iniciativa pròpia, no per dret dels ciutadans.

No es reconeixien drets individuals com la llibertat d'expressió, reunió o premsa. L’Estatut Reial era molt limitat en aquest sentit i no garantia cap dret fonamental, ja que l’objectiu era mantenir el poder absolut del rei tot donant una aparença de canvi.

Es mantenia el catolicisme com a única religió de l’Estat, sense cap tipus de tolerància religiosa. Aquesta mesura reforçava l’aliança entre la monarquia i l’Església catòlica, pilar fonamental de l’Antic Règim.

L’Estatut Reial de 1834 establia un sufragi censatari i indirecte, extremadament restringit. Només un 0,15% de la població podia participar en el procés electoral, i ho feia escollint compromissaris, els quals triaven els procuradors del Congrés. Aquest sistema impedia una representació real de la societat, limitant el poder polític a una minoria molt rica i afí a la corona.

S’establien dues cambres: el Senat (nomenat pel rei) i el Congrés dels Procuradors (amb sufragi molt limitat). Tot i ser bicameral, el Parlament no tenia capacitat legislativa autònoma, ja que el rei podia vetar lleis, dissoldre les Corts i governar sense elles.

El rei mantenia el control absolut del poder executiu, i les Corts només tenien un paper consultiu. L’Estatut servia per donar una imatge de reforma sense cedir poder real, ja que el monarca decidia tot i podia prescindir del Parlament.

Tot i que introduïa un Parlament, no era una monarquia constitucional real, sinó una monarquia autoritària amb aparença liberal. El rei no estava subjecte a cap constitució i governava segons la seva voluntat.

El poder es concentrava a Madrid, i no es reconeixia cap mena d’autonomia regional ni local. L’organització territorial seguia el model absolutista tradicional, amb l’administració controlada des del centre.

L’exèrcit seguia sent un pilar fonamental del poder del rei, utilitzat per mantenir l’ordre i reprimir revoltes liberals. Tenia un paper clau en la defensa del règim i l’autoritat de la corona.

L’Estatut no garantia cap dret de forma clara ni efectiva, i qualsevol concessió es podia retirar en qualsevol moment. Això feia que els drets fossin inexistents en la pràctica, i deixava els ciutadans sense protecció davant el poder absolut.

• La sobirania residia en la nació, entesa com el conjunt de ciutadans (no només el rei o una elit).

• Només la nació tenia dret a dictar lleis, i tots els poders actuaven en nom seu.

• Es tractava d’una sobirania representativa, no participativa: els ciutadans delegaven el poder als seus representants.

📜 Article clau: “La sobirania resideix essencialment en la nació.” (Art. 3)

Això significava que:

• Tots els espanyols tenien els mateixos drets davant la llei, independentment del seu origen social.

• Es reconeixien llibertats civils bàsiques, com la seguretat personal i la llibertat de pensament (amb límits en religió).

• Es garantia el dret a la propietat privada com a fonament econòmic i social.

📜 Article clau: “La nació està obligada a conservar i protegir la llibertat civil, la propietat i els altres drets legítims...” (Art. 4)

Això volia dir que:

• Només es reconeixia la religió catòlica, com a part essencial de la identitat nacional.

• No hi havia llibertat de culte ni de consciència.

• L’Estat estava lligat a l’Església i no es plantejava cap forma de secularització.

📜 Article clau: “La religió de la nació espanyola és i serà perpetuament la catòlica, apostòlica i romana, única vertadera.” (Art. 12)

Això implicava que:

• Tots els homes majors de 25 anys podien votar, però no escollien directament els diputats.

• El sufragi era indirecte en tres graus, cosa que limitava el control real del poble.

• Tot i això, era pioner a Europa en matèria de participació.

• El poder legislatiu residia en unes úniques Corts elegides per sufragi, sense divisió entre cambres.

• No existia cap Senat ni Cambra Alta aristocràtica, reforçant el caràcter representatiu.

• Els poders executiu, legislatiu i judicial estaven teòricament separats.

• El rei conservava el poder executiu, però limitadament, i no podia legislar sense les Corts.

📜 El rei tenia dret de vet suspensiu, no de legislació pròpia.

• El rei governava d’acord amb la Constitució, i no per dret diví.

• Estava sotmès a la llei i a la voluntat nacional.

• Encara així, mantenia prerrogatives com el nomenament de ministres.

Això implicava que:

• L’Estat es dividia en províncies uniformes, amb una voluntat d’ordenació moderna.

• Va ser un intent d’acabar amb privilegis regionals i sistemes jurídics diferenciats.

• L’exèrcit no era una eina del rei, sinó que defensava la nació i la Constitució.

• Això era clau per evitar l’ús del poder militar com a eina de repressió absolutista.

• Es feia un compromís entre el liberalisme i la monarquia.

• El rei recuperava capacitat d’influència política, com ara dissoldre les Corts o vetar lleis.

• El poble ja no era sobirà exclusiu, sinó co-sobirà amb la Corona.

• Es consoliden alguns drets bàsics, com la llibertat de premsa i d’associació.

• Tot i així, el sufragi censatari i el poder del rei limitaven l’esperit liberal.

• Va ser una constitució de transició, més oberta que l’absolutisme però menys que la de 1812.

• La religió catòlica seguia sent l’oficial, però es començava a tolerar la llibertat religiosa de manera tímida.

• És un pas cap al secularisme, però encara molt controlat per l’Església.

• Només homes amb una determinada riquesa o renda podien votar.

• Només participava una minoria molt petita, sobretot burgesa o aristocràtica.

• Es consolida un model elitista i excloent de democràcia.

• Es creava una Cambra Alta (Senat) com a fre als excessos populars.

• Aquesta bicameralitat reflectia la por a les masses i buscava estabilitat.

• El rei podia dissoldre les Corts, nomenar ministres i influir en la política.

• El liberalisme quedava limitat per la intervenció reial, tot i mantenir certs equilibris.

• El model no canvia respecte a 1812, però amb menys radicalitat liberal.

• Es buscava estabilitat política amb la figura reial com a punt de consens.

• L’Estat s'organitzava seguint el model centralista heretat dels Borbons.

• Es neutralitzaven les identitats regionals i els sistemes propis com els furs.

• L’exèrcit es convertí en un actor central en la vida política, sovint mitjançant pronunciaments.

• Els militars liberals o moderats decidien governs i derrocaments.

• Resideix en el poble espanyol

• S'exerceix a través de representants elegits democràticament

• Sobirania representativa moderada

• Catàleg molt complet de drets fonamentals i llibertats públiques, amb garanties judicials.

• Inclou drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals (llibertat d'expressió, educació, sanitat, igualtat, reunió...).

• El Tribunal Constitucional i els jutjats ordinaris protegeixen aquests drets.

• L’Estat no té religió oficial, tot i que manté relacions de cooperació amb l’Església Catòlica.

• Es reconeix la llibertat religiosa i de culte.

• S’estableix una clara separació entre Església i Estat, trencant amb l’oficialitat catòlica del franquisme.

• Tots els ciutadans majors de 18 anys poden votar i ser escollits sense restriccions de sexe, riquesa o origen.

• Es tracta d’un sufragi universal, lliure, directe i secret.

• És una de les claus del model democràtic participatiu establert a la Constitució.

• El poder legislatiu recau en les Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

• El Congrés representa la sobirania nacional i té la majoria de funcions legislatives i de control al govern.

• El Senat actua com a cambra de representació territorial (tot i que d’una manera limitada).

• Espanya es defineix com un Estat democràtic de dret, amb un rei com a cap de l’Estat, però sense poder executiu.

• El rei no governa, actua només com a representant simbòlic de la unitat i de l’Estat.

• El poder real resideix en el Parlament i el Govern elegits democràticament.

• Espanya es constitueix com un estat compost i descentralitzat, integrat per comunitats autònomes amb competències pròpies.

• Es reconeix la pluralitat nacional, lingüística i cultural dins la unitat constitucional.

• Cada comunitat té el seu Estatut d’Autonomia, i pot gestionar matèries com educació, sanitat, cultura, etc.

• L’exèrcit té com a missió garantir la sobirania nacional, la independència d’Espanya i l’ordre constitucional.

• No pot intervenir en la política ni contra la voluntat popular.

• Queda subordinat als poders civils, en especial al Govern i a les Corts.